No hi ha qui m’aguante.

Ibi.

I no són les sigles d’Impostos sobre Béns Immobles.

Erlich

Enrique

Notícies,alarma social…

Ha hagut un moment que no sabia que era allò que m’impactava o em cabrejava o em deprimia o em produia gonia o m’inquietava més.

Després d’un ristre de notícies encadenades de manera molt correcta, (i dic ristre perqué parlar de les notícies a la TV, és sentir parlar de morts, refugiats i guerres a tot hora, excepte quan es parla de futbol), la presentadora ens podsa en avís. Ai! Que vé! Segur que Rajoy i Zapatero s’han barallat…però no, no pot ser perqué ha dit que “…y ahora damos paso a una noticia de nuevos…” i això nou, nou, no és.

“…un grupo de jóvenes convence a un disminuido para que parta una baldosa con la cabeza a cambio de drogas. Lo más grave es que graban las escenas con las cámaras de sus móviles y para posteriormente colgarlas en la red. El caso….”

Que fort, que “ASCO” de gent. Cada vegada estic més segura de que el dia de demà perteneixeré a les primeres generacins que deixen de cobrar pensió, perque les actuals: apunten maneres, com diria mon pare. Clar, i tot açò ho pensava jo mentre parava la taula per a sopar.

I en eixe moment: LES IMATGES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

PERÒ NO ESTEU DENUNCIANT PRECISAMENT AIXÒ? Per qué collons les poseu? No es suposa que és un acte on denigren una persona?
AH! Perdó, que a la TV li heu difuminat la cara a aquesta persona per a salvar la seua identitat.

Si és que parle sempre massa i no em pare a pensar. Però és que si pense m’ixen dubtes,

serà que sóc molt exagerada?

serà que ja no recorde el que he fet de jove?

serà que no pretenien denunciar el fet sino potenciar el morbo?

Un poc de premsa escrita.

Llegir la premsa hui era infinitament trist… I si detenies la teua vista a les imatges, semblava que el món era un pou fosc.

Les primeres pàgines, clar! política. Però després: “Seis mujeres al dia se suicidan en la India”(quasi un quart de plana, amb fotografia a color); “Màxima pobreza en el centro del país más rico”(una plana amb foto però amb molta publicitat, de la revista del diumenge); “La iglesia invierte en bolsa las recaudaciones del cepillo”(2 pàgines a tot color, les centrals, amb gràfiques i estadístiques).

Encara hui, a pesar de que hi ha una llei que ho ha abolit a la India les dones que es casen deuen aportar al matrimoni el dot, i si la familia de l’home no ho troba suficient, no passa res la maltractem, la menypreem, i perqué no? extorsionem-la fins que es torne boja… sis suicidis diaris; és preferible morir a viure soportant tot açò.

Al agafar la revista que solen adjuntar al diari del diumenge, no sols em trobe amb un fum “d’insectes palos” maquillant-se, sino que apareix eixe xiquet dins d’una pila d’escurar plena de ronya, amb l’aixeta oberta, jugant amb ulls que parlen; i que mal repartit està el món!… i encara et sents pitjor quan al llegir les primeres frases, aquest xiquet queda situat al centre del país més ric que hi ha, però com que es un indigena…és normal. Al menys han demanat perdó les autoritats per les animalades que els feren passar fa uns anys. Igual en uns quants més ho tornen a repetir pel que ara estan fent o millor dit, pel que no fan.

I per a acabar: “A Dios rogando y con el mazo dando”. No, no és el guió de l’ultima de Landa i Pajares, és el Best Seller de l’esglesia.

Mai no compre el mateix diari, sabent de quin peu coixeja caada un d’ells ja pots interpretar els articles, pero hui ha tocat El PAÍS.