No hi ha qui m’aguante.

Dolcet.

Eres tan dolç! Que no em cansaria mai de mirar-te. Sent la teua veu, única lleugera i tendra entre un fum de veus que omplin els carrers més transitats de la ciutat. I si creue la mirada amb la d’eixos ulls de color mel el temps es para.

Qué és el que tens? Impossible no pensar-te, imaginar-te quan no estas. Recrear-te tancant els ulls. Observar cadascun dels colors bruns de la teua pell; les corbes que descriuen el teu cos; els gestos i les expressions de tot el que conforma el teu ésser.

Si no et tinc, t’invente. Si estàs, et visc.

Imatge d’Ana Gadea.

El racó verd. | Comment (0)

Batalla Verde

Batalla de barro; ataque; dosis de color en mi nariz; goce y disfrute; risas y deshinibición; rodearse de nueva y buena gente; compartir sonrisas y contagiarme de esa energía que el cuerpo me pide a gritos y en silencio.

Un año sin sujetar la nariz con esa fina goma y cunado me decido a hacerlo, es todo a lo grande. Un proyecto diferente e innovador, en el que la diversión y la finalidad no están reñidas: LA BATALLA VERDE.

Allí que fuimos, a Guadalest para disfrutar del barro once miembros del ClownClub y un montón de gente que tampoco tuvo reparos en mancharse y revolcarse. Y para muestra, un botón o dos.

No voy a contar mucho más, los maravillosos momentos y los duros, que también los hubieron, los reservo para cualquier tarde de café. Por lo menos hasta el més que viene que aparecerá la crónica de este día en el blog de los payasos.

No puedo dejar de sonreir cuando recuerdo la de semillas que me he tragado, espero que no me salga un geráneo como parte de mi flora intestinal. Y si en unos días alguien vé que mis pelillos de las orejas son más largos de lo normal y de color verde, que no se asuste. Con lo que me saqué de las orejillas podía rellenar una maceta para el balcón de casa. Así que algo habrá quedado…

A mis murcianicas., No sé, doncs això. | Comments (4)

Ho sent.

Sé que us he fallat.

I no vos feu una idea de com de mal em sent. No trobe paraules suficients per demanar-vos disculpes.  La situació m’ha superat i no he trobat la manera de fer possible la vostra il·lusió, alhora la meua. Sent vergonya, molta.

No sols ho vaig fer per ser l’any passat, ho vaig fer perquè m’agrada i enguany no he arribat allí on vaig prometrer. Espere poder posar remei per al proper any i compensar-vos d’alguna manera.

Imatge de ignacia_rz

No sé, doncs això. | Comments (4)

Ramón XII

No sé, doncs això. | Comments (4)

Bloqueig.

Ol a cremat. L’aire que m’envolta és massa dens per als meus pulmons. No tinc ganes de res i al mateix temps em pregue a mi mateixa fer mil coses. Odie sentir que les hores passen per davant meua i no sóc capaç d’agafar-les.

No he llegit res des de fa molt temps, tampoc no he escrit al meu quadern de dibuix de tapes dures i cosides. Solament faig que deixar passar el temps, engolir aliments sense cap ordre i deformar els meus dits a mossos. Sí, pese més de 70 kilos i no està entre els meus plans fer-me anorèxica. T’estranya?

No corre l’aire i estan obertes totes les finestres de la casa. Em molesta fins i tot la veu del locutor del programa de radio que més m’agrada. Em preguntaria que és el que estic fent amb la meua vida, però quan encara no he acabat de formular-me la pregunta me’n surt una altra: és açò vida? realment creus que estás viva? que entens per viure?

Un grapat de comprimits, un got d’aigua. Ensordidor el soroll de les sirenes.

Estats d’anim fluctuants els meus… tan oscil·lants com  l’electrocardiograma.

Imatge de …moau…

Llibres i textos., No sé, doncs això. | Comment (0)

Unes lletres soltes 2.

Buscar la inspiració no és un joc de detectius. Tampoc un d’atzar.

Copege amb ganes aquest teclat que se me presenta fred. Ja no sé qué fer per no caure en les masn del fástic. Les hores se me presenten tedioses i quan una lleu però intensa presió invaeix els meus ulls, el teu trepitjar em recorda que ets prop de mi. Etas ací. La teua presència em reconforta, la teua mirada em busca més endins del que ningú no sap i em tornes a la vida.

Quasi no parles, sols dues paraules tendres. Un abraç i el contacte de la teua pell.

Tanque els ulls i inspire tot el que el teu olor m’evoca.

Imatge de zycalo.

Llibres i textos., No sé, doncs això. | Comments (3)

Sejazz

Divendres, 4 de juny a les 22h. sejazz actuará a l’anfiteatre “Oscar Esplà” de Benidorm (ubicat en el Parc de l’Aigüera).

Entrada gratuïta. Promet ser una actuació encisadora.

Acudeix. Qué no t’ho conten!

Sejazz es un grup de Sella que com be diu el seu nom practica el jazz. Naix a l’estiu del 2000 format per Pere Garcia (guitarra), Sergi Garcia( bateria) i Miquel Morales (clarinet) amb cap altra intencio que la de experimentar amb una musica que els era desconeguda. Al poc temps de la seva formacio s’incorporen al grup Pablo Jimenez (baix electric) i Jose Miguel Garcia (percussio llatina) donant-li mes possiblitats musicals. Poc a poc aquest experimnt comença a donar fruits a l’estiu del 2003 quan Sejazz participa al Vila_Jazz amb musics com Pedro Iturralde i Raimundo Amador. Desde 2003 fins a hui sejazz ha tocat arreu de la Marina (Relleu, La Vila, Callosa , Sella, Benidorm) i a Alacant (Jamboree i Cuatro Gatos) a part de festes privades, hotels etc.. durant aquests anys han col.laborat amb Sejazz molts musics (Victor Nieto (dr), Dani Conca (tp), J.F Calderon (p), Vicent Zaragoza (vib), Andres (cb),  Nacho baixista durant 3 anys,….. A dia de hui els membres del grup son, Miquel Morales (saxo soprano, alt amb efectes, tenor i Clarinet) Pere Garcia (guitarres), Sergi Garcia (bateria), Jose Miguel Garcia Caramelo (tumbadoras i percussio llatina), Alex (contrabaix) i barreja temes propis amb estandarts passant pel swing, bossanova, latin, bebop, funky i musica electronica.

Entrada original a de gènere.

Més informació si en vols, Curt o llarg.

No sé, doncs això. | Comment (1)