Té igual, curt o llarg…

Siempre he sido un tanto sibarita con el lenguaje porque creo que dice mucho de una persona: el que es capaz de escribir o hablar correctamente, digamos que indica que tiene la cabeza “bien amueblada”. La verdad es que esta manía quizás me venga heredada, pero el caso es que siempre le he prestado especial atención a gramática, ortografía y vocabulario.
Por esta razón, cuando descubrí que existía El dardo en la palabra, lo compré en seguida y no me defraudó en absoluto. De hecho, me gustó tanto que, en cuanto descubrí que en la biblio estaba la segunda parte, de la que hablaré ahora, no tardé mucho en sacarla (en lo que he tardado ha sido en escribir sobre él, ya).

Para el que no lo sepa, El nuevo dardo en la palabra recoge los artículos escritos por Fernando Lázaro Carreter en el diario El Pais, desde 1999 hasta 2002, en los que critica usos incorrectos del lenguaje, especialmente en los medios de comunicación. Son siempre artículos de lo más didàcticos, escritos con gran sentido del humor y en un perfecto castellano, como no podía ser de otra manera para el que fue director de la Real Academia.

Ha sido con este libro con el que creo que he entendido bien las críticas de Lázaro Carreter. Simplemente, la lengua ya está inventada, y tratar de decir lo mismo con nuevas palabras o adaptando otras, sobra. Si la nueva palabra, extranjerismo o no, aporta algo nuevo, algo que la lengua no tenía, perfecto, un término más.
Bueno, esto además de criticar los usos incorrectos de expresiones existentes (como la diferencia entre hacer agua y hacer aguas, accesible y asequible, escuchar y oir, etc.) o invenciones absurdas o contradictorias (como catástrofe humanitaria, poner los pelos de gallina, sufrir mejoras, etc.).

Hay decenas de palabras y expresiones comentadas. Ahora mismo me acuerdo, por ejemplo, de cargos electos, homosexual, credibilidad, efectivos, recta final, comentar, sensaciones, médico de familia… pero hablar aquí de todas ellas sería un auténtico coñazo. En fin, que recomiendo la lectura a todo el que esté interesado en el uso de la lengua (las primeras páginas de la segunda parte las podéis ver aquí).

Aún así, explicaré una que me impactó bastante y que tengo pendiente de contar. Se trata de la violencia de género. Teóricamente no es del todo correcta porque, en castellano (y en las lenguas románicas), el género tiene un significado gramatical: sólo las palabras tienen género (aquello de “concuerda en género y número…”), y no las personas, que tenemos sexo. En inglés, el término gender significa al mismo tiempo tanto “género” como “sexo”, y resulta que, durante un congreso de la ONU en 1995, los traductores dieron al vocablo “gender” el significado de “sexo”, y ahí se montó el lío. La cuestión es que el uso de la expresión violencia de género está tan extendido que dudo que se pueda “corregir”, pero en fin, que no está mal saberlo.

Per al resum anual no prepararé una fulla com les habituals perque crec que val la pena comentar les gràfiques en la mateixa entrada, encara que siga curtet. En fi, que allà va.

L’evolució de les temperatures extremes ha sigut, com no, l’esperada: baixes al començament i final d’any i elevades a mitjant, durant l’estiu.
Es podria dir que el mes més calurós ha sigut juliol, encara que per no molta diferència front juny i agost. El més fred, gener, encara que també paregut a desembre.

La pluja també ha seguit una tendència normal per al que és el nostre clima, encara que amb alguna diferència. Sí que han hagut pluges importants ens el mesos de primavera i tardor, pero el mes de pluja important no ha sigut el de sempre.
Així, en la tardor les pluges importants foren en setembre, quan normalment solen ser per l’octubre. De fet, en este mes i en novembre quasi com ha plogut.
I per altra banda, en primavera el mes plovedor ha sigut abril, mentre que maig ha sigut relativament sec.

Finalment, el vent ha seguit una tendència inversa a les temperatures. Açó no sabria dir si és normal o no, pero el cas és que, mes de fred, mes de vent, i mes de calor, mes de calma.

Ale, ja n’hi ha prou que d’ací a res ja tocarà el primer resum del 2010.

La idea era pegar una passejada per la Serra Gelada. Pero no va ser així. El dia va amanèixer emboirat i apuntava pluja, raó per la qual “l’organització” va decidir deixar-ho estar i pegar el passeig pels voltants del poble. A més, ens ho va deixar clar: la decisió estava presa i ella asumia les consecuències, com havia de ser, i res de “i si després…”.

Al remat, el passeig va esdevenir una bona excursió per Xarquer, el Perè i l’Almussent, amb molt bona companyia, entretingudes converses i per paratges que desconeixia.

Després d’uns dies de molt de fred que ara pareix que comencen a calmar-se un poc, i amb el retràs habitual, ja tinc ací el resum de l’oratge del passat mes de desembre.

Este mes ha sigut uns dels més freds de tot l’any, amb una temperatura mitjana de 11.9ºC i només “superat” per gener i febrer. Resulta curiós observar l’evolució de la temperatura al llarg del mes, un tant irregular i oscil·lant, i en la que s’aprecia clarament un descens molt acusat en la tercera setmana, just coincidint amb els dies de més vent. Així, eixos dies vam arribar a la mínima temperatura de l’any (que també es va registrar en gener), de només 0.4ºC.

Pel que fa al vent, desembre ha sigut prou mogut, amb una mitjana de 12.6 km/h i amb la màxima ràfega d’aire registrada en tot l’any, de 120.9 km/h, registrada el dia de “La fi de lo món“. Com he dit, resulta curiós la coincidència de baixes temperatures i fort vent durant la tercera setmana del mes, cosa que va fer que la sensació tèrmica d’eixos dies abaixara a una mitjana de 5.5ºC.

Per últim , la pluja no gens menyspreable de 77.1 L/m² ha fet que la quantitat total de l’any no haja quedat molt baixa, especialment després dels secs mesos de tardor. Finalment, enguany han plogut 476.9 L/m², que no està malament.

Comparant el desembre d’enguany amb els dels anys passats, cal dir que el d’enguany ha sigut molt paregut al del 2007, amb una quantitat de pluja molt pareguda i amb temperatures extremes (máxima, mínima i mitjana) també per l’estil. El que sí ha sigut és diferent al 2008, quan va ploure molt menys (només 4.1 litres) i va fer, en general, un poc més de fred.

Ale, ací acaben els resums del 2009, ara d’ací a poc faré un comentari general de l’any. En poder…

Aunque me consta que no entra por aquí desde hace tiempo, esta va dedicada al Dr. klaus.

I aprofite per a dir que estos dies hem tingut les mínimes temperatures que he registrat mai amb l’estació meteorológica. Concretament, el divendres passat vam arribar als 0.3 ºC de temperatura i amb una sensació tèrmica de -12.6 ºC, un poquet menys que el dia de “la fi de lo mon“.