faràndulaTag Archive for farandula archive at No hi ha qui m’aguante.

Coses de dones.


abril 15th, 2009

cosesdedonesAhí va:

Demà actuarem a Cocentaina amb Coses de Dones.

Ens van convocar abans de les festes de Pasqua, però com que jo no sóc de anunciar les actuacions on participe…
Aquesta vegada seré valenta. Encara que ha segut un sol dia abans per a mi ja és molt.

Si hi ha algú que està pensant en arrimar-se per allí… no m’ho digueu!! Quan acabe l’obra, si voleu ja ens saludem, val?

Aquesta és la segona vegada que actue a aquesta obra basada en una novel·la d’Isabel Clara-Simó.

La primera va ser al Fondó de les Neus. No tinc fotografies i moltes vegades ni les demane per vergonya. Sé que van filmar tota l’actuació, però no he vist el video i d’això ja fa un any o més. Li tinc un gran respete a la Reme, però confese que posar-me a la seua pell em resulta molt complicat.

No sé, doncs això. | Comments (7)

Un añito de ClownClub!


febrer 11th, 2009

1anyClownClubEl pasado sábado 7 de febrero acudí a una fiesta muy especial. Era el cumpleaños del ClownClub. Cumplió un año.

Esta idea apareció de la ilusión y las ganas de sonreir de Vicky, una amiga a la que le debo un monton de sonrisas, arrumacos y buenos momentos. En la barra de la derecha de este blog, hay un enlace por si alguien quiere saber un poco más acerca del ClownClub (y también pinchando en la imagen del corazón, creo). Yo no es que sea un referente claro de miembro activo… pero me gusta saber que un jueves al mes puedo crecer como payasa. De hecho, me he visto obligada a redactar la cronica de un evento tan importante como es el cumpleaños de este grupo de payasos. No sé si estaré a la altura, supongo que me dejaré en el tintero muchos detalles, no estuve en la organización previa y tampoco asistí a la cena posterior. De todos modos, ahí va mi crónica.

Personalmente fue una tarde increible. En la que no paré de sonreir y reir, me ví a mi misma ilusionarme a cada momento. Fué algo entrañable a la vez que único. Mucha gente vino a nuestra fiesta, tanta que ni yo misma me lo creía.

Tenía miedo. No sabía si iba a aportar algo bueno a ese sábado o si por el contrario, estropearía un evento tan importante para todos. Ni una cosa, ni la otra. Simplemente estuve allí, con todos y disfruté.

Mi payasa Melica Aparejata, se sintió muy arropada. Estaba rodeada de amigos: Confusia, Lady Protona, Rosalinda, Fluvia, Parsimonio, Sé, La Flaca, Cuchi-Cú, Heli, Marifé de Liana y Demian.

Todavía no tengo fotos. En cuanto las tenga, las incluyo en la crónica oficial. Continue reading »

A mis murcianicas., No sé, doncs això. | Comments (5)

Passa-t’ho bé Reme…


març 10th, 2008

No es tracta sols d’un relat, d’un text o un llibre. És les tres coses a la volta.
Com a cel·lebració del dia de la dona, el passat 8 de març vaig estar a El fondó de les neus fent uns monòlegs amb el grup de teatre Papallona Teatre. Concretament en vaig fer dos, o millor dit un, i a l’altre faig una mena d’intervenció com a patidora dels fets.

 

El meu monoleg el vam deixar per al fial, al teatre hi ha improvisació pero aquesta gent saben el que fan. He de confesar que quan vam acabar l’obra, no vaig esar contenta amb el meu treball, no vaig aconseguir que “Reme” estigués a l’altura.

 

“Passa-t’ho bé Reme”, és un dels contes que composen el llibre “Dones” de Isabel Clara Simó. No és massa llarg, però l’escriptora en te prou amb 4 pàgines per a mostrar el món de la prostitució des dels ulls de només una. Sense entrar al drap, parla del maltractament, i ens recorda com d’indefenses estan davant de qualsevol abús. I tot des de la ironia, “l’humor”.

 

Em vaig calçar les sabates de tacó color coure brillant, que em vaig comprar per a l’enllaç de la meua germana; vaig buscar una samarreta amb bon escote, d’eixes que fa anys que ja no em pose perque he aumentat el diàmetre del meu cos unes quantes talles, vaig triar la més carregada de pedretes i ornamets que tenia i me la vaig posar deixant clar on tenia el pit. Vaig haver de posar-me uns pantalos de xandal blancs…de talla justeteta, per a que resaltara, més encara si cap, el meu pandero; i per a acabar de vestir-me una jaca, del mateix color que les sabates. Arreglada però informal. Els cabells arreplegats per davant i desgrenyats per darrere, unes arracades d’aro , daurades ben grans, que hui encara recorde el que pesaven pel mal d’orelles que tinc. Sombra d’ulls blava i només ixir a escena…”obris el bolso de cebra amb plomes, treus la barra de carmí i et pintes els morros, d’acord?, Ah! I no deixes de mastegar el xiclet de forma exagerada…”

 

Si amb els monòlegs d’abans haviem aconseguit les risotades amb la sátira, només va fer que pegar-me la llum als ulls, quan es va fer un silènci a tota la sala. Ningú es ria, es notava el silenci tens, estaven parlant d’això que ningú diu, però que tots sabem, però que ….

 

Impresionant. Hui encara hi ha qui calla i gira el cap encara que li coste la vida.

Llibres i textos. | Comments (6)