ESTIC LLEGINT
El viaje del elefante
"Siempre acabamos llegando a donde nos esperan"
nov.
4
dies de tardor
novembre 4, 2008 | Tagged amparo, relats | 2 Comments
Ahui, tornant de la faena cap a casa, plovia, no massa, una pluja amb la que m’agrada conduir. El gris era el color del cel, un gris amb totes les seues tonalitats, clar per la costa fins arribar al oscur quasi negre per les montanyes.
Després de dinar, com cada dia m’he estirat al sofà, continuava plovent, tranquilament m’he quedat escoltant ploure.
Oir ploure quan estic en silenci
Admirar l’arc de Sant Martí
Contemplar la posada de sol per damunt de les montanyes d’en front de ma casa,
Vorer amaneixer tots els matins per damunt l’Almussent quan m’en vaig a treballar.
Olorar la terra banyada per la pluja
Són dies de tardor amb sensacions insubstituïbles, i m’encanten.
Soc aixina, més simple que una ameba.
Comments
2 Comments so far
galeria de fotos
Quina enveja…i recorda “Las amebas viven libres en agua o tierra, mientras que otros géneros relacionados parasitan el intestino del hombre o de los animales.” Jejeje, Lo prometo lo pone la Wikipedia, no me lo he inventado yo…mejor ameba que otros géneros relacionados…jajajaja…
Puc entendre eixa sensació. M’agrada!
(Que ganetes tinc de poder deixar anar el meu cap… ja saps)