ESTIC LLEGINT
El viaje del elefante
"Siempre acabamos llegando a donde nos esperan"
oct.
21
la inèrcia dels costums
octubre 21, 2008 | Tagged opinió, relats | 4 Comments
Fer les coses, sempre, guiats pels costums, actuar com tota la vida, deixar-se dur, i no actuar per a canviar les coses, és una actitut perillosa. Com una bola que segueix el seu camí, recte avança a qualsevol preu sense qüestionar-se res, sense vore més enllà de la conseqüència inmediata.
La inèrcia es refereix a la desídia, a la ignorància, l’abandonament, al no fer res per no pensar.
La inèrcia va a la seua bola, recta, no mira ni als costats ni pel retrovisor, arrasa amb tot, no es qüestiona. Només avança, a sac, a qualsevol preu.
No coneix l’acte de la rectificació, és simplista. No te visió sistèmica, és més be lineal, molt curteta de vistes i arriba al lloc al que es dirigeix de cop, estampant-se.
Perque la perillosa inèrcia no coneix el dubte, des de la seua ignorància ho te tot clar, i si algo es fa mal, la culpa sempre és de l’altre o d’una complexa i aberrant conspiració, on apereixen culpables on no n’hi han. A més a més, fragmenta la realitat i es queda amb el que li interessa.
Tan difícil és mirar-se a sí mateixa i qüestionar-se?.
Quan deixem de pensar, de dialogar, de sentir, guanya la perillosa inèrcia perque l’únic que té que seguir fent és avanzar, implacable, en la inconsciència.
“De seguir fent el matiex de sempre, obtindrem el mateix de sempre. Per a conseguir algo nou o diferent, haurem de fer algo nou o diferent”. Milton Erickson.
Alguns dels comentaris de la reunió del passat divendres dia 17 d’octubre en els baixos de l’ajuntament són els que m’han inspirat i animat a la redacció d’este post.
Comments
4 Comments so far
galeria de fotos
En general la costum, la tradicció, el deixar-se llevar per l´inercia,… és la normalitat en Sella.
La forma de pensar, de actuar diferent, la proposta d´un canvi per crear debat, per millorar, per reflexionar, marca la diferència i la discordia, que desequilibra la normalitat…¿per qué?
Però també questionar-se les coses altera la normalitat…¿per qué?
No l´entenc.
Por als canvis. Si ho conec, ho controle.
Però, els canvis més grans ja estan fets a Sella.
Un dels canvis més espectaculars està referendat i acreditat per les urnes, i no els ha donat por, és més consideren que és un avanç en el creixement de Sella.
Més aïna crec que hi ha diferents arrasadors per a mesurar.
Si faig jo els canvis bons són, per tant els controle.
Si els fan altres, ni parlar…Tens raó Morning Star, encara que ens pese.
Malauradament, jo pense que el que diu Rosa no és únicament “patrimoni” de Sella, és un mal estés per tota la societat. És el que anomenen “menfotisme”. En Sella es pot veure més facilment, però només cal fixar-se un poc i vore com està el personal per ahí fóra!!