Té igual, curt o llarg…

Ja se m’oblidava…

Supose que molts ho sabreu (i els que no segurament no podreu vindre) pero per a demà i el divendres hem organitzat un Taller de Basket per a tot aquell que vullga conéixer les nocions bàsiques de cóm es juga a este esport.
Aprofitant que ja tenim les dos cistelles col·locades i que totes les vesprades hi ha un munt de gent jugant-hi, Ramón i jo vam pensar muntar un xicotet taller, amb l’Associació Juvenil “El Cabiló”, per veure si aconseguim que les “paxangues” que es monten cada vesprada siguen més paregudes al basket que al handbol, perque en els partits hi ha “vara” a base de bé.

Les sessions les tractarem com si foren un entrenament típic d’un equip, encara que practicarem només les coses més bàsiques. La idea és provar les següents coses:

1. Bot. Un senzill exercici caminant i corrent botant el baló.
2. Entrades a cistella. Provarem la típica entrada (un-dos-i a tablero) per tal de controlar les passes i per acostumar-nos a tirar al tauler. Ho farem de dos maneres: botant i després de rebre una passada.
3. Tirs a cistella. Explicarem la técnica estàndar del tir i ho provarem des d’el tir lliure i els laterals.
4. Defensa en zona. Veurem la típica defensa en zona 2-3, explicant les posicions i els moviments de cada jugador.
5. Partidet. Per acabar i practicar el que hem aprés, jugarem una “paxangueta”. Ah! i quasi el més important, tractarem de controlar les nostres faltes personals!

Este esquema el seguirem els dos dies, encara que el segon és possible que els exercicis que fem en cada punt siguen un poc més “avançats”. Ja veurem.

En fi, que jo tinc ganes de fer-ho i espere que tots ens ho passem genial.

Fa una setmana es va complir un any des de que vam fer aquell curs de blogs gràcies al qual ara estem ací. És a dir, que ja fa un any que va rodant per la web la Cabilogosfera, així que moltes felicitats per a tots els visitants, amics i “escriptors”. Tal volta podria haver deixat la dedicatòria del dia 25 de juliol per a hui, pero és que açó de l’aniversari em va vindre al cap fa pocs dies.

Bé, un any per ací escrivint sobre qualsevol cosa que se’ns passa pel cap. Un any pensant que hi ha algú “ahí darrere” que, després, llegirà el que hem escrit i, si és del seu agrat, ens deixarà la seua opinió o el seu comentari. En general som pocs els que escrivim, pero sé que cada vegada tenim més visitants i que a molts només els falta un espentó per crear-se el seu propi Cabilog.
Arrere queden els començament en els que, malgrat de fer el curs una desena de persones, només Amparo i jo vam seguir escrivint alguna cosa. És curiós tornar a llegir aquelles entrades, normalment monotemàtiques o sense molt d’interés…

Però, poc a poc s’han anat afegint persones fins arribar als habituals d’ara: des de quasi el princi tenim també el blog de pauet, i ja un poc després comptem amb el del Club de pilota, el de Bernat, el de Clareta i el de Àngels. Ah! i el de Sella, que encara que estic de col·laborador, sempre se m’oblida afegir alguna notícia quan toca.

La qüestió és que, almenys personalment, la cosa no es queda ahí i gràcies als nostres blogs he entrat en un mon que desconeixia: hi han blogs per a tots i sobre qualsevol tema. En fi, una distracció més que afegir a l’infinit número que en tinc…

Siga com siga, llarga vida a la Cabilogosfera i felicitats a tots! Potser seria un bon moment per a triar el Cabilog de l’any?…

-

PD. Percert, moltes gràcies a la profe, que va tindre la idea (i la paciència) de fer el curset i que, simplement, ens va animar a crear el nostre blog.

El 31 de juliol, l’últim dia abans d’anar-me’n de vacances, em despedia de les últimes companyes que quedaven per la vesprada en la faena i una em va preguntar: “Vais a ir a algún sitio este verano?”. “No, la idea es de unas vacaciones relajadas: por la mañana a la playa y por la tarde poca cosa más, aunque veremos si adelantamos algo de faena que nos llevamos para casa”.

Ja!. Ni platja, ni relax, ni faena, ni res. Entre la Setmana Cultural, les parres i el vi (que farem en dos setmanes, D.M.), Paraules i música, el CAS, la Fira de Mostres (o Monstres), la paraeta del sabó del Cabiló, “nostres plantetes”, el dia de la juventut amb Jove’s Marina Baixa (JMB o Juegos MB, com dic jo), el taller de Firma electrónica i joqueséquémés, les vacances han sigut quasi estresants (sí, exagere). Massa ocupades, millor dit.

Xé, que el blog estava totalment abandonat i, a més, quan m’asentava davant de l’ordinador era sempre per “matar alemanes” i res de blogs. Aixó sí, veig que en este temps ningú ha deixat de complir i, fins i tot, hi ha un que em posa en la seua llista de “blogs de l’any” (Rave, cuando nos veamos en septiembre ya te pagaré lo que acordamos).
En fi, que la vida continua i jo amb el resum de l’oratge de juliol encara per fer!!!.

És de veres! Si jo tenia un blog…! I la contrasenya era…

Val, ja està.

Demà més.

El diumenge passat, sopant en la Plaça, el senyor Orientoccidental va treure el tema de la calor que estava fent durant el cap de setmana, sobretot per com d’apegalós era per la humitat. Al suggerir la qüestió d’una elevada humitat en Sella, vaig pensar que mai hi havia dit cap cosa sobre ella, i per aixó tractaré “d’analitzar” la calima d’estos dies comptant amb la temperatura, la humitat i el vent.
He fet dos gràfiques amb les dades d’estos tres paràmetres des d’el dijous 24 fins el dilluns 28 de juliol (dies complets), i veurem si justifiquen esta calor que tots hem patit.

La primera gràfica es una conjunta de temperatura i humitat. La temperatura, en línia morada, s’ha de veure en la part esquerra de la figura, i la humitat, en línia verda, es mira en la part dreta.
De primeres, el que es veu en la línia de la temperatura són cinc “muntanyes” l’explicació de les quals és senzilla: en les hores nocturnes la temperatura romàn baixa al no estar present el sol. Després, segons va pujant, la temperatura augmenta de forma continuada fins arribar a ser quasi estable en les hores mitjanes del dia. Finalment, el sol comença a amagar-se i la temperatura abaixa fins arribar a una també “estabilitat nocturna”.
De fet, una primera raó de la calor la podem trobar en que eixa “estabilitat” de temperatures diurnes ha anat augmentant al llarg del cap de setmana. Així, dijous i divendres la muntanya és més bé “punxeguda”, mentre que de diumenge a dilluns és més plana; és a dir, segons han passat els dies hem tingut més hores amb elevades temperatures.

En canvi, en general també s’observa una tendència descendent de la màxima temperatura de cada dia (vora 38ºC el dijous que baixen a uns 34ºC el dilluns) raó per la qual podríem pensar que hauríem d’haver patit menys calor. Però, ací és on entra la humitat que comentava al principi.
La línia verda de la humitat, deixant de costat les oscilacions diàries i considerant una mitjana aproximada, mostra un augment progressiu fins dissabte i diumenge, els dies de major sensació de calor (3ª i 4ª “muntanya”) , on arriba a un 55-60% que tal volta haja sigut el responsable d’eixa sensació de xafogor. I és que els dies anteriors la humitat rondava el 35-40% només…

Tot i aixó, no ens podem oblidar d’altre factor importantíssim en la sensació tèrmica: el vent. En la segona gràfica he fet una rosa dels vents on es veu la freqüència amb que ha bufat el vent en cada direcció i amb quina intensitat. Així per exemple, el 7% de les vegades que ha bufat aire ha sigut vent de Migjorn i amb una velocitat entre 2 i 5 km/h.
De la gràfica es dedueixen dos coses fonamentalment, que també confirmen la calor que d’estos dies. Primer, que l’aire ha sigut més bé fluix i molt poques vegades s’han superat els 10 km/h. A més, cal dir que la calma (vent inferior a 1 km/h) no està representada pero que hi hem estat així, en calma, el 70% del temps.
L’altra cosa que s’extrau de la rosa és que el vent ha bufat majoritàriament amb component sud i oest-noroest. És a dir, que el poquet aire que hem sentit ha sigut el càlid aire del sud o el conegut i tòrrid ponent.

Bé, pareix que totes les dades confirmen eixa sensació que hem tingut estos dies (o jo les he interpretat d’eixa manera) i, fixant-me en les dades d’ahir i hui, la cosa continua igual. Ja veurem quan canvia…