ESTIC LLEGINT
El viaje del elefante
"Siempre acabamos llegando a donde nos esperan"
dones memorables
En esta pàgina recordaré a dones, que en les seues accions, han contribuït a construir un mon millor.
Doris Lessing, Nòbel de Literatura 2007, vols saber més d’ella? fes click ací
Ara que estem en campanya electoral i les eleccions a punt de celebrar-se, començaré recordant a la dona que, amb la seua lluita, va donar la possibilitat de votar a les dones en igualtat de condicions que els homes en l’Estat Espanyol;
El sufragi universal femení. D’açò, només fa 70 anys.
CLARA CAMPOAMOR.Va neixer el 12 de febrer de 1888 en una família humil de Madrid. A cap polític de cap època, a cap diputat o representant del poble, deu tant la democràcia en Espanya com a Clara Campoamor. Li devem el sufragi universal, idea aparentement molt admesa però que, per a fer-se realitat precisa que les dones tinguen els mateixos drets electorals que els homes, durísima tarea que ha consumit en quasi tots els països les energies de varies generacions de dones i de homes amics de la igualtat. En el nostre, es va conseguir de cop, sense aparent esforç, perque l’esforç el va fer una sola persona.Clara Campoamor fou una dona que es va fer a ella mateixa, que va lluitar sempre contra tot, contra tots i contra totes -«mi ley es la lucha», deia- per a aconsseguir una Estat Espanyol on el bresol fora un orige, no un destí, i on la Llei no fora un càstic sino un empar. Va Formar part de la Comissió Constitucional, de 21 diputats, i allí va pelear eficazment per establir la no discriminació per raó de sexe, la igualtat legal dels fills haguts dins i fora del matrimoni, el divorci i el sufragi universal.
ROSA LOUISE PARKS.Rosa Louise Parks, Tuskegee, Alabama, 1913. Defensora dels drets civils estadounidencs. En 1955 un incident la faría mundialment famosa; poques vegades un acte tan nimio ha tingunt tan importants conseqüencies, en este cas, en el terreny de la lluita per la igualtat de drets en Nordamèrica.Rosa Parks, una humil modista negra, es va negar a cedir el seu seient en l’autobús a un viajer blanc. El conductor cridà a la policia i la dona fou detinguda i obligada a pagar una multa. El fet posà de manifiest una vegada més les condicions de segregació a que estaven sometsos la gent de color, que tenien prohibit l’accés a piscines, escoles, restaurants i un gran nombre de serveis públics exclusius per a les blancs.
L’incident de l’autobús va tindre com a primer efecte la creació de la Montgomery Improvement Association; la seua finalitat era la defensa dels drets civils de la minoria negra. Martin Luther King fou el seu president. L’associació organitzà un boicot als autobusos de Montgomery i va tindre un seguimient masiu amb un rotund èxit: Va durar 382 días i va contribuïr a que la causa dels afroamericans de Montgomery fora coneguda en tot el mon.Com a consecuència d’allò, el govern nordamericà es va vore obligat a abolir la segregació en els transports públics.
Wangari Maathai, premi nòbel de la Pau es una activista que ha dedicat bona part de la seua vida a defendre el desenvolupament sostenible, els drets de la dona i la democràcia.La major contribució va ser el‘Movimiento Cinturón Verde de Kenia’, un projecte que impulsà en 1977 i que combina la promoció de la biodiversidad amb la de l’empleo a dones, y gràcies al que s’han plantat 30 mil.lions d’àrbres en el seu pais y s’ha donat treball a més de 50.000 done pobres en diferents vivers.Des de 1986, este movimient originà una gran xarxa panafricana que ha dut projectos similars a països com Tanzania o Etiopia.”Si ú dessitja salvar l’entorno, primer hi ha que protegir al poble. Si som incapaços de preservar l’especie humana, ¿qué objecte té salvaguardar les espècies vegetals?”, declarà en una entrevista fa unos anys, resumint la seua filosofia, que ha predicat més de una vegada en la tribuna de la seu central de la ONU.
galeria de fotos
