-
ESTIC LLEGINT
El viaje del elefante
"Siempre acabamos llegando a donde nos esperan"
gen.
6
llibres i propòsits
gener 6, 2009 | |
Acabant l’any 2008, acabava també de lleguir un llibre que hi havia començat feia prou mesos i que el tenia aparcat. Volia acabar-lo, no m’agrada deixar les coses a meitat, és important començar coses, però encara més acabar-les. Es tractava de “Mal de Escuela”, un llibre autobiogràfic, guardonat amb el premi Renaudot (Francia), 2007, on l’autor, aborda la qüestió de l’escola i l’educació des d’un punt de vista insòlit, el dels alumnes pèssims. Daniel Pennac, prestigiós escriptor francès i un pèssim estudiant en la seva època, barreja així records autobiogràfics i les seves reflexions sobre la pedagogia i les disfuncions de la institució escolar, sobre el dolor de ser un mal estudiant i la sed d’aprenentatge, sobre el sentiment d’exclusió i l’amor a l’ensenyament. Amb humor i tendresa, anàlisis crítiques i fórmules efectives, oferix una brillant lliçó d’intel·ligència. És la història d’una metamorfosi. De com un mal alumne arriba a ser professor i més endavant un escriptor reconegut.
Comença l’any i, un poc animada per les últimes remeses de llibres que han aplegat a la Biblioteca, i per la bona crítica que té l’ùltim llibre de Eduardo Mendoza, decideix que “El Asombroso viaje de Pomponio Flato” pot ser una bona opció. I…, no m’enganye, aixì és, una excel.lent opció: Entretingut, divertit, fàcil i ràpid de lleguir, tan fàcil que me l’he lleguit en dos “sentades”, feia temps que no em lleguia un llibre tan ràpid. És una estranya novel·la històrica, en la qual un noble romà va donant bacs pel món buscant una font les aigües miraculoses. I provant aigües i aigües, Pomponio Flato, el protagonista, arriba a un poble de Palestina, on han condemnat a mort a un fuster que li dieun José, per matar a un adinerat home. Jesús, fill d’este fuster, li proposa a Pomponio que li ajude a demostrar la innocència del seu pare. Este és el fil conductor del llibre i el centre de la història.
“El viaje del elefante” és l’ùltim libre que ha publicat de José Saramago i és el que tinc ara entre mans.
Considerat, també per la crítica, com ú dels millors llibres del 2008;
En la seva contraportada: ” Una reflexión sobre la humanidad en la que el humor i la ironía, marcas de la implacable lucidez del autor, se unen a la compasión con la que José Saramago observa las flaquezas humanas”.
Se’l coneix com el llibre dels itineraris, on l’autor diu que “Siempre acabamos llegando a donde nos esperan”. Bonica frase, i amb molta reflexió, siga doncs éste el meu propòsit per al 2009: ”NO ANAR ALLÀ ON NINGÚ M’ESPERA”.
Comments
galeria de fotos
