ESTIC LLEGINT
El viaje del elefante
"Siempre acabamos llegando a donde nos esperan"
oct.
13
crisi i canvis
octubre 13, 2008 | Tagged articles, opinió, relats | 6 Comments
Des de fa uns mesos i sobretot des de la passada setmana, la crisi financiera internacional, ocupa les primeres pàgines dels periòdics i de les notícies de TV
Jo seria molt osada parlar d’ella; debaes preste atenció e intente comprendre el per qué s’ha produït però, reconec que este tema em sobrepassa; supon que, fòrmules que en un moment determinat han donat resultat, ara amb el pas del temps, han caducat i hi ha que buscar-ne d’altres noves.
Este tema de la crisi financiera, ben be ens el podria explicar el nostre amic pauet en el seu blog en una deixes entrades d’economia d’anar per casa.
Jo, només vull comentar l’article publicat ahir a El País Semanal “Crisis, ¿qué crisis?” del que m’agradaria extraure unes idees i frases que m’han fet reflexionar molt.
“Toda crisis es una transición, mientras se hunde nuestro mundo tal y como lo conocíamos, emerge otro nuevo cuyas reglas están por definir. Es en este cambio donde se gestan las grandes oportunidades, siempre que estemos dispuestos a aprovecharlas”.
“La crisis y los callejones sin salida presentan una gran ventaja, nos obligan a pensar”
“Si un problema no tiene solución, agrándalo” , ”Cuanto más grande sea el caos, más cerca está la solución” ve a dir que u dels beneficis de la crisi és que permeteix explotar el globus. De repent, prenem conciència de problemes que ja existien, però que no havien eixit a la llum. (estes frases les he utilitzades en u dels comentaris de l’entrada anterior).
L’article també fa referència al llibre considerat més antic de la humanitat I Ching ”El llibre de les mutacions”, en ell apareix una clau important per a moments de dificultat: ”La persona superior persevera siempre en el camino, se adapta a los tiempos, pero permanece firme en su dirección y corrige sus objetivos” y analitza estos 4 ingredients.
Preservar en el cami, que les circunstàncies hagen canviat no vol dir que degam destruir ni renunciar als nostres projectes.
Adaptar-nos als temps, sent conscients del camp on estem, amb les seues llimitacions i oportunitats.
Permaneixer fermes, devem ser fidels a nosaltres mateixa i no deixar que ens invadeixca el pesimisme.
Corregir els nostres objetius. El que conta no és el que ens passa, sino que fem amb els que ens passa.
I tu, com entens la crisi? com un canvi, com una derrota, com una oportunitat única a aprofitar, com …
Comments
6 Comments so far
galeria de fotos
Tota la raó, adaptarse sense prendre l´objetiu de vista…i una nota de humor que m´ha encantat…no deixes de mirar-ho…
http://www.youtube.com/watch?v=pFmYIFk5i1Q
Boníssim!!!
Jo no se fins quin punt les crisis estàn remenades desde dins del sistema, perquè com be dius, la crisis és també una oportunitat: sobre tot per a alguns.
Vejam: el que te diners (per exemple el cap de Martin-Fadesa) no ha deixat de perdre un duro. Només ha deixat de guanyar moltissims diners per a seguir guanyant molts diners. Este arlequín aprofita ara i tanca el xiringuito, despedix a centenars de treballadors i mou els diners per un altre costat
El cas de la Nissan, el mateix: com que tots diuen que hi ha crisi i ve la fi del mon, aprofite la cojuntura i em lleve de damuns centenars de treballadors…
etc, etc,
Encara que parega una lectura molt ximple, al final tot açò ho paguem la gent normal del carrer, els treballadors.
Nosaltres si que podem arribar a pedre diners, fins i tot TOTS els diners, la faena, la casa… la gent que de deveres te diners, eixos en pedran ben poquets
mentrestant l’Estat nacionalitzarà bancs i els nostres diners publics es dirigiran a mantindre el sistema, perquè tot açò és una qüestió de “sistema”, el Capitalisme: quan més en tenim, més volem;
i de tant en tant, una crisi per a reestructurar el sistema i a tornar a funcionar a tope.
Ja se que pareix una lectura ximplista, però repte a algú a que me la discutisca… jo soc molt escèptic amb la crisi, amb el llenguatje ininteligible de les borses que es dediquen a especular amb diners imaginaris; seré escèptic mentre l’opinió publica no presione als que de deveres ens tenen pillats pels ous, com per exemple el gran empresari que tanca el xiringuito aduint “pèrdudes”. Doncs mire vosté, ara resulta que te que apareixer en totes les portades de la premsa seria i no tan seria, i la gent voldrà sentir explicacions per la seua part, i aniràn amb els micros darrere i fins i tot es sentirà una persona poc volguda en este pais.
No sé, és un exemple. Mentrestant anem pegant-li voltes al nas de Letizia
Islandia, que en els últims anys havia sigut un model per a tots el països del mon pel ràpid creiximent de la seva riqueza ha caigut ara en “bancarrota”.
Jo que havia dedicat un post en el meu blog, elogiant a este meravellós pais:
http://elcabilo.com/blogs/amparo/2008/02/13/iceland/
mireu en que s’ha convertit:
http://www.elmundo.es/mundodinero/2008/10/14/economia/1223981492.html
Segur que ixen d’esta.
Per cert, el nas de Letizia, una gràcia
Como dice un amigo mío, la culpa es de la puesta en funcionamiento del Colisionador de Hadrones.
Desde que se puso en marcha se han ocasionado agujeros negros en el planeta que pueden hacer peligrar la vida futura en la madre Tierra. Llámese a esos agujeros negros: Lehman Brothers, Halifax, Fannie Mae, Bear Stearns,Northern Rock o cualquier nombre de banco…
Estamos en mitad de un Big Bang como el que se cepilló a los dinosaurios. Apuesto a que los Pterodáctilos dirigían una gran compañía de Inversiones…
Pue eso…como no nos lo tomemos con humor…eso si, cuando todo vuelva a la normalidad, nuestros ricos inventarán maneras nuevas de hacer más dinero.
No deixeu de lleguir este article. (Com ja he dit abans, no entenc massa de tot açò ara be, el discurs d’este home em convenç).
http://www.diarioinformacion.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008101600_7_808838__ECONOMIA-Botin-rechaza-participacion-Gobierno-bancos-cajas