L’oxidació i el rovell són una mena de protecció. at No hi ha qui m’aguante.

L’oxidació i el rovell són una mena de protecció.


febrer 25th, 2009

freedoom-guilleJa s’acabat! Ja no hi ha cadenes. Les llesques del rovell es convertixen en pols a cada una de les meues xafades. No sé si riure o plorar. Vull sentir la llibertat real al caminar pels passadisos de la que ha estat la meUA pressó.

Quan apague aquest ordinador i engegue el motor del cotxe estaré fent el viatge que durant tant temps he desitjat. Creuaré les portes, avançaré pas a pas, poc a poc, fixant-me en cada un dels detalls que la conformen. Vull descobrir el nou color dels seus edificis; descobrir la llum als metalls que la conformen; caminar amb el rotre descobert i amb el més dolç dels sonriures.

Vull sentir que estic allí mirant-la des d’una altra perspectiva. Vull sentir que forme part d’ella per sincronía i no per obligació; que estic allí sense ser retinguda; que sóc i estic; que no em tenen i em fan.

Sé que ja no m’aturmentarà que passen les hores i s’engeguen els fanals. No veuré les estades fredes i tampoc les parets negres. Els vidres seràn transparents i no distorsionaran el que els meus ulls veuen.

No he deixat de respirar. La corrosió sols atenuava l’esperit. Hui retire les capes d’oxid que han anat envoltat-me i amb les que he estat salvaguardant-me.

Fotografia de Guille

No sé, doncs això. |

8 Responses to “L’oxidació i el rovell són una mena de protecció.”

  1. Àngels on febrer 25, 2009 9:46 pm

    ENHORABONA… que ilu…que ilu!!!

  2. amparo on febrer 26, 2009 11:14 am

    No sé exactament de quines cadenes parles, (ja saps que et considere imprevissible i molt enigmàtica ;) )però bé, siguen les cadenes que siguen, si has aconsseguit alliberar-te d’elles, sempre es motiu de celebració i per tant jo també et felicite.

  3. Clareta on febrer 26, 2009 11:33 am

    Gràcies, GRÂCIES!!!!!!!

    Àngels, cel·lebrau con si també fora teu, les teues paraules i els teus ànims han fet el dia d’ahir arribara. Els que heu estat al meu costat sou tant o més, mereixedors de la glòria. Vos dec tant!

    Amparo, ara sí. Ja puc dir que sóc Aparelladora.

  4. amparo on febrer 26, 2009 12:15 pm

    A fotre i quin misteri de cadenes i de rovell, tot per a dir que ja eres Aparelladora !!!! doncs ENHORABONA Clareta!!!!!

  5. snake on febrer 26, 2009 12:30 pm

    Enhorabuena Vict… digo… Clareta!
    Pero aparejadora no es la que curra en agencias matrimoniales?

    En cualquier caso una canción para celebrarlo
    http://www.youtube.com/watch?v=k0R0xwM9SYA

    Dame un rotriiing y un tableroooooo

  6. Clareta on febrer 26, 2009 5:46 pm

    Amparo: si jo ja ho sé, no hi ha qui m’aguante,jejejeje

    Snake: Ahora que me lo preguntas… no sé si montar una agencia matrimonial o una casa de citas.

  7. Rosa on febrer 27, 2009 11:22 am

    Que m´alegre un muntó Clareta!!! S´ha acabat UA!!! ;-)

    …i vist el panorama necessitem nous tècnics i tècniques amb dos dits de front!!! gent jove-gent nova!! noves idees amb projecció de futur!!!…

    Clareta l´aparelladora!!!! queda bé..je,je

  8. Clareta on febrer 27, 2009 12:09 pm

    Mil gràcies, Rosa jejeje Si ja s’acabat la meUA pressó, ;) jajajajaja

Trackback URI | Comments RSS

Leave a Reply

Name

Email

Lloc web

Speak your mind

Codi seguretat: