No hi ha qui m’aguante.

Festes de Sella 2009

Ja s’acosta octubre i amb la fi del mes de setembre arriben les festes com cada any. Enguany tenen un valor afegit per a mi: les viuré més des de dins encara.

Ha estat un any de treball, de programació, de planificació, de bones intentcions, de desencontres i malentesos, de superacions, de nous coneiximents, de descobriments i per que no? També de decepcions. No obstant hui no pretenc deixar amb mal sabor de boca a ningú, ni obrir un front de lluita a tan sols uns dies del començament de les nostres Festes Majors.

He estat acompañada per 23 membres més, els quals hem format la Comissió 2009. Cada un de nosaltres hem aportat el nostre petit granet de sorra per a poder compartir amb tot el poble aquells actes que fins el dia de hui hem estat fent. Sóc conscient de que hem tingut errors i al llarg d’aquests 6 dies en tindrem algun que altre més. No som perfectes i ho tenim clar. El que sí tenim són ganes, il·lusió; som ambiciosos i ens mou el nostre esperit jove.

Em preparat un programa de festes un tant ambiciós i per problemes economics ens hem vist en la necessitat de recurtar actes. Sé, que per aquest motiu puc demanar disculpes en el nom dels meus companys i en el meu pròpi. No podrem portar un corrfoc com haviem previst. Ho sentim.

(Si punxeu a les imatges podreu vore el programa de festes un poc més gran)

Hem estat fent els deures a conciència però hi ha coses en els que hem suspés, altres que aprobarem pels pèls i altres, que esperem superar amb molt bona nota.
A tots vos convide a disfrutar les festes. I als visitants, a coneixer les festes de Sella.

A les Comissions anteriors voldria donar-vos la meua felicitació novament per la tasca realitzada. Quan la vius a la teua pell canvia completament la percepció. “Que raó tenen aquells que diuen que tots deurien ser comissió almenys una vegada per saber el que realment és”.

I a tot el poble en general:

Espere que aquestes festes les sentiu vostres, ja que gràcies a vosaltres seran possibles.

Molt bones festes.

Pot ser aquestes línies no arriben a qui deuria o vulguera. No es tracta del pregó ni de les paraules del president de la Comissió, simplement son les meues. No dubte, ni de Jaume ni de Jordi, que ho faran molt bé.

Demane disculpes per no saber callar-me; per no almortzar tres i quatre vegades pel matí; per no saber més que el que sé; per no tenir educació; per ser una descarada; per dir les coses a la cara; per disfrutar de la feina que faig quan la faig amb el cor. Demane disculpes per pensar-me que sóc molt i no sóc ningú. Demane disculpes per no poder fer-ho a gust de tots. Demane disculpes per sentir-me de Sella; per intentar mostrar tots els tresors que guarda la seua gent; per pensar que tots valorarien tot el que Sella té, independentment de l’estil o el color. Demane disculpes per no saber de protocolo només que lo justetet; per no saber combinar sabates i bossa de mà. Disculpa’m per no voler comprar-te un ramell de flors i deixar la rejoleta embolicada. Vull demanar disculpes per no pregar a Déu i anar amb el boix pegant. Disculpes per saber que és un diferencial, una manguera i un endoll de base multiple.  Per supost, vull demanar disculpes per haver estat demanant la vostra aportació publicitaria al llibret i  després haver triat una imprenta despistada.

Gràcies a tots els qui heu confiat en nosaltres i ens heu recolçat en tans moments importants. Gràcies per entendre les nostres limitacions i acceptar les nostres disculpes. Gràcies per no enfonsar-nos quan hem caigut a terra, ja que en eixos moments és molt facil fer llenya de l’arbre caigut. Gràcies per la vostra paciència a les nits de ball interminables. Gràcies per portar eixa samarreta que realment no necessitaveu. Gràcies per les puntualitzacions fetes que ens han ajudat a millorar. Gràcies per transmetrem les vostres experiències anteriors i ajudar-me a afrontar els reptes que han anat presentant-se al llarg de l’any. Gràcies a eixes mans que han estat cosint en silènci. Gràcies per no tancar-me la porta quan he anat a  no fer res més que buscar les teues paraules d’ànim. Gràcies per entendre’m quan sentia que ningú no ho feia. Gràcies per sonriure des de darrere del mostrador cada vegada que he anat amb un fum de problemes, per a mi monumentals, per a tú quotidians. Gràcies per demostrar-me que a Sella les noves generaions sou molt riques i variades. Gràcies per acollir-me i deixar-me participar en els vostres projectes. Gràcies pel llibre. Gràcies per pensar que seré capaç d’ajudar-te en una tasca que fins ara has fet tú de manera insuperable. Gràcies per deixar-me reafirmar la meua escala de valors. Gràcies per confiar en que encara que passaren els messos, aniria a canviar-te la loteria. Gràcies per tot.

No sé, doncs això. | Comments (10)