No hi ha qui m’aguante.

Egresada.


novembre 27th, 2009

Hoy me graduo pero no voy.acto-de-graduacion1

egresado, da.

(Del part. de egresar).

1. m. y f. Am. Persona que sale de un establecimiento docente después de haber terminado sus estudios.

Seguramente mientras empiecen a sonar las primeras palabras que inauguren el acto yo estaré cerca. Realizando otros menesteres. Estaré intentando poner atención a unas explicaciones poco preparadas con las que, dicen, acercarme a la realidad del mundo que existe más allà de los barrotes invisibles que rodean este campus.

No me compré unos zapatos nuevos de tacón, ni me probé una y otra vez ese vestido escogido para la ocasión; no reservé hora en la peluquería, cómo tampoco usaré hoy maquillaje. No recogeré el papel en el que mi nombre vaya acompañado de la palabra egresada. No sonreiré para la fotografía que luego lucirá en pasillos y webs como uno de los grandes hechos.

Yo viví el sentimiento de egresar; lo saboreé; sonreí y realicé aquellos primeros pasos con la cabeza alta y el rostro radiante. Sentí la libertad de poder ser de nuevo yo.

Espero que todo salga como esperais, pero a mi no me busqueis sobre el escenario. Hoy no tengo papel en esta escena y si estuve en el casting, fue algo inevitable.
Entre los que disfrutamos del teatro, no nos deseamos suerte por miedo a que ello conlleve todo lo contrario, así que no os la desearé. Sólo espero que os sintais como yo me siento desde aquel día que de je atrás todo lo sufrido, para quedarme sólo con lo vivido dentro de la que llegó a ser mi cárcel y en la que he aprendido tanto. Aprendí a valorar el esfuerzo, la amistad, la fuerza de una sonrisa, el placer de superar las metas; aprendí a descubrir lo mejor de las pequeñas cosas, aquellas que las convierten en grandes.

Hoy me iban a graduar pero ya lo hice antes.

Adrian Serralta


novembre 27th, 2009

Per a mi es Adrià Serralta i no em pregunteu per qué… potser siga una mania o a saber! La qüestió és que ell mai no m’ha dit res al respecte… igual aprofita i m’ho diu ara.

Començàrem junts una carrera en la qual ell tenia clar que no estava el seu lloc. I se’n va anar allí on seria un dels millors. Disseny gràfic, industrial i… un fum de noms i titols per a descriure el que ja sabiem. Ell és un artista.
Aprofite per fer publicitat de la seua feina… Encara que crec que la seua web está en procés de canvi i millora així que igual haurem d’esperar una mica.

abisinioVos presente a un amic. Bé, exactament no vos el presente a ell. Allò que hui vos presente és una serie d’il·lustracions o dibuixos que aquest amic meu, ens regala de tant en tant, per a furtar-nos un sonriure.

Aquesta serie l’ha basada en les “punxaes” o menjars tipics de la zona d’Ibi i Alcoi (i segur que d’altres moltes terres!). No es tracta de meravelloses obres d’art (o sí) però tanta gràcia m’han fet que fins i tot m’he plantejat la idea de fer-me una col·lecció de torcamans de cuïna!!!

Crec que tots heu tastat aquesta primera tapa: Abisinio. Però per si encara hi ha algú que no ho ha fet, sang-en-cebaes tracta de mig ou dur posteriorment reboçat. (Als de Sella vos diré que en festes la barraca La Campana en tenia!).

La següent parella no són del meu gust… encara que imaginat-me-les brodadess al torcamans em semblen esquisites!

bajoca-farcida- Adrià SerraltaI l’última que hui presente, és la senyora Bajoca. Clar que també és coneguda per Pebrera, depenent d’on estigues. Per a qui no la conega, he de dir que és una de les maneres més originals i senzilles que hi ha de cuinar un plat d’arròs.

Ja som molts els qui hem introduit nous reptes per a continuar aquesta serie de menjars. Ara estem esperant que apareguen els nous personatges: Calamars a la romana, calaveres amb bufanda, saginosa…

Sé que no tardaran massa en ixir de l’ordinador d’aquest geni creatiu. I estaré encantada de mostrar-vo-les, amb el seu permís, clar!

Continue reading »

Unes lletres soltes.


novembre 25th, 2009

Cada vegada que em trobe amb algun del meus quaderns o amb algun grapat de fulls escrits ja fa temps, viatje per la meua memòria per a reviure gràcies als records.

Potser eixe quatre de maig de 2002 vaig entendre el que significava creixer.

Qué distint tot.
Ara el dia ja el formen les hores
i els mesos els dies.

Tot té el seu moment,
la vida ens condiciona
a un estupid horari impertinent.

Recorde quan el temps
em pareixia cosa de majors…
Ara sols sé
que si no el controle
no sé que és el que he de fer.

Estupida infantesa,
mel que el temps ens lleva!

I tot el que sent
es enveja.
Sóc adult
i el temps se’ns  venja.

Estado general o malestar puntual.


novembre 23rd, 2009

Clarooo!!! Me has pasado ahora a mí, el malestar!!! Por eso tú hoy dices que ya eres persona.

Jolinesssss tengo mocos, frío, malestar general y la mierda de los tubos de la luz que se están muriendo pero queno se mueren me dan dolor de cabeza.

Uuufff!!!!! Ahora vuelvo voy a ver si hay alguna ventana abierta. Tengo los piés congelados. Es como si estuviese dentro de una nevera de esas tan modernas que tiran aire frío todo el rato y te resecan hasta las ideas. Es que no puedo ni mover los dedos para escribir.

Diosss que frío!!! -voy diciendo entre dientes, mientras vuelvo a sentarme frente al ordenador- Y está todo cerrado. Y el sol brilla fuera. Y llevo más prendas de ropa que capas tiene una cebolla. Y mi nariz no deja de gotear.

Creo que no tardo nada en meterme de nuevo en la cama. Que mal, con lo poco que me gusta esto. Tengo la sensación de perder tiempo de mi vida. De desaprovechar el día. No, a la cama no.

Y menos mal que mi “jefe-cliente” no me necesita para nada. Me ha dicho que mejor que nos veamos otro día. Así que no le visitaré hasta dentro de tres días que si no… Entre los mocos, la voz de camionero y la falta de oxígeno en el cerebro por culpa de la congestión, igual armaba alguna de las mías en la obra.

Es que, hasta he cogido una manta para taparme, tengo más frío que el del anuncio de GasNAtural. ¡¡¡Y lo próximo que haré, si me levanto, es coger una escoba y liarme a goltes con la pantalla lumínica que tiene un tic un tanto molesto!!!! Empieza a dolerme la cabeza. Yo esto de los flashes de discoteca no lo tolero bien.

¿Qúe la apague? Pero entonces no veo bien la pantalla. No, que no veo bien. Tengo acumulación de legañas hoy. Ves otra cosa más que tenía que tener. No paran de llorarme los ojos. ¿Todo me tiene que pasar hoy? Yo no sé si eso será o no, otro síntoma del resfriado, cómo dices tú, pero… ¡Que se funda ya la bombilla-tubo-ésta-hombre-ya de una o me vuelvo loca!

¡Maaadre mía cómo estoy!! Me doy miedo a mi misma.

¿Qué si tengo fiebre?… No lo sé…

Creo que lo único que tengo es mala leche.

Novembre


novembre 18th, 2009

No es tracta d’enumerar tots els regals materials que enguany han arribat a les meues mans. No. No és això. No pretenc donar-me una dutxa de vanitat. Simplement és que m’he sentit tan volguda que necessite contar-ho.

Quan alguna cosa va malament, sempre dic el mateix perque realment ho pense, ho crec: TOT ROIN NO POT SER. Ja porte un temps en el que no trobe el meu lloc, no aconseguisc centrar-me en cap cosa i passe a estar en deute en tot el món. No hi ha res que em plene i tot sembla fosc. Els dies passen i amb el seu pas em fan sentir inutil per no trobar la manera de canviar el meu estat. No m’importa complir anys, sols es que no puc deixar que passe més temps sense millorar les meues mancances.

He d’organitzar-me els dies per a poder arribar allí on em propose i sentir-me útil. I no obstant, mentre la meua vida em sembla un caos, el món s’encabota em fer-me sentir especial. Millor dit, afortunada.

Continue reading »

Antítesi


octubre 28th, 2009

Antítesi.

1. f. Fil. Oposició o contrarietat de dos judicis o afirmacions.
2. f.
Ret. Figura que consisteix a contraposar una frase o una paraula a una altra de significació contrària.
3. f.
Persona o cosa enterament oposada en les seues condicions a una altra.

Qué dolç estar amb tú i qué amarg l’humit dels teus llavis quan te’n vas. I no hi ha dolç sense amarg.
La teua veu suau a l’altra banda del telèfon ho envolta tot. Aspra queda la meua gola per controlar la rabia. Hui tampoc no ens veurem. Cinc sentits per a gastar-ne només un.
Mai no hi ha presa i tampoc no hi ha temps.