No hi ha qui m’aguante.

Novembre

No es tracta d’enumerar tots els regals materials que enguany han arribat a les meues mans. No. No és això. No pretenc donar-me una dutxa de vanitat. Simplement és que m’he sentit tan volguda que necessite contar-ho.

Quan alguna cosa va malament, sempre dic el mateix perque realment ho pense, ho crec: TOT ROIN NO POT SER. Ja porte un temps en el que no trobe el meu lloc, no aconseguisc centrar-me en cap cosa i passe a estar en deute en tot el món. No hi ha res que em plene i tot sembla fosc. Els dies passen i amb el seu pas em fan sentir inutil per no trobar la manera de canviar el meu estat. No m’importa complir anys, sols es que no puc deixar que passe més temps sense millorar les meues mancances.

He d’organitzar-me els dies per a poder arribar allí on em propose i sentir-me útil. I no obstant, mentre la meua vida em sembla un caos, el món s’encabota em fer-me sentir especial. Millor dit, afortunada.

1er Regal d’aniversari.“D’acord. Diumenge café del bloc d’Amparo!!” Allí vaig jo, com si jo pintara alguna cosa. Que pretenciosa sóc. Doncs no em queda res per a aprendre… És curiós. Totes elles tenen mil i una coses interesants. Són inteligents, ambicioses, constants, lluitadores, amb personalitat pròpia; són habilidoses, amables, imaginatives, sensibles, voluntarioses… A mi m’han convidat a participar!!! jajaja Il·lusa… jo aporte eixe adjectiu.
Coneixer a gent tant interesant és un dels millors regals. Però no acava ahí. A la taula apareix un petit paquet de paper que no es paper.

2on regal d’aniversari. Punt d’Inflexió. El nostre llibre. Enquadernat amb molta cura, amb un paper que no em cansaré de mirar. Amb el titol protegit per un vidre. Marcapàgines taronja amb el nostre nom en exclusivitat i primicia. Encara que diu que són un esboç mai no hi haurà cap igual ni el podràs millorar per a mi.

Guarde amb molta il·lusió ambdues coses tenint present en tot moment que es un tresor que cal cuidar… al final he generat una inflexió en el vidre. Sóc incorregible!!! I mira que em van deixar un sobre de paper per portar el llibre ben guardat i així i tot, jo he badat el vidre.

3er regal d’aniversari. “Sé que t’agraden i aquest te’l regale jo”. És l’agulleta-piruleta més xula que he lluit mai. Amb ell sempre he tingut moltes diferències. A casa diuen que és la diferència d’edat però jo no crec que siga això. És una bona persona però com que tenim dues personalitats tant diferents sempre estem de la grnya. De vegades no respete les seues decicions perquè voldría que fora més ferm i d’altres crec que se’n passa.

4rt regal d’aniversari. “No ‘t’he comprat res per a l’aniversari” I jo entenc qualsevol altra cosa: No hem de comprar res per a l’aniversari? Com que no? Som 21 persones a sopar!. I amb eixos ulls dolços com la mel, em fas callar i tornar a pensar en la frase. Ah! perdó. No passa res. Sols necessite que m’estimes molt. Però no anaves a quedar-te ahí. Em vas regalar el sopar del meu aniversari: tot apunt i es feu possible gràcies a tú.

5é regal d’aniversari. Ens vam poder fer un cafenet exprés a Ibi perque havia d’estar prompte a Benidorm. Saber que estás ahí sempre es quasi egoísta per la meua part. Tenia el sopar d’aniversari i tú un enllaç. I volsaltres, vinguereu a sopar encara que no era el pla perfècte que us haguera agradat. Els ànims havien estat un poc crispats uns dies abans i “obligar-vos” a sopar tots junts era el que menys vos apetia i vinguereu amb un sonriure molt gran.

6é regal d’aniversari. Amb el sopar del meu aniversari vingueren molts detalls materials. El 4rt regal era com una matriosca d’eixes que al obrir-la apareixen moltes més dins d’ella. Tacetes a conjunt; davantal amb “mamelletes”; una d’eixes fondue amb majoria de adeptes al formatge davant el xocolate; un pijama de Mafalda; un rellotge de cuia; una safata amb pates per a que els desdejunis al llit siguen encara més agradables y com a última nineta matriosca un regal per a la “Mansión del Pecado delegación Benidorm”.

7é regal d’aniversari. No tenia clar si aquest podria entrar dins de la cadena de matriosques. Va arribar al sopar com la resta però amb uns quants dies de perpectiva mereix un lloc a banda. Un sobre marronet amb bombolles, del tamany d’un pam per mig. De les mans del “Sr. Gato” amb el missatge de “aquest és espesial, d’algú que m’ha dit que t’estima molt”. Amb el simple fet de sopesar-lo i el nom que hi havia escrit tenia clar que venia des de El Sótano de las Maravillas, per a mi de les sorpreses. Una targeta d’aniversari de les que mai no he rebut i una agenda molt personal.

Passen els dies i encara estic sorpresa del que ha estat el meu aniversari. Dels moments tan agradables que he segut afortunada de viure. Al dia següent el vent feia que el dia fora fosc i poc agradable. Vam decidir no canviar de localització. Ja accedirem a les noves tecnologies i aparells de comunicació demà.

I quan així ho faig m’assalten nous elements que cal incloure a aquesta llista tan gran de regals.

8é regal. A la bustia d’entrada de missatges del meu mòbil ja no en caben més. I hi ha alguns que mai no haguera esperat. A la safata d’entrada del meu correu electrònic 3 correus que em semblen  mentida. Visite el Soterrani i si amb els correus començaven els singlops ara sóc incapaç de controlar les llàgrimes. No encara la havia tingut a les mans i em semblava la més xula de totes!!

9é regal. No s’han acavat!!! No vaig estar al cafenet del diumenge. El vent i la resaca van fer que agafar La puseta em fera por, però ella mai no em penalitza per els meus descuits. Allí estava el seu regalet al moble del menjador de ca la tata. Sempre te’n recordes de mi encara que quasi no ens veem. Em mimes tant!!! La meua llista d’eixe me l’he de llegir torna a engreixar gràcies a tú.

I clar com que ara no tinc lloc de residència fixe doncs cada vegada que en visite un, el meu aniversari continua.

10é regal. Els de casa…Sempre pendents i preocupats per mi, amb l’excusa de que no esteu malgastant els diners em feu un regal pràctic i necessari. Ja em feu prous “regals” al llarg de l’any i no vull que em feu cap altre. Sé que en el fons és un regal li poseu el nom que li poseu.

11é regal. Aquest és compartit més encara di cap. Aconseguir un dinar amb les 5. Un café amb moltes riatlles i uns regals pendents que ens sorprenen molt. Cel·lebrem els aniversaris de 4. Seguirem jugant gràcies a vosaltres per mantindre el nom de “Pisito del pecado” i com no, mantindré la meua llista d’eixe me l’he de llegir activa.

En definitiva, sóc concient de que conec a gent meravellosa.

Ah! No he posat imatges perquè m’he barrallat amb la meua cámera i sé que les que guarde a la memòria son infinitament millors.

No sé, doncs això. | Comments (5)