No hi ha qui m’aguante.

Un dia més.

No sé si és que com que em passa un dia sí, un altre també, doncs ho hauré dit un milió de vegades. Però deuré comçar a fer cas de les senyals eixes, que els més supesticiosos diuen que són certes.

La veritat és que hui analitzant el dia d’ahir m’entra la risa. Si em mire a mi des de fora, em preocupe!!!! Estic una poc penjada. La meua germana diu que això és per dutxar-me a les 6 del matí amb aigua freda (però la culpa és de la caldera, eh?). Ma mare diu que és perqué duc massa coses al cap (que com no siguen polls… si jo no em pentine, ni em pose colauets, ni diademes . Per no dur no duc ni una tiara de princessa!!!). I mon pare perqué “Senyor quin cabet!“. Aquest últim motiu no acabe d’entendre’l i encara que li pregunte es riu i meneja el cap i sols em contesta amb una cara de resignació. Bé, ja m’ho explicarà.

La qüestió és que no sé per qué la caldera de la calefacció mai no s’engega pels matins. Que no és que estiga avariado, no. Perque la resta de vegades que està programada per a que arranque al llarg del dia, ho fa. Sols no funciona a les 5′45h del matí. I clar, tenint en conte que a Ibi la temperatura a les 6 del matí no és gaire elevada, el fet de que la calefacció no marxe ja suposa un gran esforç físic i mental això d’haver d’ixir del llit. Però com que jo sóc una máquina (adormida) em pose em peu només sona el despertador. D’aquest crec que hauré d’escriure un altre dia…. buaaa jo i les noves tecnologies!!.

Ale!, agafa la tovallola; esquiva una serie d’objectes que sols s’interposen en el teu camí pels matins, ja que la resta del día ni existeixen o això sembla; no cal que encengues la llum… ja tens les mans per  a anar palpant; arribes al bany després d’un llarg recorregut d’uns… 1′07m des de la porta de la teua cambra. Però escolta! a eixes hores del matí fer eixe recorregut et porta una mitja de 4 minuts com a mínim; ara sí, encen la llum del bany o malament; obri l’aixeta i com que ja saps que l’aigua calenteta triga una miqueta, aprofites per a fer un pipi i anar llevan-te roba; entra, entra…. la mare que va i el pare que torna!!!! Però ací que passa? …agh*+23jq····::“…+^^`s`2kfi**<<a%&+… (un fum de paraules malsonants) I és ara quan recuperes tot el temps que has malgastat per a poder arribar fins al bany i et dutxes en zero coma! Si els foradets del filtre de l’aixeta foren una miqueta més grans, d’ahí ixien les peces de gel per a servir tots els cubates d’un cap de setamana!!!!

Jo solc pensar que tot roïn no pot ser, així que una vegada m’he vestit em dirigisc a desdejunar. L’antibiòtic!!! Importantíssim, no volem que el meu ronyó es torne a aturar (ni el metge ni jo). Pose la cafetera…. i noooo!!! Has d’esperar una hora després d’haver-te prés la medicació per a poder menjar.

Agafa els trastos i a Elx. Va, ja almortzaràs allí.

Arribes a la meravellosa “Cuna de dàtil”. Per a variar l’aparcament está complicat, perque com els petardos que están fent les obres (és a dir, nosaltres) tenin bloquejats els parkings de la uni… Aparques. I com que sóc tan moderna, tanque el cotxe amb el comandament a distància de la clau i quan encara no he fet més que ficar el penjoll de claus a la bossa “tiu-tiu”, el cotxe que es torna a obrir. Trac les claus i torne a tancar. “Tiu-tiu”, cague en tot!!! Torne a provar i per a obrir-se no estic massa lluny del cotxe però per a tancar si??? Camine de nou cap al cotxe, tanque i ja no fique les claus a la biossa. Les porte en la mà que serà millor. I bé, ja està.
Resulta que ha plogut i hi ha xicotets tolls al passeig-jardíi del centre de l’avinguda. I comence a fer la pava. En lloc de fer les passades una mica més grans, jo no. Jo em pose a pegar botets de puntetes amb l’acompanyament del repicar del penjoll de claus que porte a les mans. Semble un sereno dels d’abans. Sense uniforme però, i amb la jaqueta regirada que m’he posat al baixar del cotxe i és per a portar-la fins a la ofi; la bossa penjada al coll i botant tollets. I en un d’eixos moments tant xaxis, veig uns peus enfront dels meus. Alce la vista perque quasi em xoque i, idiota de mi, sense deixar de tararejar una cançoneta que quedava bé amb el repicar de les claus ( A mi burro, a mi burro…le duele la cabeza…), em trobe de cara amb el meu jefe.

-Buenos días, Clara.
-Buenos días JL-amb entonació…ja que havia escomençat- Voy a la oficina.
-Qué… energía tienes… por las mañanas. Ahora luego nos vemos, voy a obra.

Ja en la oficina, comence la meua batalla personal amb la fotocopiadora. El meu “dino-ordinador” (perqué és mes vell que els dinosauris) que es penja com obriga més de dues finestres. L’administrativa d’aAlacant que sols fá que telefonar-me pero com que la fotocopiadora també és fax i li agrada fer-me lapunyeta, si no despenge el telèfon al primer toc, salta el fax i ja no puc sentir a la persona de l’altra banda del telèfon…
Necessite imprimir uns documents. Vinga preciosa. Que jo sé que si es tracte amb estima segur que funciones. (Tino Casal de fons. Que temazo!) UUH! Reina de la noche. Víctima del desamor… I li dedique uns pasos de ball, que ni els del programa de la tele. I comença a imprimir. M’emocione i em deixe dur per la música (“temazo”) i al acabar de pegar una volta sobre mi mateixa … JL en la porta de la oficina mirant-me.

-Es que si la tratas con mucho amor al final funciona.
-Ah, vale. De todas maneras yo sólo venía a por unas cosas y ya me voy, tranquila.

Sona el telèfon mobil. Ai és ma tia! Dime. Sis euros. Per? …. ah val. És que jo lo de la loteria no ho pille massa. No, si en raó em costa diners de la bujaca. Entre que vos he cobrat menys del que és i que se m’oblidava arreplegar les paperetes premiades del mes passat… Gràcies tia. Si és que no done per a més, jajaja.

La veritat, és que menut dia porte!!Per un altre costat em telefona la esteticien…que no me di cuenta y te apunté para hoy y tengo las cabinas ocupadas. ¿Te apunto para otro día? Dóna. Tu qué creus? Tinc natació!!! tu dirás si m’apuntes!!!!

I justt quan ja anava a tancar el xiringuito per a anar-me’n a dinar: Operating System Not Found, en lletres blanques sobre fons negre. Però per qué a mi? Tranquila, els informatics sempre diuen això de “salte y vuelve a entrar” Però com torne a estrar? Si d’ahí no passa… No respon.
Açò ja són paraules majors: “XicPC-Box”!!!!!!!!!! Auxili!!!!!!!!

No puc pedre la faena de tots aquests mesos. Agafe el dino-ordinador i de la “cuna del dàtil” a la “cuna de los guiris y madrizzleños”. Una cua de gent fins al carrer.Em cole, entre fins al fons de la tenda com si fora ma casa. “Por favor doctor. Dígame que saldrà de esta”. 

-”El mejor tratamiento, siempre que se pille a tiempo es:¡Copia de Seguridad, Clareta!”.
-… és que… jo no …Sóc un cas perdut.

A les 20′00h és confirmava el pitjor. El disc dur havia mort. Després de set mesos, comence de zero i torne a ser la becaria novata. 

Així que només arribar a casa. Em vaig posar el pijama i em vaig gitar al llit… confor-me hvia anat el dia, no podia arriscar-me. El millor que podia fer es dormir-me i deixar que el món descanse. I tot açò sense tocar res. Ni a Panxo, no fora cosa que…

Hui hi havia aigua calenta.

No sé, doncs això. | Comments (3)