Il·lusió i por. at No hi ha qui m’aguante.

Il·lusió i por.


juny 3rd, 2009

Muchacha enla ventana. DalíAgafe un llapis i no sé molt bé per a qué. Engegue el meu ordinaror i em sent en deute. No sé que és el que vull dir, si és que vull dir alguna cosa… Voldria dir-ne tantes!

Imagine el meu futur. És un futur pròxim. És l’unic futur que ara mateix sóc capaç d’imaginar. Viatge amb facilitat d’un lloc a un altre, d’ací a allí. És un mitjà de transport molt ràpid, és la il·lusió. Els meus peus s’enlairen i és la por qué em torna a terra.

La llum que entra per les finestres. Els colors de l’estança. Tot te forma a la meua imaginació. Els meus moviments, els teus sonriures. Però que faré si no sonrius? Desapareix l’habitació, canvien els colors. Torne a estar ací imaginant  una nova possibilitat.

No sé, doncs això. |


2 Responses to “Il·lusió i por.”

  1. amparo on juny 3, 2009 5:56 pm

    Hola Clareta! Jo de nou per ací una altra vegada (que pessadeta soc no ;), jejejjej

    Be, respecte a la por només dir-te una cosa:

    Fes el que et fa por i la mort de la por és segura.

  2. Clareta on juny 3, 2009 6:45 pm

    De pesada res, Amparo.
    Quan m’entren moments d’indesició, por o intranquilitat… sempre m’enrecorde del teu post sobre la por. I ara amb aquesta frase ho has resumit molt bé. Gràcies.

Trackback URI | Comments RSS

Leave a Reply

Name

Email

Lloc web

Speak your mind

Codi seguretat: