No hi ha qui m’aguante.

El cuestionario.

Blogueando he leido la entrada de Librosfera en la que expone 16 preguntas extraídas de libros infantiles y las respuestas que ella personalmente da. Recogiendo la idea de una revista propone que nos hagamos con el cuestionario y lo echemos a volar para que se reproduzca.

Así que, cojo su meme.

A continuación están las preguntas, su origen, y mis respuestas.
¿Alguien se anima?

1.- ¿Se puede saber quién eres y a dónde vas?
[Frank L. Baum. Espantapájaros a Dorothy. El mago de Oz.]
Igual no, ¿eh?. Y no es que no quiera decírtelo pero es que ni yo misma lo sé.

2.- ¿Y eso es divertido?
[Michael Ende. Momo a los niños. Momo.]
No me lo había planteado nunca. Pero sí, de vez en cuando lo es.

3.- ¿Qué es una vida humana?
[Michael Ende. Hombre gris a hombres grises. Momo.]
Una persona… aunque hay humanos que no son personas.

4.- ¿Crees que un muerto está muerto para siempre, o crees que puede resucitar?
[Robert Louis Stevenson. John Silver a Jim Hawkins. La isla del tesoro.]
En el momento en que se convierte en muerto, es un muerto para siempre. Aunque decida volver a aparecer.

5.- ¿Qué buscas?
[Miquel Rayó. Marisa al protagonista de el tesoro. El tesoro del Capitán Nemo.]
Un trabajo. ¿Para que voy a mentir?

6.- ¿Qué es lo que no consentirías?
[Astrid Lindgren. Tommy a Pippa. Pipi Calzaslargas.]
Si pudiese, si de verdad dependiese de mí: el despilfarro de poner calefacción a la hierva de un campo de futbol!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

7.- ¿Te cae simpática la reina?
[Lewis Carroll. Gato de Chesire a Alícia. Alícia en el pais de las Maravillas.]
Ni sí, ni no. Simplemente no me cae porque no la conozco.

8.- ¿Te gustan los perros?
[Lewis Carroll. El ratón a Alícia. Alícia en el pais de las Maravillas.]
Me gustan mucho.

9.- ¿Por qué el ocho va después del siete?
[Daniel Nesquens. Marta a papá. 17 cuentos y dos pingüinos.]
Porque tiene uno más.

10.- Tengo ocho cocos, ocho monos y ocho niños. ¿Cuántos imbéciles tengo en total?
[Roald Dahl. Truchbull a Wilfres. Matilda.]
La verdad, no entiendo la pregunta. No lo sé… no sé si tienes algún imbecil o por el contrario el único eres tú.

11.- ¿Te has encontrado alguna vez con una bruja?
[Roald Dahl. Niño a abuela. Las brujas.]
Sí!!!!! Aunque no se llama Bruja.

12.- ¿Crees en las hadas?
[James Barrie. Peter Pan a los niños. Peter Pan.]
En esas ñoñas con vestidos lasgos y mucho velo no. O ¿eso eran las princesas?

13.- ¿Sabes lo que es un beso?
[James Barrie. Wendy a Peter Pan. Peter Pan.]
Creo que sí. Y si lo que creo que es no lo fuese, me da igual porque me gustan mucho.

14.- ¿Qué es el tiempo, de verdad?
[Michael Ende. Momo al maestro Hora. Momo.]
Eso que me empeño en malgastar cuando más falta me hace.

15.- ¿Es así eso de ser adulto? ¿El hacer y decir cosas que no entienden los niños?
[Henning Mankell. Joel a si mismo. El perro que corría hacia una estrella.]
Una vez leí una frase que me lo aclaró bastante todo esto de los adultos y los niños… “No llego a comprender por qué, siendo los niños tan inteligentes, los adultos somos tan tontos. Debe ser fruto de la educación”.

16.- ¿De qué sirve un libro si no trae estampas ni diálogos?
[Lewis Carroll. Alicia a si misma. Alicia en el pais de las Maravillas.]
Hay algunos de esos que están chulos. Sirven para evadirse, para imaginar, para sonreir… Conocí a alguien que los utilizaba para decorar los estantes de su salón, decía que quedaban muy bien. A veces, los he utilizado cómo regalo pero lo que más, para leer.

Si al final lo haceis, dejadme un comentario para curiosear vuestras respuestas, ¿ vale?

Imagen de Bruno – bcal 13

A mis murcianicas., Llibres i textos., No sé, doncs això. | Comment (0)

Meme:”Recuerdos lectores de infancia”.

Va ser Amparo qui em va pasar “directament” aquest meme, però al meu cap anava pegan-li voltes des de que vaig llegir l’entrada de la meua cosina al seu blog.

<<Ostres! jo recorde… el de Jeruso quiere ser gente. Sí, amb la portada blava i un toldo com el del primer cartell de La Fira de Mostres de Sella.
Ai! I veges tú, per qué el recorde? Crec que és pel títol; el xicón este que volia convertir-se en algú de trellat, volia ser bona persona i no fallar-li mai a ningú… Era un xicón que s’encarregava de repartir els encarrecs d’una tendeta de comestibles del seu barri. Mira no sé, però m’ha vingut al cap.

Calla! Si els meus llibres de xicoteta són El Micho 1 i el Micho 2. No els recorde com a llibres del cole, llibres d’obligada lectura i constant treballl. Tot el contrati. Són eixos llibres que aconseguixen furtar-me el més dolç somriure. Gràcies a ells vaig aconseguir entendre els jeroglífics més constants de la meua vida. Per on anara apareixien paraules que havia de desxifrar, volia desxifrar-les. Que si “Panaderia Blas”, “Piensos San Juán”, els garabatos de la meua germana, els llibres raros de mon pare, els diaris…
Encara que no sé si el descobriment de la lectura feu que el Micho em marcara. No. Crec que el Micho és el meu llibre d’infantessa per Suni, la mestra de parvulari. Quant la vaig trobar a faltar durant anys… i quina alegria vore-la de nou a unes Trobades!
Cada setmana noves lletres, majúscules, minúscules i cada lletra d’un color diferent per a que als textos, puguerem rel·lacionar una cosa amb altra. Els tres gatets i les seues aventures, que més que aventures… jo diria simples accions, clar.
Perqué ja em diràs:

“Hoy es fiesta.
Canelo toca la flauta.
Morito trae flores
y Michín las pone
en un florero.
Mamá hace flan.
Todos estan contentos”.

I les il·lustracions d’eixa pàgina ens mostren als tres gats vestits amb una mena de pijama, cada un d’un color.
Però els tens un amor especial, Clareta! Que com que li’ls vas deixar a no sé quí i no te’ls van tornar, vas anar a “Plumier” i vas demanar que te’ls portaren en ca que foren de segona mà i apedaçats.

La Cova Del Llop Marí. El meu conte per excel·lencia.

Recorde que me’l van regalar al cole… El donava la Dipu per algún projecte d’animació a la lectura. Qué ja veus tú! Un llibret finet… Ara que quan me’l vaig llegir em va encisar. Crec que ha segyt el primer conte en valenciá que he tingut.

Està ambientat a l’Illa de Tabarca i per aquell any el meu Padrí em va prometrer un viatge a Tabarca. Vaig anar amb Vanessa. Vam peixcar “erizos”, que abans de tornar haviem de deixar lliures de nou. Em va semblar un dels viatges més llunyas que havia fet mai. És un conte d’aventures.

Ens conta la història d’uns xiquets qué amb l’arribada de l’estiu i la calor van al poble dels avis. Com jo… a ca la Iaia.
Els avis vivien a un poble mariner on tots els coneixien. Com Sella, que encara que no te platja, anar a Sella duia inclosa una visita a la platja de pedres.
Eren d’aquelles persones senzilles que en tota la vida no havien fet cap altra cosa que treballar…. a les vesprades ajudaven als avis a fer cordells d’espart…

A la última pàgina està la partitura de la cançó que canta la xiqueta. I que mai arribara jo, a tocar-la amb el clarinet?!>>

Sé que n’han hagut molts altres, com un que em regalaren uns familiars de Benidorm que havia de llegir a través del reflexe d’un espill, els de la col·lecció del “Barco de Vapor”, que van copiar als estancs i que esdeia “El Submarino Naranja” que els meus pares em feren, “Matilda”, “Momo”.

Però després vaig fer una parada tan gran, que fins molts anys després no he tornat a llegir. La iniciació va ser bona, els exemples a seguir, molts, però vaig desaprofitar molt temps.

Aquest últim conte, el de La Cova del Llop Marí, és de Joaquim Gonzalez i Caturla i encara hui el llig. Amb ell em vaig iniciar com a contacontes. I ara a moltes de les sesion el conte per als menudets que amb els seus ulls em mostren la cova, la mar, l’emoció, la por…

Bé, i ara crec que he de passar el relleu del meme. Així que si algú ha llegit açò i el vol agafar… és tot vostre!

Llibres i textos. | Comments (4)