6 Comments so far

1. Angels on gener 13, 2009 8:24

   Per que? que ha passat? si podem ajudar no dubtes en dir-ho!

2. Clareta on gener 13, 2009 8:51

   Amparo, no tinc ni idea del que puc fer per ajudar. Però em fa pensar que aquest tipus de sentiment sols invaeix a ls gent autèntica…

   Molts ànims i el mateix que diu Àngels, si podem tirar-te una maneta sols has d’avisar.

3. Sótano on gener 13, 2009 9:37

   Maria Amparo ¡¡¡ (com diria ta mare) una riseta, ànim…”amanece que no es poco”.

4. Rosa on gener 13, 2009 10:38

   Però, però..després de llegir el teu correu.. açò??? Ay!! Amparito..que no entenc res!! Qué et passa??? Moment tensió, reflexió, autoevaluació, confrontació,situacions difícils d´assimilar..el temps que també ens influïx a t@ts…
   … per a que em digues que no visite la blogosfera…m´ha quedat un poc de pedra amb aquest post Amparito…

5. Blanes on gener 13, 2009 16:39

   Poc que oferir, o no. No ho sé. Dispossició … tota la del mon. Davant del dubte ni t´ho plantejes a l´hora d´alçar el dit.
   blanes.ja@arbora-ausonia.com

6. Jo on febrer 5, 2009 9:33

   Amparo et trobe a faltar.