No hi ha qui m’aguante.

Les plantacions d’istiu.

A casa, els cociols,  els planters, les plantes i les flors sempre ens han acompanyat.

Mai hem aconseguit aprendre els seus noms tècnics, els correctes, però amb un o altre a la fí, hem aprés a cuidar-les, a fer que creixquen…i fins i tot a lluir-les.

Ací vos mostre el raconet on enguany hem concentrat les nostres plantacións. Els que heu estat a La Pinosa estareu pensat que ja podriem haver plantat unes mates més separades de les altres, i teniu raó. El que passa és que per no tenir que anar esitrant la goma per a regar vam anar plantant-les unes al costat de altres.

Sembla que el nostre ego, bé, …el meu, s’alimenta amb el verd i la llum d’allò que creix a la natura. Em concedesc els mèrits d’allò que no em pertany, pel fet de aportar l’aigua o el fem….
La veritat és que quan plantes unes llavoretes i als pocs dies comencen a eixir els primers ullets… la sensació que t’invadeix és quasi inexplicable. Mires la diminuta planta una i una altra vegada, i somnrius!.
Diuen que és satisfacció el que sents però cada vegada estic més segura que allò que m’invaix és vanitat.

Com cada istiu, a casa fem una petita plantació d’allò que el bon temps ens sugerixca. Enguany van haver diversitat d’opinions: melons, pepinells i carabaces. Carabaces de tres classes i res més. Alficossos, carabaces, unes tomaquetes i el panís. Millor bargines i panís.

Els melons van ser descartats de seguida, l’any passat no em vam tastar ni un. Així que al final carabaces i panís.

Les carabaces han ixit elles soles, ara juguem a vore qui encerta abans de que classe són. Altres les hem plantat amb la llavor, hi ha de 4 classes: carabacetes de 40 dies,  carabaces de boix, carabaces bonyoses i carabaces de confitar, les quals poden arribar a pesar més de 20Kg. L’any passat ens vam quedar amb 12Kg i enguany la primera ja va pels 3Kg.

Al final també he plantat tomaqueres, però de les menudetes, “cherry”. Me les van regalar. Però no fan massa tomaques perque les vaig tindre massa temps als cociols.

Però lo millor és “la estrella del verano”. La llavor ens la va fer arribar Àngels. Així que hem plantat panís que prevé de Sella. Aquest hivern a menjar roses!!!!!
No vos podeu imaginar lo depresà que ha creixcut. D’un dia per a altre fins i tot creixia un pam! Ara ja fà més de 2m d’alçada. És bestial! El donyet de la foto és mon pare, Tomàs, i ell fa 1′70m. Ell diu que mai havia vist canyots de panis rossal tant alts.

Ahir, un amic de la famila ens deia que sentia enveja del nostre raconet. Que ell també havia plantat panís i carabacetes pero que no havia collit res i que el panis sols feia mig metre. I jo ja li ho vaig dir, el secret no és cap mistèri. Des de que vam posar en marxa la depuradora… a banda de col·laborar amb el medambient: AIGUA DE REGADIU!!!!

I sabeu que em va contestar?
“Cómo come el mulo, caga el culo”

No sé, doncs això. | Comment (0)

365 maneras de salvar el planeta.

365 maneras de salvar el planeta de Joanna Yarrow.

Aquest va ser el llibre que em regalaren aquest cap de setmana després de la meua jornada com a monitora al projecte de L’Ecoauditoria del Col·legi Costa Blanca de San Joan. Va haver una xarrada per als pares rel·lacionada amb el reciclatge i el tractament de residus, al final de la qual es regalava als asistents un exemplar d’aquest llibre. Tinc entés que sols es ven al Carrefour, pel mòdic preu d’1€.

La qüestió és que jo no l’havia vist mai i vaig demanar-ne un, si en sobraven. Quan Carolina, la mente pensante d’aquest projecte, me’l va donar em va dir: “Con que lo leas e INTENTES hacer la mitad de lo que dice, ya estaràs haciendo un montón”.

No és que aquest llibre siga un manual…però podriem dir que és una mena de font de recursos per fer alguna cosa pel bé del medi ambient. Són 365 consells, alguns del quals de primeres semblen ridiculs, impossibles o una xorrada, però no ho són; hi ha altres que no suposen un esforç i si ho penses és un bé per a tots. Hi ha exemples tan senzills com tancar l’aixeta mentre es raspatlles les dent…no sé, altres com forrar els tubs de coure de la calefacció amb material aïllant per a aprofitar el calor… o quan construeixques la teua nova vivenda, exigir-li al arquitecte (de manera educada,clar!) que vols materials ecològics….hi ha per a tots els gustos.

També és cert que intentar posar-los en funcionament tots de colp seria un empreny, però si ho aconseguim paulatinament, MOLA!!!

Alguns exemples:

• Una buena purga : de vez en cuando purga los radiadores para eliminar el aire y asegurarte de que funcionen con la máxima eficacia.

• En el cultivo del tabaco se emplean pesticidas y herbicidas muy agresivos. Gran parte de este lodo tóxico acaba en la tierra y en los ríos, perjudicando considerablemente el medio ambiente.
  El resto acaba en tus pulmones.

• El aceite de palma está presente en muchos productos, desde cremas para la cara hasta margarinas, y aunque su textura sea muy suave , su producción supone un duro golpe para los ecosistemas. Las plantaciones de palmeras están sustituyendo grandes zonas de las selvas indonesias, de alto valor ecológico y expulsando a sus habitantes. Busca productos con aceites vegetales menos destructivos, como los de girasol u oliva.

• Conducir a 80 km/h aprovecha un 25% mejor la gasolina que hacerlo a 110.

• Dale un respiro a la grapadora : si todos los oficinistas del mundo usaran una grapa menos al día se ahorrarían más de 900 toneladas de acero por año.
  Usa clips, que se pueden reutilizar.

• Qué perjudica más : secarse las manos en el secador eléctrico o usar toallas de papel?
  Sacude las manos o secatelas en el pantalón!!

• Los muebles y los aparatos electrónicos modernos pueden llegar a emitir tantos productos químicos que el aire de las casas y las oficinas acaba siendo más perjudicial que el de afuera.
  Algunas plantas son especialmente eficaces a la hora de absorber estos contaminantes tan dañinos. Limpia el aire y alegra tu espacio de trabajo o tu vivienda rodeándote de espatifilos, cintas, helechos, ficus y palmeras.

“Un menys a la meua llista; un més a la meua vida.”

Llibres i textos. | Comments (5)