Té igual, curt o llarg…

Hace tiempo tuve una conversación del estilo y el sábado pasado, hablando con el Dr. klaus, volvió a salir el tema. Se trata de eso de que todo tiene una explicación científica, de esa frase que a veces oimos sobre que todo son matemáticas, o física, o química…

Esta vez surgió hablando de música, porque cuando uno “entra en el mundo” del análisis musical en seguida se da cuenta de que los números lo explican todo: desde la importantísima relación tónica-subdominante-dominante, que es “en realidad” uno-cuatro-cinco, hasta los variados intervalos entre notas (cuartas aumentadas, sextas menores, etc.).
Y es entonces cuando sale la frase: “es que todo son matemáticas!”. Pero no, ambos coincidíamos en que no todo se puede explicar, digamos, científicamente. Me niego a creer que somos omnipotentes y que podemos saberlo todo. Quiero pensar que existe una “espiritualidad” (por llamarlo así, igual es una ciencia “desconocida” todavía) que nunca seremos capaces de conocer o controlar.

Quizás es el cuerpo humano o la mente lo más desconocido por ahora, porque, ¿sabemos acaso por qué experimentamos felicidad ante un suceso u otro?. ¿Por qué nos atrae una persona y no otra?. O es más, ¿por qué nos afecta tanto que hay gente capaz de cambiar su “manera de ser”?.

Y claro, uno a la vez piensa que, en un cap quadrat como el mío, de ciencias y dedicado a la ciencia, este tipo de pensamientos quizás no podrían caber. Pero, ¿no es la ciencia una investigación, una búsqueda de lo desconocido?. Igual por eso en el fondo un científico debería ser alguien cargado de “fe”…
¿Existe Dios?. Pues no lo sé, quizás sea una forma de energía desconocida.

En fin, que las dudas existenciales regadas con algo de alcohol suelen dar mucho de sí.

Va ser arrel d’una “idea ida y venida” que em vaig assabentar de l’existència d’este documental. De seguida vaig pensar que estaria bé posar-lo en les IV Jornades Mediambientals de Sella (que encara les tinc en ment) i, tot i que quan el vaig pegar una ullada per internet em va parèixer un tan “lent”, me’l vaig comprar i ahir el vam acabar de veure en casa.

El documental conta d’una forma molt interessant l’evolució de l’home en la terra i com ha anat transformant-la (i transformant-se) fins als nostres dies. Com sabem, totes estes transformacions, centrades en el consum excesiu dels recursos, ens porten a saber on: diguem-li canvi climàtic, desertificació, fam, glaciacions, sequera, o elquesiga…
Catastrofista? No massa. Pessimista? Bé, un tant al principi, pero canvia i al final dona esperances perque, si hem sigut capaços d’arribar fins ací, també serem capaços de fer marxa enrere.

Tot i aixó, a banda del contingut del documental, el que destaca més, si cap, són les espectaculars imatges de la Terra. Uns paisatges impresionants, amb un control de la llum i el color genial,  que et fan pensar: “aixó de veres ho tenim ací!?”.

En fi, que si definitivament fem les Jornades Mediambientals, posaré la pel·lícula i allí vos espere a tots, perque encara que passeu olímpicament del tema (que ho dubte), val la pena simplement per veure tots eixos paisatges de fàbula.

- Qué desean los señores?

- Pónganos una ración de Domingo a la plancha.

- A la plancha!?. Yo les sugeriría para hoy nuestro excelente revuelto de tocatelosgüévs.

- No gracias, pero es que se nos amontona la faena, nunca mejor dicho.

- Como deseen.

Deixant de banda la calor d’estos dies, amb màximes de 36.8ºC ahir o de 40.3ºC (!!!) el diumenge, passem al resum de l’oratge del passat mes de maig.

Este mes ha sigut prou calurós, amb una temperatura mitjana de 20.4ºC. Igual no pareix molt, pero sí que ha sigut prou més que en abril, quan vam tindre de mitjana 13.9ºC; i és que sis graus són sis graus…
A més, veient la gràfica s’aprecia com l’evolució de la temperatura és clarament en augment i totes les línies segueixen una tendència ascendent. Xé!, que pareix que el que estem patint estos dies estava ja “previst”…

Pel que fa al vent, diguem que maig ha sigut un mes normal, de poc aire aixó sí (5.7 km/h de mitjana), pero amb prou constància diària en la força del vent. Suau pero constant.

De pluja també ha sigut un mes un tant “escàs”: només 6.7 L/m² i repartits en un parell de dies. És, amb diferència, el mes menys plovedor de l’any.

I bé, ja acabe (lo bueno, si breve, dos veces bueno). Comparant este maig de 2009 amb el de l’any passat la diferència és ben clara: la pluja. No sé si recordareu que l’any passat va estar plovent gairebé tot el mes, fins als 107.2 l/m² !!!.
No vos recordeu d’aquelles paelles caldoses?.

Porta tres setmanes plantat i ja alça poc més d’un pam de terra. Ja veurem si enguany es fa més gran que l’any passat. Paciència.

Foto: Collita “panís en maceta” 2008.