-
ESTIC LLEGINT
El viaje del elefante
"Siempre acabamos llegando a donde nos esperan"
oct.
24
La por, sentiment, emoció molt present hui en dia en tots els mitjans de comunicació, com a consecuència de la situació de crisi que actualment estem patint.
Però qué és la por?. I, és més qui no ha tingut por en la seva vida?
Por a situacions noves i imprevistes, a la pèrdua d’una cosa o persona estimada, a monstres, criminals, a determinats animals, a situacions associades a un trauma viscut anteriorment, a envellir, al dolor, a la mort, a persones desconegudes, al rebuig o menyspreu dels altres???.
Jo sincerament en numeroses ocassions, fins el punt d’arribar a paralitzar-me per complet.
La por és una sensació amb la que naixem, però que podem anar modulant mitjançant l’educació, l’entorn, la cultura,… això vol dir que en la mesura que nosaltres volguem o estimem algo, tindrem por a pedre-ho.
Hi ha un conte que ens fa apreciar este fet. El conte es titula “Juan sin miedo”.
Juan era un xiquet que no coneixia la por. Passa per mil aventures però no aconsseguix saber que és tindre por. Només al final del conte, quan es casa amb la princessa i tot funciona perfectament és quan sent por per primera vegada. Fins eixe moment Juan no tenia res i per tant no tenia por a res. Quan naix el seu amor per la princessa, naix també la por a pedre-la.
Però, com podem conquistar la por per a que no ens paralitze?. Pilar Jericó 
apunta estes idees:
1.- Reconeixer i aceptar que tenim por. Saber que t@ts la patim i que per tant, no és un simptoma de debilitat.
2.- Identificar quina és la nostra por. A vegades no és fàcil, en eixe cas el que tenim que fer és centrar-nos en l’altra cara de la moneda, preguntant-nos: Quina és la meua motivació?. Qué és el que més estime? etc.En funció del que ens motive tindrem por a pedre-ho.
3. Mirar a la por a la cara i concretar-la. El nostre enemig és sempre el nostre cap. Som capaços d’imaginar-nos coses molt pijor que la realitat, per això és tan perillosa la por ambigüa. Per tant, lo millor és que davant d’una amenaça posem sobre el paper les possibles conseqüències. Per exemple, si em quede sense treball, Quants mesos d’atur em corresponen, tinc diners estalviats? tinc temps per a preparar-me per a quan aparega una altra oferta de treball? Quines possiblitats tinc d’encontrar un nou treball?… En definitiva, per a superar-la hi ha que centrar-nos en la nostra motivació que en espenta a seguir avant a pesar dels riscos.
Eduardo Punset en el seu llibre “Viaje a la felicidad” apunta que la por és un inhibidor de la felicitat, perque no permitix a les persones submergir-se en allò que les apassiona i les fa feliç. L’absència de por pot fer que en determinats moments una persona et sumixca en allò que li apassiona i el fa plenament feliç (des d’un partit de futbol a la carícia d’un ser volgut).
La por s’ha guarda de forma indeleble en el nostre cervell i fa que reaccionem de forma instintiva davant eixa emoció. Molts dels temors guardats durant l’infància són inconscients i perduren per sempre.
Daniel Pennac, en seu llibre “Mal de Escuela” (obra que busca deliberadament remoure l’orige de la crisi escolar contemporània), també fa referència a la por i diu d’ella que, sempre que l’alumne té por i vergonya és molt difícil treballar en l’alumne, i en la majoria de les ocasions, no es pot fer res. Així doncs, el primer que hi ha que fer el mestre, és ajudar-lo a lliberar-se de la por. Continua dient que, de cada quatre temors cap als nostres fills, tres són les nostres pròpies pors. Hem de procurar que no les hereten.
Victor Frankl, psiquiatra judio, va passar la segona guerra mundial en diversos camps de extermini, entre ells Auswitz. Segons ell, no es van salvar d’aquell infern els més forts, ni els més cults, ni els millors preparats, sino aquells que tenien una motivació més enllà de la seua pròpia vida. “Quan ixca escriure un llibre”, “Quan ixca voré als meus fills”"Quan ixca contarè açò a tot el mon”…
Nelson Mandela va dir que no és valent qui no té por, sino qui sap conquistar-la.
Be, tenint en comte tot açò, pot ser tingam que aprendre a conquistar la por i, només tindre-li por a ella mateixa.
Comments
4 Comments so far
galeria de fotos
hola claris… gran post, la veritat que m’identifique molt aquesta setmana en ell per que el dilluns va ser un dia negre per a mi i com no, per supost, ple de por. En el meu cas por al fracas. Durant tota la setmana he anat fent una miqueta les coses que en el teu post dius per anar traentme de damunt de mi aquest pes que cada dia que pasaba pensava que era mes pesat i gran pero al final aci estic, divendres i apunt d’enfrentarme al que tanta por hem va fer el dilluns i si, hui si, hui guanyare jo siga quin siga el resultat guanyare per que sentire mil coses diferents pero por no, hui la por no te cabuda per a mi.
Gracies per tot clareta, besets i fins pronte.
jejejjj no soc Clareta, soc Amparo, però no passa res
Ai Amparao!!! Ahir al llegir aquest post em vaig quedar sense paraules. Com ja saps al post “D’ací 10 anys” el que em va fer escriure, en gran mesura era la por. Ja voldría que fos meu aquest!
Ara que he de ser sincera, moltes coses de les que dius les he sentit (sembla que pots llegir-me els pensaments.. Tant que fins i tot Bouet és pensava que havien eixit de mi ;)) Gràcies per aquest blog. M’agrada llegir-te i descobrir que eres increible. Em transmets mooooolta energia!
Eii, Clareta van a eixir-me els colors, jajajjajaj
No res, és que el cabet em va sempre 100 per hora,no el puc controlar, i el blog ha resultat ser un mitjà on, un poc, poder plasmar el que pense.
Una bendició el blog este