Té igual, curt o llarg…

La veritat és que quasi que toca parlar de l’oratge. Estos dies estem patint una gelor intensíssima (ara mateixa fan 2.8ºC), i que notem especialment després dels bons dies de la setmana passada. En fi, que ací tinc el resum de l’oratge de febrer.

Es pot apreciar com la temperatura va mostrar una tendència prou clara, dividint el mes es dos parts diferents. Així, després dels primers dies amb temperatures ascendents, la tendència és a la baixa fins a la meitat del mes, quan canvia totalment i les temperatures van per amunt. En els dies de canvi, 12 i 13, és quan arribàrem a la mínima de 1.4ºC, i va ser al final del mes quan vam tindre la màxima de 26.4ºC. De fet, esta màxima la vam tindre el dia que es van celebrar les Carnestoltes a Sella, i com vam notar, es podria dir que eixa nit va fer calor: 23.6ºC a les 12 de la nit!!!, ni que fòra agost!.

Pel que fa al vent, este mes ha sigut prou “bufador”. Amb una mitjana de 12.6 km/h, es pot veure com, en general, les ràfegues màximes han sigut considerables quasi tots els dies (seria la línia groga de la gràfica del vent), per no parlar de la mitjana diària de vent, que també ha sigut prou significativa.

I quasi que continuant amb la tendència de gener, també hem tingut un poc de pluja este mes, caiguda en general de manera suau i continuada, com s’aprecia en les pujades escalonades de la gràfica (la màxima en 24h ha sigut de només 4.4 L/m²). Al llarg del mes, al final, han plogut 13.2 litres.

Comparant este mes amb anys anteriors, pareix que el febrer d’enguany és més paregut al 2009 que al 2008. Així, temperatura i vent van ser similars a les del 2009: enguany simplement un poc més “calurós” i un tant més “airejat”. El 2008, per altra banda, va tindre temperatures encara més altes que enguany i, aixó sí, quasi com va bufar el vent.  Les diferències en la pluja, en canvi, són similars, i és que els anys passats va ploure un poc més del doble que enguany.

“Y así son las cosas, y así se las hemos contado”.

En el número 29 de la revista Jaç apareix com a tema principal una interesant entrevista al músic Agustí Fernàndez. Aquest pianista mallorquí, del qual havia sentit parlar en altres revistes, fa música “improvisada”, una clasificació musical que desconeixia amb eixe nom tan ampli, pero que en el fons és tan explícit que podria imaginar-me el que fa.

Dic que l’entrevista és molt interessant especialment per les reflexions que fa el músic al voltant de conceptes relacionats amb la improvisació, com poden ser la varietat, la repetició, la llibertat ( el “todo vale”), la creació, etc. Però, en especial em va agradar molt una resposta sobre els “prejudicis” del públic:

jaç: [...] sent com és una música tan abstracta, primer cal lluitar contra els prejudicis que pugui tenir el públic.
A.F.: Sí, però si assisteixes a un concert de música improvisada amb el cap obert, sense prejudicis, si et deixes endur per la música, pot se que no t’agradi, però també pot ser que t’interessi. Els prejudicis són tant personals com col·lectius, perquè hi ha unes músiques que dominen i són més accessibles perquè els codis estan més estesos. A mi m’agrada que, després d’un concert, vingui algú i em digui: “No he entès res, però m’ha encantat”. Perfecte! Aixó vol dir que potser no coneixes el codi o llenguatge, però que hi ha alguna cosa que t’ha arribat, potser el sentiment. La resta és una qüestió de costum.

- - - - -

Em pareix una resposta fabulosa. És el que jo pretenc dir sempre a la gent que em diu que no entén el jazz. I què?. A tu t’agrada?. Pues magnífic!.
Hi han músiques el llenguatge de les quals és ben conegut, però si vols “entendre” el codi d’altres músiques, com el jazz, has de saber que serà un esforç i, o t’endinses en el seu vast món musical (harmonia, història, escales…) o, el més important, escoltes jazz sense parar!.

Salió temprano de su casa para ir paseando tranquilamente hasta el lugar de la cita. Había quedado con una amiga para comprar las entradas de una obra de teatro que, decían, era fabulosa, y que se representaría en su ciudad dentro de unos meses.

Dejó que sus pasos le guiaran hasta el lugar, caminando despreocupado, cuando se dio cuenta de su error. Sin enterarse, se encontró a las puertas de aquel Salón de juego, aquél en el que, en el último año, había llegado a perder tantas cosas. No entendía cómo había podido llegar a estar tan enganchado; quizás era su débil fuerza de voluntad, de pusilánime, o que en el fondo le gustaba, después de haber jugado inocentemente, hacía tiempo ya, al Monte, aquél estacional juego de apuestas de su pueblo natal. Y además, todo empezó de la manera más tonta: recordaba que entró por hacer la gracia, a jugar por jugar, sin darse cuenta de que cada vez quedaba más absorbido.

Intentó pensar en el teatro y en la cita que tenía, y avanzó unos pasos. A los pocos metros, giró sobre sus talones y se acercó a la puerta del Salón. Y entró. Y volvió a jugar.

(1 - 2 - 3)

No sé perquè, pero este gener l’estació metereològica se m’ha tornat tonta un munt de vegades. De fet, he perdut quasi totes les dades del dia 21, a banda d’algunes hores d’altres dies. Entre aixó, i que se me va trencar la placa base de l’ordinador (raó per la qual també he perdut els dies 29, 30 i 31), he tardat tot este temps en fer el resum de l’oratge de gener 2010 (tot un mes!).
A més, enguany he decidit canviar la manera de mostrar els resums, posant una imatge que pense és més… “accesible”, encara que s’accepten suggerències.

Bé, pareix que este mes ha sigut de temperatura prou variable, i de fet em sona que en el seu dia ens queixàrem de les oscil·lacions entre setmana freda i calurosa.  Així, en la gràfica podem observar com, durant la primera setmana, la tendència general és a la baixa, arribant a aquell fred polar amb una mínima de 0.3ºC el dia 9 del mes. Després, la temperatura va pujant fins la màxima de 23.8ºC del dia 18. I a continuació, una altra volta per avall.

El vent, d’igual manera, ha estat també prou variable, amb pujades i baixades en la intensitat cada dos o tres dies. En la gràfica es pot apreciar este fet clarament, especialment durant les tres primeres setmanes, amb descensos i augments quasi continus. A més, ha sigut un mes un tant “bufador”, amb una mitjana algún dia de 37 km/h i una màxima de vora 91 km/h.

Una cosa a destacar especialment ha sigut la pluja, abundant i intensa quan ha caigut, principalment en dos tandes: una el dia 7 i l’altra el dia 26, esta última amb un registre de 61 litres en 24 hores. El total de pluja de gener ha quedat finalment en 109.8 L/m².

La comparació amb anys anteriors ja comença a complicar-se, pero bé. El que queda ben palès és que enguany ha sigut mooolt més plovedor que els darrers dos anys (2008: 4.1 L/m² i 2009: 21.6 L/m²).
Les temperatures, almenys en comparació al 2009, han sigut molt paregudes: oscil·lants i amb una mitjana similar. El 2008, en canvi, va ser més calurós, amb 12ºC de mitjana.
I finalment, el vent també ha sigut paregut al del 2009, encara que enguany ha sigut més variable i la màxima ràfega no ha sigut tant forta, i és que l’any passat arribàrem als 118 km/h!.

Es una Generación perdida y un Factor televisivo. Implica un Empate pero tambiém marca la Victoria o la Derrota. Es el “apellido” de un Malcom y de un antiguo Sabio llamado Alfonso. Clasifica interesantes Películas (que regalan amigos invisibles) y marca el lugar donde se esconde el Tesoro. Son Diez romanos y dos Boomerang. Es Incógnita matemática pero también Multiplica los panes y los peces.

Es todo esto y mucho más, pero en realidad son, sencillamente, dos líneas que se cruzan: una línea que empieza arriba, a la izquierda, y acaba abajo, a la derecha, junto con otra línea que empieza arriba, a la derecha, y acaba abajo, a la izquierda.