De seminari…..

9 November 2009

  • Bon dia.
  • Bon dia. On vas tan matí? Allà d’alt.

  • No, hui no. Me’n vaig de “seminari”.

  • Xe, la veritat que tens cara de retoret.

  • No……si ja m’ho han dit molts de sempre i en festes m’ho tornaren a dir…….entre la careta esblanqueïda que tinc, les ulleres fosques i sempre amb roba prou fosca fins jo a vegades m’ho pregunte: seria eixe el meu camí. Bé… el seminari és una espècie de curset que he de fer per tenir més punts cap a l’oposició. I en aquest cas és un seminari de senderisme i me’n vaig a Xorret de Catí, el proper dissabte al Pantà de Tibi i ja en novembre a “el Agudo”. Bo, Juanito me’n vaig.

  • Ale………

llggI així ha sigut, tres dissabtes quasi consecutius hem anat de seminari. Ha estat fantàstic, doncs hem conegut tres llocs per a mi fins ara desconeguts. El primer dissabte gaudirem d’una ruta per Xorret de Catí. Una ruta sense cap dificultat, un sender pedregós que ens endinsa enmig del pinar, amb els quatre ulls en alerta per la possible presència d´esclata-sangs ja que estava ple de pebrots. Després d’una empinada baixada, ens ficaren riu amunt fins arribar a una antiga pressa que després de superar-la tornaren a anar riu amunt fins eixir al punt de partida.

ptEl dissabte següent fou el Pantà de Tibi el que ens esperava. La ruta al igual que l’anterior no tenia cap dificultat, gaudirem del paisatge de Tibi, un extens i frondos pinar i grans masos de terra fèrtil que vigilaven l’aigua embassada del pantà. La carretera asfaltada li llevava un poc d’encant a l’excursió, una carretera que pot ser responga a la construcció d’un hotel rural en aquest escalaparatge. Finalment, arribaren fins una casa, que fou una antiga ermita, d’on es veia imponent la paret del pantà. Ens aproparen per una passarel·la vora la roca. I, ja baix l’impressionat pared granítica del pantà ens enfilaren aaiguamb molta cura per una vertical escala tallada en la roca que ens portà damunt la presa. La vista majestuosa…….. i el vent que feia ens banyava les galtes quan ens apropaven a l’aigua. La volta fou més dura, doncs tot el que que vam baixar ho vam tenir que muntar.

I, per últim, aquest dissabte passat visitarem terres Oriolanes, concretament la pedania de Barbarroja. Un lloc a uns tres cents metres de la fita amb Múrcia. L’eixida era des d’aquesta xicoteta pedania que va vore la seua vida un poc alterada durant unes hores amb l’arribada d’uns 80 excursionistes amb els seus respectius vehicles. Les persones de seguida eixiren:

  • por favor, ir aparcar allà al pino grande que hoy viene el camión del pan i al que nosotros le hacemos la compra semanal.

  • No se preocupen……

agudoXe, i al poc temps d’ estar parlant entre nosaltres en valencià, les dones ens parlarem també en valencià……….Fou la primera sorpresa agradable del dia. Després ja començarem a caminar amb destinació el pic “El Agudo”. Pista de terra, envoltada els primers quilometres de xalets a cada banda del camí i amb uns gossos que feien por de veure. A poc a poc, ja ens endinsaren en zones de cultiu d’ametler i oliveres, i a poc a poc ja el pinar començà a envoltar-nos. Després, d’una hora i poc més de camí arribaren sota la falda del pic on els responsables del seminari ens digueren que podien daltesmorzar, firmar i anar-nos-en. Nosaltres tres i unes set persones més decidiren muntar a “El Agudo”. La muntada és per un sender prou empinat però una vegada d’alt (a 725 metres) t’oblides de l’esforç realitzat, doncs paga la pena veure la vista (plena de contrastos) que hi ha des d’allà d’alt: a l’esquerra, l’horta de la vega baja, un espai verd ple de basses d’aigua; i a la dreta, un terreny sec, quasi desèrtic. També es pot veure allà a lo lluny la Manga del mar Menor, Cabeçó, Puig Campana i Aitana.

Bé, i tot, per un módic preu de  125 €.

Entry Filed under: General. .

5 Comments Add your own

  • 1. amparo  |  November 9th, 2009 at 17:47

    Quin seminari més xulo, APO.

    Ah! i en quant a la teva cara, jo més que de retoret, veig que tens cara de bona persona 😉

  • 2. apo  |  November 10th, 2009 at 13:53

    Gràcies, Amparo. La veritat que va estar molt bé. A més vaig agafar els triptics de la ruta de l’aigüa de Sella i latres de Sella pq en la classe teórica que van tenir per presentar-nos molta gent desconeixia el nostre poblet. Quasi tots eren de san joan per avall.

  • 3. Sotano  |  November 18th, 2009 at 10:17

    Mes que de retoret, tens totes les condicions per a ser un protagonista de FRINGE…ejjej, roba fosca, ulleres, etc…ajajajaj i t´ho preguntes..??? si??? crisis d´identitat???jo estic amb Amparo…la teva actitud es reflexa en la cara..

  • 4. FITZGERALDMaude34  |  June 1st, 2010 at 23:07

    Don’t you recognize that it is high time to get the lowest-rate-loans.com, which will make you dreams real.

  • 5. amic  |  September 15th, 2010 at 22:21

    ANTO COM SE TE TIRA A FALTAR EN LA BIBLIO LLASTIMA QUE ASO VAJA A BASE DE ENXUFES DE GENT INCOMPETENT. LA BIBLIOTECA DE SELLA ESTA MORTA, VISCA EL ENXUFE. NATALIA TRAUTE EL GRADUAT ESCOLAR

Leave a Comment

Required

Required, hidden

*

Some HTML allowed:
<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Trackback this post  |  Subscribe to the comments via RSS Feed


Imatges


Recent Comments

Meta

Archives

visites