ens deixa un vei : imagina…

Ago

30

ens deixa un vei

Agost 30, 2008 |  Tagged , , |

Hui 29 d’agost ens deixa un vei del poble i del carrer de fora, Àngel Blanes. 

Tota la vida l’he tingut al costat de ma casa, i ara senc molta tristor de vore que ens deixa per a sempre.

Recordaré a Àngel com un home honest, llest, honrat i bona persona;

Una de les seues passions conegudes era la Banda de Música. Ell també va ser músic, va tocar el bombo durant molts anys. Va fer de pare de molts nosaltres quan de ben menudets, en 10 ó 12 anys, entravem a tocar a la banda i ens he n’anaven fora de casa a tocar durant 3 i 4 dies.

També era membre de  ”La Moncloa” la qual s’ha quedat amb un membre meyns, i amb un punt de vist meyns d’entendre i vore les coses.”La Moncloa”, grup de persones majors que diariament es reunixen per a raonar i debatres assumptes relacionats, la majoria d’ells, en el poble de Sella. 

“La Moncloa”, també ha perdut la seua seu habitual, el bancalet/jardinet de la punta del carrer de fora; en este lloc estes persones s’assentaven als banquets baix l’ombra dels arbres. Ara, este espai, ha sigut invadit per tones de terra que s’han desplaçat pels moviments de terra de les obres de la urbanització de Les Saleres.

En fi Àngel, que tot es transforma i s’acaba. Jo et recordaré sempre, i tiraré a faltar tots els dies el saludo eixe que em feies quan jo  venia de la faena a  mig dia i tu acabaves de dinar i eixes a la querena  a estirar les cames. Sempre em dies: “Ei Mari, ja vens de la faena?” i jo et dia, “Si Àngel, ja estem ací”.

plantas-02.jpg

   

 

Descansa en pau. 


Comments

4 Comments so far

  1. Arrakis on Setembre 1, 2008 14:56

    Bones paraules, per a una despedida… Ahir el poble li va fer un ultim homenatge com es mereixa, ell i la seua familia

    Un home bó. Fins sempre, Àngel Blanes

  2. bouet on Setembre 1, 2008 16:15

    Angel fins sempre, mai t’oblidare, gracies pels consells entregats i les paraules sempre ben dites.

  3. Angels on Setembre 2, 2008 7:31

    Si, Amparo, un emotiu acomiadament a una gran persona. En ma casa se l’estimava molt. A ell i a la seua familia. La meua iaia els volia molt.
    Jo tinc molts records, sobre tot de menuda, quan la neboda Maria, jo i el meu germà Antonio ens clavavem per dins de sa casa a jugar hores i hores, al corral, per les habitacions… ell i la tia Maria sempre es reien amb nosaltres i ens agradava molt estar allí.

  4. sotano on Setembre 16, 2008 8:46

    Torne al teu blog, i m’has emocionat. Quantes absències amb les què no contàvem. Salut Amparo.

Name (necessari)

Email (necessari)

Lloc web

Speak your mind

Codi seguretat: