ESTIC LLEGINT
El viaje del elefante
"Siempre acabamos llegando a donde nos esperan"
ago.
12
la despoblació
agost 12, 2008 | Tagged llibres, opinió, Sella | 4 Comments
Fa uns dies, Àngels, em va deixar un llibre titulat, “la lluvia amarilla” de Julio Llamazares; acabe de lleguir-me’l; M’agradat molt, a pesar de ser molt trist.
Àngels ja ha contat de que va el llibre en el seu blog, , jo només faré un resum expres, (expresió que de tant en tant, utilitza Clareta quan comenta llibres que s’ha lleguit), a més a més contaré/mostraré breument altres llocs on la despoblació ja ha arribat i, per finalitzar parlaré un poc del que passa als poblets del voltant de Sella i d’allò que deuriem fer nosaltres per tal d’evitar que la despoblació ens afectara més del que ja ens afecta.
1.- El resum expres. La lluvia amarilla, conta l’ùltima nit de Andrés de Casa Sosas, l’ultim habitant d’un poble abandonat del Pirineu. És la història d’una decadència imparable, una lluita desesperada i perduda d’antemà, de la tradició rural front a l’exode al mon urbà.
2.-La despoblació feta realitat. Fa uns anys, en un viatge a la Rioja, vaig poder comprobar in situ, la realitat que l’autor ens descriu en este llibre. El lloc on vaig anar va ser Ojacastro, un poblet menudet, (molt més xicotet que Sella) on naix el riu Oja, riu que li dona nom a la Comunitat Autònoma de la Rioja.Ojacastro s’encontra a només 2 Km de Ezcaray, famosa per les seues pistes d’esquí; a 1o Km de Santo Domingo de la Calzada, pas obligatori per als peregirns del Camino de Santiago, i a uns 25 Km. de San Millan de la Cogolla. A pesar d’estar en un lloc estratègic les aldees del seu voltant també han patit un procés de despoblació i poc a poc han quedat deshabitades. (Vorer fotos).
3.- Ací, als pobles de les nostres comarques, sobre tot els que estem a la muntanya, on la mar no banya el nostres termes municipals, el procés de despoblació ens persegueix des de fa varios lustres. Que jo sàpiga encara no hi ha cap poble deshabitat com el del llibre o el de les fotos, però si que comencen a haver situacions com la que ens descriu pauet en el seu blog, . Pobles com Alcoleja que, per falta de xiquets, deixaran de tindre escola este próxim curs. Tancament d’una escola per falta de xiquets, roin indicador; quan un poble perd la seva escola, comença a pedre la seva vida: els seus xiquets, ni mes ni meyns.
La reflexió. Per a evitar situacions com la de la veina Alcoleja, hi ha que posar-se a treballar seriossament, i buscar totes les mesures al nostre alcanç, mesures que vinguen financiades tan de l’entitat pública com de la privada, amb continuitat en el temps i no accions puntuals que només suposen un gasto inutil, i que no donen solució al problema.
Comments
4 Comments so far
galeria de fotos
Molt xules les fotos!
També crec que la despoblació es un dels problemes dels pobles rurals. La gent jove marxa a zones urbanes on hi ha mes possibilitat de feina i d’encontrar vivenda. I, amb la gran conseqüència que es l’envelliment de la població i tot el que li ve associat.
Farà cosà de 2 anys vaig estar a Lleida a un congrés sobre juventut i medi rural. Sempre he pensat que es molt necessari eixir i vore que s’està fent al “món” per poder comparar i extraure idees. I, encara que jo vaig anar a parlar de l’associacionisme juvenil als espais rurals… a vore si tinc un ratet i conte al meu blog les coses que allí es van parlar perque hi havia pobles on les coses que estaven fent perque els joves no marxaren eren interessants.
Hola Àngels,
Si, seria molt interessant que, sobre este tema, contares alguna coseta al teu blog, d’esta manera ens informaries i de paso també em faries companyia en la blogosfera.
Xe! que m’heu deixat a soles per ací.
Que ningú te res a contar ????
Jajaja, Amparo no estàs soles…és que arapassem de puntetes sense fer cap soroll
Les dos parleu meravelles d’aquest llibre i la curiositat comença a picar-me, pero no crec que li’l demane a Angels, segur que e, pse vinga al plor i ara no dec d’amollar els sentiments.Ara he de mantenir les energies al màxim nivell.
Ei Clareta!!, Benvinguda de nou a la blogosfera
Supon que has tornat del viatge; be, impacient estic per llegir algun post al respecte en el teu blog .
En quant al llibre, pues la veritat és que és molt bonic; si ara no vols/pots, anòta-te’l en eixa llista que tens de llibres que t’has lleguir, per a més avant. Val?.
Jo crec que mereix la pena, així com també la peli de Havana Blues.