Imagina…

tanque per vacances

Juliol 24, 2008 | | Leave a Comment

Tinc algunes entrades pensades,però………. estic desganada. Serà l’estiu??  , serà que necessite ja unes vacances??? No sé, no sé.

  Xe, mentres m’ho pense, tanque una temporaeta per vacances.cerrado.jpg 

Fins promte.

Bon estiu a t@ts!!!

el turban i la llengua

Juliol 16, 2008 |  Tagged | 1 Comment

Anit, en el programa “En Portada” es va tractar la polèmica que existeix en Turquia sobre el turban. El turban és el vel amb el que es cobreixen el cap més de 2/3 de les dones turques.

9028412056893891.jpg

El passat 6 de juny la justícia turca va anular la llei que permitia a les dones turques dur el turban a la universitat, una llei que ha enfrontat a tota la societat turca. El vel té unes connotacions polítiques i religioses que pareixia que Turquia havia superat. Amb l’aprovació d’esta llei, l’estat laic va cumplir la seva amenaza i va posar contra la paret al govern islamista.

Enmig d’esta confrontació, sempre les dones.

També es va tratar de la situació de la població kurda on només fa pocs anys se’ls estava prohibit parlar en públic en la seva propia llengua.  

chlengua1.gif

Actualment a Espanya a Rosa Díez i  Fernando Savater sel’s ha ocorregut la “brillant” idea de promoure accions per a que el castellà siga l’ùnic idioma oficial a tot l’Estat Espanyol. I pose brillant entre cometes per que amb esta idea el que conseguiran en Espanya amb la llengua és el mateix que a Turquia amb el turban: La confrontació.

Jo em pregunte:

  • Per qué remenen este tema ara??? És que el nou partit que han format Rosa Díez i Fernando Savater no té discurs polític definit i l’ùnica manera d’aglutinar vots és a costa d’enfrentar-nos uns contra altres pel tema de la llengua???. 

El castellà (espanyol) no perilla, és més, cada vegada s’utilitza més, sin embargo les altres llengues de l’estat espanyol, català, galleg, euskera, necessiten, crec jo, ser protegides, són minoritaries, i no per això meyns importants que el castellà.

  • Per qué ens maregen ara amb tots estos temes, clar, en el fondo parlar del truban o de la llengua els interessa, ja que mentres es parla d’estos temes, es deixen de parlar d’altres més importants, com la crisis, les desigualtats socials, la violència, la situaicó de la sanitat i l’educació pública, etc, etc,….

    gustavoramirezdoctord.jpg

En quant al turban a Turquia, si dur el turban és un acte lliure per part de la dona, qué més em dona a mi que vagen a la universitat amb turban o sense ell, com si vullgueren dur rastes, o una gorra, lo important és que les dones al igual que els homes, vagen a estudiar, que es formen i traguen una carrera universitaria que els permeta treballar i ser independents. La seva indumentaria no m’importa.

En quant a la llengua al Estat Espanyol, si el art.3 de la Constitució Espanyola diu clarament que el castellà és la llengua oficial a Espanya i les demés llengues seran també oficials en les seues respectives Comunitats Autónomes d’acord amb els seus Estatuts, qué volen ara Rosa Díez i Fernándo Savater???.   

Hui, en diferents seccions de EL PAIS, apareixen dos articles que vull arreplegar en este post, sobre les grans desigualtats que en ple segle XXI encara coexisteixen al nostre planeta.

where_is_dubai_on_the_map_thumb.jpg

 

 

 

 

 

 

 

  

 

imagenes_proyecto_disenado_arquitecto_david_fisher.jpg

Mentres a Dubai es dissenya l’ùltima locura arquitectònica sense cap frontera, dirigida a només uns quants super-privilegiats per a que pugen guadir del luxe en estat pur.Una torre giratoria de 80 altures on cada pis gira a diferent velocitat i en distints moments del dia de tal forma que mai presenta el mateix aspecte.

(En la foto imatges de la torre en distints moments del dia)

 

 

 

varios_kenianos_esconden_caras_miedo_represalias.jpg

A la gran majoria dels inmigrants sel’s hi tanquen les fronteres, impedint-los accedir a les necessitats més básiques del esser humà.

No estic en contra dels avanços tecnològics, ni arquitectònics,etc… pense que són necesaris per que col.laboren a millorar les nostres vides;

Però clar, les nostres, les de només uns quants priveligiats de l’anomenat primer mon, però….. i la resta?? qué fem en els milers i milers de persones que degut a la misèria que hi ha en els seus països, produïda en moltes ocasions per conflictes bèlics, es veuen obligades a abandonar els seus països d’origen i emigrar a altres jugant-se l’ùnic que tenen: La seva vida.

Està clar que és necessari controlar les fronteres per a que tant els que hi entren com els que hi estem dins dels països del primer mon puguem tots tindre assegurades les necessitats més bàsiques tals com treball,vivenda, educació, sanitat, però també és necessari que els governants del països més rics col.laboren amb els que tenen problemes per a evitar desigualtats tan abismals com les mostrades en este post.

No res,…….. mentres es dona vida a un edifici, es deixa morir de fam a les persones

Un poc de música al respecte

This movie requires Flash Player 9

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Jo en vull uno !!!

Juliol 10, 2008 |  Tagged | 4 Comments

Tinc un móvil que és d’allò més bàsic, per no tindre no té ni càmera de fotos, però be, m’he apanyat amb ell fins ara.

Si he tardat en canviarme’l ha sigut per que el que havia pel mercat no m’apanyava res; no m’agrada canviar per canviar i sol tindre paciència en esperar a que aparega allò que realment que m’interessa, i en qüestió de mòvils trobe que ha aparegut el que estava esperant.

 

apple_iphone3g_20080701.jpg

 El  iPhone 3G comença a comercialitzar-te demà 11 de juliol en España, jo segurament, m’esperaré un poc més i me’l compraré en Nadal, a vore si baixa un poc més de preu. 

És una passada, no creus????

  

Sort Gatxull !!!

Juliol 9, 2008 |  Tagged , , | 7 Comments

Qui anava a dir-ho quan, ara fa aproximadament un any, Gatxull va actuar per primera vegada en la plaça de Sella, i alguns escandalitzats per la seva música rock, la calificaven com a “sonido ensordecedor”

Si, qui anava a dir-ho que ara mateixa estiguen  a les portes de guanyar en Sant Celoni (Barcelona) després d’haver quedat guanyadors en Gandia, i Sueca………

Només desitjar-los moltíssima sort i que vinguen a Sella en el primer premi baix del braç. 

SORT GATXULL!!! 

 

SIMAP

Juliol 3, 2008 |  Tagged | 3 Comments

M’agradaria donar a coneixer un projecte pilot i pioner en la Comunitat Valenciana on les noves tecnologies es posen a dispossició de les persones més depenents, com són les malalts d’Alzheimer o amb deterioro congnitiu: EL SIMAP.

 

dispositivo1.jpg

El SIMAP, és un Sistema Inteligent de Monitorització d’Alertes Personals que permet la  localització d’estes persones, gràcies a un programa d’avisos. 

Els malalts d’Alzheimer, en les seues primeres fases de la malaltia, corren un alt risc de pedres quan eixen de casa, posant la seva vida en perill. Per a tranquilitat dels seus cuidadors o familiars el SIMAP asegura la localització d’estes  persones sempre que hi porten damunt este dispositiu. 

010d6alip1_1.jpg

La persona en risc es llimita a dur, degudament anclat, un terminal telefònic amb GPS en una funda per a evitar la seua perduda o deterioro accidental. Previa validació, els familiars o cuidadors poden accedir a la localització del terminal conectan-se via telèfon amb Creu Roja o directament a la plataforma SIMAP des de mòvil o internet.

És posible configurar el terminal per a que notifique automàticament l’entrada en zones perilloses, l’eixida d’una zona segura o quan la persona que porta el dispositiu es desplaça a més de 35 km.

Creu Roja comunica de forma inmediata les incidències a les persones de contacte i, en cas necessari als recursos d’emergència que hi calgen.

Les formes d’accedir a la localització són:

  1. Via telefònica a Creu Roja les 24 hores del dia els 365 dies de l’any.
  2. SMS, enviant un missatge curt de text que incloura la clau d’acces, i el SIMAP li enviarà un altre SMS indicant la seva localització
  3. MMS, el SIMAP li envia un missatge multimèdia que indica la seva localització de forma gràfica mitjançant un mapa.
  4. WEB per a qui disponga d’una conexió a internet, mitajançant un codi i una contraneya, els permetrà la localització exacta.

En este projecte estan implicades 3 entitats que són, la Creu Roja que el gestiona, l’Obra Social de Bancaixa que el financia i Vodafone que aporta les noves teconlogies. 

Serveis Socials és una entitat que colabora derivant a les persones usuaries del servei.

És un servei gratuït i podràs encontrar més informació en Serveis Socials del teu poble o directament en Creu Roja. 

fes-te el suec@

Juny 30, 2008 |  Tagged , | Leave a Comment

campanya-ugt-65-hores.png

En protesta contra de la Directiva de les 65 hores, aprovada pels Ministres de Treball de la Unió Europea  i que tindrà que ser debatuda en el Parlament Europeu, en la que es proposa ampliar la jornada laboral de 60 a 65 hores semanals,  

Fes-te el suec@, AFEGEIX-TE A LA campanya contra la eurodirectiva de les 65 hores   I SIGNA EL MANIFEST.

Per que, drets adquirits no podem deixar-los pedre, sobre tot les dones que som les que més patiríem esta situació, ja que la conciliació familiar deixaria de ser una utopia per a ser un impossible. 

 

un matí de pilota

Juny 28, 2008 |  Tagged , | 2 Comments

No, no parlaré de pilota, seria massa l’atreviment per la meva part, doncs molt al meu pesar, no entenc res d’este joc, i millor serà que els entesos en la matèria, El Club de Pilota, ens posen al dia des del seu blog; però sí, m’agradaria relatar un poc la impressió tan bona que m’ha produït el paissatge fins arribar al poble de Castell de Castells així com el poble en sí.

No hi havia estat mai en este poblet de la Marina Alta. Hem anat per baix, per Callosa d’en Sarrià, passant per Bolulla, Tàrbena fins que, per fi!, hem arribat a Castell de Castells, i dic per fi per que creia que no arribavem mai. Menuda carretereta de curves, buaf!! això sòn curves i lo demés bovaes. Ara be, el paissatge, senzillament espectacular!!. Fins arribar a Bolulla, nyesproreros i més nyesproreros. Després, des de Bolulla fins a Tàrbena pinars frondosos, ametlers, i una frescoreta i un olor a monte que donaven ganes de parar el cotxe i quedar-te allí. Els margenets dels bancals Tàrbena,tots baixietets, i els lletreros dels restaurants escrits en salat(Sa caterella, sa psicina,….) donaven la impressió d’estar en mig de Mallorca.

Des de Tàrbena fins a Castells el paissatge canvia prou, pues ja no hi ha tant de pinar, és més matorral i sobretot, molta camamirla en flor. La carretera, amb uns desnivells de un 11%, pareixia una muntanya rusa.

Marejats com a polls, per fi arribem!!!!.

(Mentres jugaven altres equips he donat una volteta pel poble, he fet fotos però desafortunadament, no puc publicar-les per que no sé que he fet que no m’han eixit, llàstima, per que volia mostrar tot el que he vist!! ).

Castell de Castells, un poble xicotet, com m’agraden a mi; 527 hab. segons l’ùltim cens de 2007, practicament com el cens de Sella, encara que el nostre poble és més gran i per tant amb més cases buides.

Molt d’arbre, tant per la carretera que el creua com pel seu acces al casc urbà; Els arbres li donen frescor al poble. Urbanitzacions, no en té. Cases Rurals, un fum, per a lo xicotet que és, unes 7 ó 8, totes de categoria. Dos entitats financieres. Un centre social, enorme!!. Un museu etnològic. Una residència de 3ª edat, que segons dien feia uns anys hi havia un home de Sella. Una farmàcia; un consultori; unes 3 ó 4 tendetes; 2 ó 3 bars pels carrers al voltant de la plaça. Desconec si hi ha col.legi.

Tant l’asfaltat dels carrers com les ceres, de bona qualitat i d’un gust inmillorable. Les clavergueres pels costats, entre el carrer i la cera, també molt ben fetes. Els carrers nets, plens de plantes en flors; les cases arreglades, la majoria, amb balcons plens de plantes. La plaça, menuda; hui dissabte hi havia mercadillo, i allí estava un espardanyer que ve també a Sella. Molta gent pel carrer, amunt i avall.

Castell de Castells, un poble viu, és la sensació que m’ha donat.

I ara em pregunte:

 

  • si la població Sella és practicament com la de Castell de Castells (entre 500 i 600 hab.), amb una evolució demogràficia i una economia semblant,
  • si els organismes (Diputació i Generalitat Valenciana) que co-financien les obres i equipaments públics (carrers, ceres, Centres Socials o Culturals, Museus, etc…) són comuns als dos pobles.
  • Si el grups polítics que governen als dos pobles duen pràctimanent els matiexos anys governant (més de 10 anys)
  • Si a més a més són del mateix color que els de Diputació i G.V.
  • A Castells tenen alcaldessa.
  1. Per qué el meu poble no te Centre Social, o Cultural?? (diguem-li com vullguem),
  2. Per que no té un Museu Etnològic??.
  3. Per qué els carrers del meu poble no estan nets??
  4. Per qué no tenen el firme de la qualitat dels de Castell de Castells??
  5. per qué estan tots badads i no hi han ceres com calen??
  6. Per qué si els accesos per arribar a Sella, en comparació als de Castell de Castells, són curts i comodíssims i tot ens queda super propet, a només escasos 20 minuts, dels serveis públics, o centres d’oci, tals com Instituts de Batxillerat, Centres de Salud, Hospitals, cines, tendes, platja, etc…etc…
  7. Per qué la gent de Sella segueix anant-se’n a viure fora?????.
  8. Per que els membres de l’equip de govern no comencen a fer-se totes estes preguntes??? 

Pot ser si ho feren, pot ser si anaren pegant una miraeta pels poblets del voltant similars a Sella, pot ser si es reuniren de tant en tant en els seus colegues polítics, pot ser dic,…………encontrarien solucions. 

PER CERT, SELLA HA GUANYAT A BENIDORM ( SI,……….. DAVID CONTRA GOLIAT)

VIXCA SELLA!!!!!!.

 

 

Quan algú ( ja siga algún familiar, amic, veí o conegut) ens deixa per sempre, no puc evitar pensar lo efímera que és la nostra vida, lo insignificants que podem a arribar a ser, en comparació amb la Terra, i per extensió amb l’univers, sin embargo, ens empenyem en creur-nos ser el centre de l’univers. En ser inmortals.

En moltes ocasions, les persones, ens passem la vida acaparant possesions, que després no tenin temps ni per a disfrutar-les; ens passem la vida en clavar-nos en la del vei, pel que fa o deixa de fer, sense parar a pensar en la nostra vida propia; ens enfrentem amb altres per culpa d’herències, per diferències d’opinions, de idees…. Sin embargo, quan poquet temps, o més be gens, ens dediquem a ajudar als que ens necessiten, per estar malalts o simplement per estar passant una mala “racha”.

Mentres tant la vida passa, i arribarà un moment en el que tindrem que deixar-ho tot per a anar-nos-en a l’altre mon;  i jo em pregunte: Haurem fet el que voliem en la nostra vida??? o,  pel contrari haurem viscut arrastrats per la inèrcia dels diners, del dia dia, del qué diran,……???. En l’ùltim moment, estarem satisfets de la nostra vida?? Haurem disfrutat d’ella, o haurem sigut presoners d’ella?? i….,  qué és el que recordaran de nosaltres quan no hi estiguem???.

foto-chica-de-jorge-bucay-9.jpg

Jorge Bucay, metge psiquiatra i psicoterapèuta gestàltic, en un  dels seus contes anomenat “El Buscador” conta una història que  a mi personalment m’agrada molt, i que m’ha fet molt que pensar; de fet, pensar és l’objetiu que Jorge Bucay preten que fem en el seu llibre titulat “Cuentos para Pensar” en el que s’inclou l’anterior conte. (en la pàg. 5).

Recomane la lectura d’estos contes, és molt senzilla i curteta, per que….., conforme diu J.Bucay:

“los cuentos sirven para dormir a los niños y para despertar a los adultos”. 

Llig en premsa (El País) d’hui dissabte una notícia curiosa i novedosa al meyns per a mi. A vore si sé explicar-la.

El Centre Superior d ‘Investigacions Científiques convida als ciudatans a posar els seus ordinadors a disposició de tres projectes d’investigació d’alt nivell.

El primer projecte investiga la fusió nuclear, una energia del futur que ni emitirá diòxi de carboni, ni generarà residus radiactius de llarga duració.

El segon project és refereix al desenvolupament de nous fàrmacs disenyats per a bloquejar la proteïna concreta causant d’una enfermetat.

El tercer, explora nous materials com els vidris magnètics, amb aplicacions que abarquen des de les tarjetes de crèdit fins els exàmens metges per resonància magnètica nuclear. 

El Projecte global s’anomena Ibercivis, actualment està funcionant en fase de proves amb uns 500 ordinadors. La previsió dels organitzadors és contar amb uns 10.000 col.laboradors a finals d’este juny i,  amb uns 100.000 a finals d’any. Per als científics es l’única oportunitat de traure endavant els tres projectes d’ investigació anteriorment esmenats, ja que, requereixen d’una capacitat de càlcul que només els ordinadors de 100.000 ciutadans poden aportar.

Si vols col.laborar en ú dels projectes científics seleccionats, entra en la web www.ibercivis.es , descarregat el programa BOINC, i registra’t en u d’ells.

Com funciona? Pareix ser molt senzill, quan tingues  l’ordinador en marxa, pero sense utilitzar-lo, (per que  et criden per telèfon, o tinges que ausentar-te una estona, etc…,) el programa solicita a Ibercivis un treball de computació i l’ejecuta. Ve a ser com un salvapantalles de Ibercivis. Només cal menejar de nou la rateta per a que es detinga la màquina i torne a posar-se al teu  servei.

El col.laborador sap que el seu ordinador està treballant per a la xarxa científica per que li apareix un salvapantalles de Ibercivis.

Vaja!!!, este projecte em sembla d’allò més interessant; probablement col.labore amb ell posant a disposició el meu ordinador personal.

I a tú que et sembla este projecte?

Estaries disposat/da a col-laborar? 

(Els científics ofereixen totes les garanties contra el risc de virus informàtics, i unes mínimes molèsties, a més a més suposarà unes mínimes despeses d’energia.)