Amparo: segur que arribarà l’ordre???? Que ganes tinc!!!! Mira que si em passe la vida intentant aconseguir-lo… jejeje

Jonàs: Realment si que tinc sort, sí. El que passa és que de tant en tant no estic segura de que siga per a mi, com si el que la repartix s’haguera equivocat i crec que me la llevarà de colp. Així és que quan no puc fer cap altra cosa que disfrutar…. pense que igual que tot roïn no passer, tot bò tampoc.

Sótano: Estic pensant que igual es que estic rodejada de gent molt, pero que molt “productiva” i amb molt poquet que jo els done em tornen més del doble!!!!

Reflexiona i valora…només reps el que dónes, o com diu la cançó..”cada uno dá lo que recibe, uno recibe lo que dá”…potser és que eres una egoista que ho vols tot per a tu i no et canses de donar per a rebre ajajajajaj.

Moltes besaetes i avant o com diuen uns manises damunt de la porta d’una casa de camp a la què anava quan era xicoteta, allà per Tibi, ..”Siempre adelante”…

Dius que la teva vida sembla un caos, i jo et dic: Perfecte, Clara! perquè després del caos sempre ve l’ordre.
No pateixques, tot arribarà; mentres tant, no pares.

Jo també m’alegre molt d’haver-te (d’haver-vos) conegut.