El mateixet. at No hi ha qui m’aguante.

El mateixet.


gener 23rd, 2010

- Hola.
- Hola. Em dona una caixa de “Gelocatil CODEINA-650″?
- Per a qué les pren? És una medicació prou forta.
- Migranya.
- Un moment. De seguida.

I mentres va a buscar els comprimits… una nova clienta i en surt un nou farmacèutic per a atendre-la.

-Hola. Un anell vaginal, per favor.


7 Responses to “El mateixet.”

  1. amparo on gener 23, 2010 7:46 pm

    Clareta, tu també pateixes de migranya¿?¿? Doncs ja som dos.

    Jo tinc temporades. Feia temps que no en patia, però esta setmana passada creia que m’estallava el cap. Tenia localitzat el mal als ulls. No podia ni obrir-los, i ni el Gelocatil, ni el Neoburofren ( o com es diga) podien en ell.

    Quan m’ataca eixe mal de cap, m’invalida per complet.

  2. Àngels on gener 23, 2010 7:48 pm

    Vaja… doncs ja em som tres… i deu ser el temps, perque aquesta setmana ha sigut bonica també per a mi.

  3. Natalia on gener 24, 2010 11:59 pm

    Claro, es q ya sabes lo q dicen….si tienes dolor de cabeza….no puedes hacer otras cosas, jejejejeje

  4. Sotano on gener 25, 2010 9:35 am

    Davant del mal de cap, estic a punt de demostrar que és al contrari.
    El millor és fer les altres coses perquè se’t passe…les endorfines calmen les mals de cap…

    Però davant de les migranyes, res hi ha com tancar els ulls, medicar-se i estar sola…Jo també sóc del club i tinc dos germanes que també la patixen…jo arribe fins a vomitar, és horrorós..com diu Amparo ens convertim en invàlides…davant del primer símptoma em medique sense parar, no puc amb ell…Ànim, un protector per a l’estómac , ibuprofeno cada 6 hores i a l’hora paracetamol i si es resistix al llit sense sorolls i sense llum…

  5. Clareta on gener 25, 2010 10:24 pm

    Ufff, pensava que se me n’ixia l’ull dret de la conca!!! Fins i tot li ho vaig preguntar a la meua parella… qui em va fer un bes al front i em va enviar a gitar-me al llit, jajajaja.

    Hui ja sóc capaç de riure’m, però he estat prou fotuda… encara vaig amb amb la codeina en dança, però ja sóc persona. Gràcies pel recolçament xiques, veig que em compreneu a la perfecció…

    Natalia, creo que a la próxima voy a desmentir ese dico,jajaja Le haré caso a Sótano. ;)

  6. Anònim on febrer 1, 2010 7:00 pm

    Haha, què bo. xD

  7. Maku on febrer 1, 2010 7:07 pm

    (Clara, era jo! hehe)

Trackback URI | Comments RSS

Leave a Reply

Name

Email

Lloc web

Speak your mind

Codi seguretat: