ESTIC LLEGINT
El viaje del elefante
"Siempre acabamos llegando a donde nos esperan"
maig
15
un meme:”recuerdos lectores de infancia”
maig 15, 2008 | Tagged amics, llibres, relats | 5 Comments
Quan ahir vaig lleguir el post del blog de Àngels que feia referència al meme ”recuerdos lectores de infancia”, em vaig posar a pensar en el meu primer llibre.Pensant, pensant recorde que va ser “MIAU” de Benito Pérez Galdós.
La meva iniciació a la lectura no va ser en la infantesa, no recorde tindre contes de menudeta.Els meus pares no lleguien, van anar poc temps al col.legi, (el pobres prou tenien en treballar de valent), i per tant, no van poder/saber inculcar-me l’afició a la lectura. En ma casa no hi havien llibres, bueno pensant-ho be, alguno n’hi havia; els del meu germà del Institut; sel’s comprava per a fer treballs de literatura quan estudiava el BUP, i precissament en uno d’eixos llibres em vaig iniciar en la lectura.
MIAU el meu primer llibre.
Recorde que era estiu, i pot ser tinguera jo uns 14 ó 15 anys; una vesprada avorrida vaig agafar per curiositat el llibre i em vaig posar a fullerjar-lo i poquet a poquet vaig començar a lleguir-lo.Recorde que era un llibre bastant extens, pot ser tinguera unes 500 pàgines. Només comenzar em va agradar la forma que en que el autor descrivia als personatges; com si estaguera veent-los; també em va agradar molt la forma de narrar l’acció.Tot amb un realisme tant nítid que des del principi em va engantxar i transportar a la historia del llibre.
L’experiència va ser tan bona que després de Miau vaig seguir amb, “Tristana”, “Marianela”, “Fortuna y Jacinta”, tots de Galdós.Per tant, va ser en l’adolescència i per iniciativa pròpia quan va em vaig iniciar i aficionar a la lectura.
Van seguir diferents etapes, la dels llibres de Isabel Allende: “Eva Luna”, “La casa de los espíritus”, “De amor y de sombra”, …. la de García Màrquez en “Cien años de Soledad”.Després n’hi han hagut molts més en català-valencià amb Mercé Rodoreda, Isabel-Clara Simó,Vicent Andrés Estellés, Quim Monzó, Mª de la Pau Janer, en castellà, amb Juan Jose Millas, Rosa Regàs, Eduardo Mendoza, Susana Tamaro, Perez Reverte, Elfriede Jelinek, Rosa Montero,……. i molts més que m’han fet obrir la ment i trasladar-me per moments a altres realitats i altres mons sense necessitat de menejar-me de casa.
I dit açò, vos passe aquest meme per a poder continuar reconstruint el nostre mon lector d’infantesa (o d’adolescència, com és el meu cas).
Comments
5 Comments so far
galeria de fotos
Mira per “aón”, jo també he segut una lectora tardía, i no serà per que a casa no he tingut exemples i referents… Però mira, vaig perdre molt temps,jejeje
El conte que crec, encara recorde com el primer és “La Cova del Llop Marí” de Joaquim Gonzalea i Caturla. Sé que va ser un d’eixos que la Dipu ens va regalar però em va calar fons. Ara el conte a les sesions de contaconte que de tant en tant faig. A aquest i al “Micho” lis tinc un amoooooor!
Ai, si el “Micho”… jo també vaig aprendre a llegir amb ell… jejejeje…
… i amb “Popi”. Que es podria considerar el primer llibre de lectura que he tingut, era la historia d’un osset i la seua familia… i a mesura que passaven els capitols (les historietes) anava augmentant el nivell. Era el llibre de lectures de 1er i 2on d’EGB.
Clareta, et passe el meme val?
jajajaja Meme passat, I agafat.
Jo també l’agafe: http://elcabilo.com/blogs/curtollarg/2008/05/27/un-meme-recuerdos-lectores-de-infancia/
Que haguera fet sense els llibres s’aventures!