de gènere

February 23, 2009 |  Tagged , | 2 Comments

Després d’un temps aillada, intentant posar en ordre algunes idees i pensaments, torne a la blogosfera de manera independent per a mostrar-vos el nou blog que m’he creat.

Es tracta d’un blog de temàtica més concreta i especilitzada; es titula de gènere i ésta és l’ adreça on, si vols, pots o t’apeteix em pots encontrar.

http://bolliwood.wordpress.com/

Espere que vos agrade.

Gràcies a t@s per estar ahí.


sentir-se fora de lloc

January 12, 2009 |  Tagged , | 6 Comments

Sentir-se fora de lloc.

És així com em sent: FORA DE LLOC. 

faena ben feta

January 10, 2009 |  Tagged , , | 2 Comments

Acostumbrada a eixir de ma casa i encontrar-me amb tota mena de brutícia pel carrer Bolillo ( “colilles”, panderaes de gos, plàstics, arena, grava, entre altres perles), ahir per la vesprada, vaig tindre la grata sorpresa de vorer el carrer net; qué dic net: PELAT!!!.

No m’ho podia creure, vaig mirar a un costat, a l’altre i, tot estava com una patena, de punta a punta de carrer. De seguida vaig pensar que açò només podia tindre un nom: El de l’operària municipal que es dedica a fer la seua faena ben feta, LA MILLOR. Sí, per a mi LA MILLOR.

Ara només queda que, entre tots, mantinguem net el carrer, per que abans eren les veïnes les que s’ocupaven d’agranar-lo però, ara no queden quasi veins, i els poquets que quedem, uns agranem el nostre tros de façana (i moltes vegades la del veí, que tampoc passa res) i altres, be millor dit, els gossets dels altres, es dediquen a omplir-l’ho de panderaes, quedan-se en el carrer fins que es desintegren o torne a passar a l’operària a fer la seua faena ben feta.  

Valga doncs este post com a reconeiximent a la faena ben feta d’esta operària que tots tenim en ment i, a la vegada demanar a tots els que tenen gossets que, per favor,  arreplegen les seues merdes del carrer que, fan pudor i són molt desagradables. 

Actualment que, quasi tots els sectors de producció mundial, principalment  l’automòbilistic, l’immobiliari, i ara també l’ùltima en adherir-se al carro   la industria del porno de EEUU  , demanen ajuda a l’Estat per a fer front a la crisi , s’agraïxen iniciatives com la de Björk. 

bjorkish_audur_01.jpgI és que, la cantant, actriu i ara també empresària compromesa, davant la greu crisi que pateix el seu pais, Islandia, ha creat, conjuntament amb la firma feminista Audur Capital, una fundació anomenada BJORK, amb l’objetiu de finançar i protegir empreses islandeses social i mediambientalment responsables i així ajudar, en la mesura del possible, a la recuperació de l’economia del seu país. 

Els requisits que demanen a estes empreses són, la sostenibilitat en termes econòmics i de benestar social i mediambiental, l’explotació dels recursos humans, l’educació i cultura del país, el coneiximent i les noves tecnologies i, noves àrees de desenvolupament.

Sense dubte una bona iniciativa que farà que el ressorgir d’Islàndia tinga nom de dona i d’una dona cada vegada més involucrada amb el seu pais i la Natura.

I ara pense jo, on estan tots els quantiosos i suculents beneficis obtinguts durant dècades i dècades de totes estes empreses que ara demanen dessesperadament la intervenció dels distints governs mundials??

On han anat a parar els diners ???

On estan els responsables de tot este desgavell??

Els diners deuen estar en algun lloc, segur, per qué no s’inverteixen en iniciatives com la de Björk??, i deixa forma contribuir a fer front a la crisi que patim, aprofitant al mateix temps, per a donar un canvi en els models de creació de riqueza, donant pas a la innovació, la sostenibilitat i la responsabilitat social i mediambiental i, deixant arrere models obsolets i caducs que només ens condueixen a enfosnar-nos cada vegada més en una espiral sense eixida.

 

maleescuela.jpgAcabant l’any 2008, acabava també de lleguir un llibre que hi havia començat feia prou mesos i que el tenia aparcat. Volia acabar-lo, no m’agrada deixar les coses a meitat, és important començar coses, però encara més acabar-les. Es tractava de “Mal de Escuela”, un llibre autobiogràfic, guardonat amb el premi Renaudot (Francia), 2007, on l’autor, aborda la qüestió de l’escola i l’educació des d’un punt de vista insòlit, el dels alumnes pèssims. Daniel Pennac, prestigiós escriptor francès i un pèssim estudiant en la seva època, barreja així records autobiogràfics i les seves reflexions sobre la pedagogia i les disfuncions de la institució escolar, sobre el dolor de ser un mal estudiant i la sed d’aprenentatge, sobre el sentiment d’exclusió i l’amor a l’ensenyament. Amb humor i tendresa, anàlisis crítiques i fórmules efectives, oferix una brillant lliçó d’intel·ligència. És la història d’una metamorfosi. De com un mal alumne arriba a ser professor i més endavant un escriptor reconegut.

eavpomponioflato.jpgComença l’any i, un poc animada per les últimes remeses de llibres que han aplegat a la Biblioteca, i per la bona crítica que té l’ùltim llibre de Eduardo Mendoza, decideix que “El Asombroso viaje de Pomponio Flato” pot ser una bona opció. I…, no m’enganye, aixì és, una excel.lent opció: Entretingut, divertit, fàcil i ràpid de lleguir, tan fàcil que me l’he lleguit en dos “sentades”, feia temps que no em lleguia un llibre tan ràpid. És una estranya novel·la històrica, en la qual un noble romà va donant bacs pel món buscant una font les aigües miraculoses. I provant aigües i aigües, Pomponio Flato, el protagonista, arriba a un poble de Palestina, on han condemnat a mort a un fuster que li dieun José, per matar a un adinerat home. Jesús, fill d’este fuster, li proposa a Pomponio que li ajude a demostrar la innocència del seu pare. Este és el fil conductor del llibre i el centre de la història. 

9788420474632.jpg“El viaje del elefante” és l’ùltim libre que ha publicat de José Saramago i és el que tinc ara entre mans.

Considerat, també per la crítica, com ú dels millors llibres del 2008;

En la seva contraportada: ” Una reflexión sobre la humanidad en la que el humor i la ironía, marcas de la implacable lucidez del autor, se unen a la compasión con la que José Saramago observa las flaquezas humanas”.

Se’l coneix com el llibre dels itineraris, on l’autor diu que “Siempre acabamos llegando a donde nos esperan”. Bonica frase, i amb molta reflexió, siga doncs éste el meu propòsit per al 2009: “NO ANAR ALLÀ ON NINGÚ M’ESPERA”.


Skip to toolbar