No hi ha qui m’aguante.

El mateixet.


gener 23rd, 2010

- Hola.
- Hola. Em dona una caixa de “Gelocatil CODEINA-650″?
- Per a qué les pren? És una medicació prou forta.
- Migranya.
- Un moment. De seguida.

I mentres va a buscar els comprimits… una nova clienta i en surt un nou farmacèutic per a atendre-la.

-Hola. Un anell vaginal, per favor.

La mano de Fátima.


gener 17th, 2010

la-mano-de-fatima-ildefonso-falconesLa mano de Fátima, de Ildefonso Falcones.

Normalment al parlar d’un llibre m’agrada citar allò que hi ha a la seua contraportada. L’unica referència dels llibres que mai no puc evitar llegir, encara que de vegades pense que no hauria d’haver-ho fet…

Amb aquesta entrada al bloc no sols parle d’una novel·la de lectura fàcil amb una història basada en la nostra pròpia història. Crec que el llibre en sí, té mes valor encara per a mí. El valor de l’objecte porta afegit quelcom que va més enllà del simple plaer dela lectura (i no vulll dir que no considere important aquest aspecte).

Aquest any passat, ha estat un any molt intens per a mi. He aprés moltes coses i descobert moltes altres. He viscut experiències dificils de repetir i fins i tot complicades d’explicar.
Una nit d’agost plena de contradiccions, amb el regal d’aquest llibre, un grup de personetes deixaren constància del que uns dies abans havia descobert compartint amb ells unes hores: estava rodejada de persones meravelloses. Personetes que sense conèixer-me compartien amb mi una il·lusió. A més a més, em demostraren la seua capacitat i valia i confiaren en mi per a disfrutar del teatre.

Ara entenia el fum de preguntes que em feien cada dia, sentien curiositat per com era jo. “Eixa xica seria  que és d’Ibi: L’Espardenyera!” I volien saber si aquell regal m’agradaria, si ja l’havia llegit…
El que no sabien és, que encara que hagués llegit les págines d’una cópia d’aquest llibre, aquest exemplar mai no hagués pogut llegir-lo. És més del que el seu autor va escriure.

A l’interior hi ha unes linies en les quals hi ha una errada, no sou vosaltres qui heu de donar les gràcies. Sóc jo.

A la contraportada:

La historia de un joven atrapado entre dos religiones y dos amores,
en busca de su libretad y la de su pueblo,
en la Andalucía del Siglo XVI

Una novel·la històrica amb un ritme que fa de la seua lectura un acte agradable, fins i tot de necessitat quan aconseguix enganxar-te com li va passar a Morning Star. L’única cosa que pot ser m’haja semblat un tant decepcionant ha estat que la secuència de la història era preisible. Però així i tot, és una novel·la que m’ha agradat. Al començar-la a llegir pensava que no acabaria de llegir-la ,ja que la novel·la històrica no m’atru massa pero la manera en que ha estat escrita fa que no resulte una tasca complicada la seua lectura.

Resum exprés: M’ha agrada’t, inclús tractan-se del génerehistòric.

Un menys a la llista. Un més a la meua vida.

El cuestionario.


gener 15th, 2010

libros-bruno-bcal-13Blogueando he leido la entrada de Librosfera en la que expone 16 preguntas extraídas de libros infantiles y las respuestas que ella personalmente da. Recogiendo la idea de una revista propone que nos hagamos con el cuestionario y lo echemos a volar para que se reproduzca.

Así que, cojo su meme.

A continuación están las preguntas, su origen, y mis respuestas.
¿Alguien se anima?

1.- ¿Se puede saber quién eres y a dónde vas?
[Frank L. Baum. Espantapájaros a Dorothy. El mago de Oz.]
Igual no, ¿eh?. Y no es que no quiera decírtelo pero es que ni yo misma lo sé.

2.- ¿Y eso es divertido?
[Michael Ende. Momo a los niños. Momo.]
No me lo había planteado nunca. Pero sí, de vez en cuando lo es.

3.- ¿Qué es una vida humana?
[Michael Ende. Hombre gris a hombres grises. Momo.]
Una persona… aunque hay humanos que no son personas.

4.- ¿Crees que un muerto está muerto para siempre, o crees que puede resucitar?
[Robert Louis Stevenson. John Silver a Jim Hawkins. La isla del tesoro.]
En el momento en que se convierte en muerto, es un muerto para siempre. Aunque decida volver a aparecer.

5.- ¿Qué buscas?
[Miquel Rayó. Marisa al protagonista de el tesoro. El tesoro del Capitán Nemo.]

Un trabajo. ¿Para que voy a mentir?

6.- ¿Qué es lo que no consentirías?
[Astrid Lindgren. Tommy a Pippa. Pipi Calzaslargas.]
Si pudiese, si de verdad dependiese de mí: el despilfarro de poner calefacción a la hierva de un campo de futbol!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

7.- ¿Te cae simpática la reina?
[Lewis Carroll. Gato de Chesire a Alícia. Alícia en el pais de las Maravillas.]
Ni sí, ni no. Simplemente no me cae porque no la conozco.

8.- ¿Te gustan los perros?
[Lewis Carroll. El ratón a Alícia. Alícia en el pais de las Maravillas.]
Me gustan mucho.

9.- ¿Por qué el ocho va después del siete?
[Daniel Nesquens. Marta a papá. 17 cuentos y dos pingüinos.]

Porque tiene uno más.

10.- Tengo ocho cocos, ocho monos y ocho niños. ¿Cuántos imbéciles tengo en total?
[Roald Dahl. Truchbull a Wilfres. Matilda.]
La verdad, no entiendo la pregunta. No lo sé… no sé si tienes algún imbecil o por el contrario el único eres tú.

11.- ¿Te has encontrado alguna vez con una bruja?
[Roald Dahl. Niño a abuela. Las brujas.]
Sí!!!!! Aunque no se llama Bruja.

12.- ¿Crees en las hadas?
[James Barrie. Peter Pan a los niños. Peter Pan.]
En esas ñoñas con vestidos lasgos y mucho velo no. O ¿eso eran las princesas?

13.- ¿Sabes lo que es un beso?
[James Barrie. Wendy a Peter Pan. Peter Pan.]
Creo que sí. Y si lo que creo que es no lo fuese, me da igual porque me gustan mucho.

14.- ¿Qué es el tiempo, de verdad?
[Michael Ende. Momo al maestro Hora. Momo.]
Eso que me empeño en malgastar cuando más falta me hace.

15.- ¿Es así eso de ser adulto? ¿El hacer y decir cosas que no entienden los niños?
[Henning Mankell. Joel a si mismo. El perro que corría hacia una estrella.]
Una vez leí una frase que me lo aclaró bastante todo esto de los adultos y los niños… “No llego a comprender por qué, siendo los niños tan inteligentes, los adultos somos tan tontos. Debe ser fruto de la educación”.

16.- ¿De qué sirve un libro si no trae estampas ni diálogos?
[Lewis Carroll. Alicia a si misma. Alicia en el pais de las Maravillas.]
Hay algunos de esos que están chulos. Sirven para evadirse, para imaginar, para sonreir… Conocí a alguien que los utilizaba para decorar los estantes de su salón, decía que quedaban muy bien. A veces, los he utilizado cómo regalo pero lo que más, para leer.

Si al final lo haceis, dejadme un comentario para curiosear vuestras respuestas, ¿ vale? ;)

Imagen de Bruno - bcal 13

Enguany.


gener 11th, 2010

bso-saul-gmEns vam prometrer que d’enguany no passava. Potser fos més una petició que una promesa. Segurament ho vaig dir en alt per animar-me a mi mateixa.

No importava que hi hagués abans i tampoc no després. Sabiem d’obligacions o compromisos adquirits, sabiem de la dificultat de retindre el temps quan diu de correr; sabiem del plaer de treballar amb les nostres mans; sabiem de la il·lusió i de la necessitat de la independència i el creixement personal.

Ja no és enguany. Pense mentres mire més enllà del paissatge. I amb la capacitat que tens de llegir els meus pensaments a través dels meus moviments o l’absencia d’ells em fas tornar des d’allí on estava. Entres dintre meua a través de les meues pupiles. És cert, qui estableix el primer dia i l’últim dels enguanys? Per als estudiants enguany va de setembre a setembre. Per als geladors de març a març. Per als socorristes de juny a juny.

-El nostre enguany és nostre.
-I té color?
-… és… del color de la vida.

Verd. Verd fort però no fosc. Àcid, viu, cridaner, refrescant, intens. Taronja. Taronja calid. Gris, marfil. Neutre. Blanc, negre.

Imatge de Saul GM

Ol a fred…


desembre 13th, 2009

ramon-hipo-caliente-y-frio

…i m’agrada molt.

Egresada.


novembre 27th, 2009

Hoy me graduo pero no voy.acto-de-graduacion1

egresado, da.

(Del part. de egresar).

1. m. y f. Am. Persona que sale de un establecimiento docente después de haber terminado sus estudios.

Seguramente mientras empiecen a sonar las primeras palabras que inauguren el acto yo estaré cerca. Realizando otros menesteres. Estaré intentando poner atención a unas explicaciones poco preparadas con las que, dicen, acercarme a la realidad del mundo que existe más allà de los barrotes invisibles que rodean este campus.

No me compré unos zapatos nuevos de tacón, ni me probé una y otra vez ese vestido escogido para la ocasión; no reservé hora en la peluquería, cómo tampoco usaré hoy maquillaje. No recogeré el papel en el que mi nombre vaya acompañado de la palabra egresada. No sonreiré para la fotografía que luego lucirá en pasillos y webs como uno de los grandes hechos.

Yo viví el sentimiento de egresar; lo saboreé; sonreí y realicé aquellos primeros pasos con la cabeza alta y el rostro radiante. Sentí la libertad de poder ser de nuevo yo.

Espero que todo salga como esperais, pero a mi no me busqueis sobre el escenario. Hoy no tengo papel en esta escena y si estuve en el casting, fue algo inevitable.
Entre los que disfrutamos del teatro, no nos deseamos suerte por miedo a que ello conlleve todo lo contrario, así que no os la desearé. Sólo espero que os sintais como yo me siento desde aquel día que de je atrás todo lo sufrido, para quedarme sólo con lo vivido dentro de la que llegó a ser mi cárcel y en la que he aprendido tanto. Aprendí a valorar el esfuerzo, la amistad, la fuerza de una sonrisa, el placer de superar las metas; aprendí a descubrir lo mejor de las pequeñas cosas, aquellas que las convierten en grandes.

Hoy me iban a graduar pero ya lo hice antes.

Adrian Serralta


novembre 27th, 2009

Per a mi es Adrià Serralta i no em pregunteu per qué… potser siga una mania o a saber! La qüestió és que ell mai no m’ha dit res al respecte… igual aprofita i m’ho diu ara.

Començàrem junts una carrera en la qual ell tenia clar que no estava el seu lloc. I se’n va anar allí on seria un dels millors. Disseny gràfic, industrial i… un fum de noms i titols per a descriure el que ja sabiem. Ell és un artista.
Aprofite per fer publicitat de la seua feina… Encara que crec que la seua web está en procés de canvi i millora així que igual haurem d’esperar una mica.

abisinioVos presente a un amic. Bé, exactament no vos el presente a ell. Allò que hui vos presente és una serie d’il·lustracions o dibuixos que aquest amic meu, ens regala de tant en tant, per a furtar-nos un sonriure.

Aquesta serie l’ha basada en les “punxaes” o menjars tipics de la zona d’Ibi i Alcoi (i segur que d’altres moltes terres!). No es tracta de meravelloses obres d’art (o sí) però tanta gràcia m’han fet que fins i tot m’he plantejat la idea de fer-me una col·lecció de torcamans de cuïna!!!

Crec que tots heu tastat aquesta primera tapa: Abisinio. Però per si encara hi ha algú que no ho ha fet, sang-en-cebaes tracta de mig ou dur posteriorment reboçat. (Als de Sella vos diré que en festes la barraca La Campana en tenia!).

La següent parella no són del meu gust… encara que imaginat-me-les brodadess al torcamans em semblen esquisites!

bajoca-farcida- Adrià SerraltaI l’última que hui presente, és la senyora Bajoca. Clar que també és coneguda per Pebrera, depenent d’on estigues. Per a qui no la conega, he de dir que és una de les maneres més originals i senzilles que hi ha de cuinar un plat d’arròs.

Ja som molts els qui hem introduit nous reptes per a continuar aquesta serie de menjars. Ara estem esperant que apareguen els nous personatges: Calamars a la romana, calaveres amb bufanda, saginosa…

Sé que no tardaran massa en ixir de l’ordinador d’aquest geni creatiu. I estaré encantada de mostrar-vo-les, amb el seu permís, clar!

Continue reading »