Té igual, curt o llarg…

Fa uns mesos em vaig llegir el llibre El economista camuflado, de Tim Harford, pero al seu dia no vaig trobar interessant dedicar-li una entrada i ho vaig deixar estar. Però, fa uns dies em va vindre al cap per raons que ara després comentaré.

El llibre és d’eixe tipus que es podria calificar com “divulgatius” i, en este cas, el que l’autor ens explica són qüestions bàsiques (i no tan bàsiques) sobre economía, analitzant des d’un punt de vista económic aspectes tan diversos com la sanitat, la globalització, la competència, la situació dels països pobres, la contaminació en les ciutats, els preus, els aranzels, el creixement de Xina…
De vegades costa d’entendre el que se’ns explica pero, encara que no siguem experts en la matèria (a mi estes qüestions económiques sempre m’han costat d’assimilar) el llibre resulta perfectament inteligible per a qualsevol. Molt interessant.

Una de les coses que recorde, i que és la que em va vindre al cap fa uns dies, és una frase sobre els preus. Deia una cosa així com: “El precio de una cosa es igual o superior a lo que ha costado de producirse e igual o inferior al valor que le da el cliente“. És possiblement una obvietat, sí, pero cal tindre-la en compte.
És a dir, un cotxe que ha costat 6000 euros de fabricar me’l vendran per eixe preu o més, posem per exemple 10000€. Si jo considere que el cotxe val 15000€ (per la comoditat, consum, seguretat, etc.) trobaré que és una ganga, pero si per a mi val 9000€ no me’l compraré. Evidentment.
I per què em va vindre açó al cap? Doncs pels preus de la piscina… Vaja per davant que jo la piscina no la gaste molt i que tal volta no tinga molt a dir, pero bé…

L’entrada de la piscina costa 1.70€ pero, quin és el valor que li donem com a clients? En El economista camuflado s’explica una “estratègia” que segueixen algunes empreses per conéixer este valor del client cap al producte. Bàsicament consisteix en posar preus diferents a dos productes que costen quasi el mateix de fabricar pero que tenen alguna distinció. Harford ho explica amb l’exemple d’un tallat i un capuccino. El primer 1€; el segon 2€ (no recorde les xifres exactes). Però, a ells els costa de fabricar quasi el mateix.
Segons les vendes de cadascun, l’empresa podrà saber si els seus client són més sibarites o elitistes i no els importa pagar més per un poc de distinció, o si miren molt pel preus dels productes.

Ara passant al cas de la piscina, suposem que fem una “Setmana del bany de sol i de piscina“, i baixem el preu a 1€ només. Teòricament el cost de manteniment és el mateix durant eixa setmana que en la resta de l’any.
Així, si al llarg d’eixa setmana el número de gent que acudeix a la piscina és el mateix de sempre, podrem suposar que el client de la piscina és fidel i no l’importa, o no té més remei, que pagar més per eixe servei (potser pagaria fins i tot més). Ara que, si durant eixa setmana la piscina s’ompli de gent, cabria pensar que els clients sí que es fixen en els preus i consideren que el servei no val 1.70€.
Per tant, amb estes “estadístiques” es podria fer una estimació més acurada de quin podria ser el preu de l’entrada “óptim”…

Bé, ja sé que açó, igual que alguns altres exemples del llibre, son reduccions simplificades de les situacions reals i és possible que no funcionaren pero… qui sap?

El passat diumenge va eixir en el diari Información este article d’opinió d’Enrique Giménez, titolat A favor de Babel. A banda de per la proximitat a l’autor, en general m’agrada qué i cóm escriu, i si tinc oportunitat d’agafar el diari del diumenge, el llig. Bé, esta vegada va ser una recomanació, pero…

L’article parla de la discusió sobre el bilingüisme arrel del Manifiesto por la lengua común, signat per una serie d’intelectuals (Vargas Llosa, Fernando Savater, Albert Boadella, entre d’altres). Justament el divendres passat Savater escrivia sobre el mateix assumpte en El Pais, i de les seues paraules trac un parell de conclusions: primer, que cal llegir-se el Manifest per opinar seriosament sobre ell, perque com sempre, les interpretacions dels mitjans de comunicació i d’altra gent poden ser prou diferents. I segon, em pareixen molt raonables els seus arguments i coincidisc en molts punts, pero pense que es remenar massa l’assumpte (com diu Amparo) i que, tal volta per “deformació personal”, hi han entre línies coses que no m’agraden.

Eixe tan nomenat dret a que els fills estudien en castellà crec que és més un “NO vull que estudien en català” que no un “vull que estudien en castellà”. En fi, que óbviament jo estic més amb el primer article, el de Enrique Giménez, perque si uns i altres no foren tan cabuts i tan pesats (adjectius que són intercanviables entre les parts) la qüestió del bilingüisme –evite dir el problema- es podria solucionar d’una millor manera.

Mucho ruido y pocas nueces. Una autèntica tempesta d’estiu és el que vam viure anit. No va durar molt, no, des de les once de la nit fins les dotze, aproximadament. De matinada també es va repetir, però, encara que em va despertar, no em vaig fixar en l’hora que seria.

La sonada tronadissa cruixia en l’atmosfera acompanyada per espectaculars llamps blaus. El repic d’unes gotes de païs de Goliath martellejaven les teulades de les cases del poble. Es feia difícil agafar la son.
Tot un espectacle de la natura, digne de ser captat en foto o pel·lícula, pero feia un poc de gosera a eixes hores.

Però, l’espectacle no va estar acompanyat de resultats: este matí, després de l’agitada nit de llum i trons, només tenia registrats 4.1 L/m².

És curiós pero pareix que este mes de juny reflexe clarament el canvi d’estació de la primavera a l’estiu. Com sabeu, vam començar el mes amb plujes primaverals i al final, en l’última setmana del mes, vam registrar la màxima temperatura de l’any fins ara, com correspon a l’estiu, i no m’extranyaria que finalment es quedara com la màxima de tot el 2008. Com ja vaig dir, el dia 23 de juny, a les 17:24h, arribàrem als 38.8 ºC!.

La veritat és que la gràfica de l’evolució de la temperatura al llarg del mes és prou il·lustrativa. Es pot observar com, en general, les temperatures van pujant sense parar des d’el començament del mes fins el final, amb una temperatura mitjana el dia 1 de 15.6ºC i acabant el dia 30 amb una mitjana de 25.6ºC. Deu graus en en un mes!!! Casiná!…

També és cert que les plujes han sigut un tant atípiques per a este mes. Han caigut 65.4 L/m², concentrats en els primers deu dies del mes, una xifra que fa que juny siga el segon mes més plovedor de tot l’any. De fet, si el comparem amb el juny de l’any passat, ha plogut vora deu voltes més…

Bé, siga com siga el cas és que ja tenim l’estiu damunt i, continuant amb la tendència de l’última setmana de juny, en este mes de juliol la mitjana ja ha arribat als 26ºC.
Però, almenys en Sella podem dormir gràcies a que a la nit refresca un poc. De fet, la mitjana de temperatures nocturnes (de 0:00h a 5:00h) baixa fins els 21.4ºC i amb una humitat relativa del 57%. Xé!, que no és el calor apegalós de la costa!

Una setmaneta en Astúries i, encara que vam estar un parell de dies per les ciutats més importants, Oviedo y Gijón, al final el que se li queda a un en el cap és la muntanya…
De fet, Àngels ja ha explicat perfectament les sensacions que vam tindre per la part més occidental de la Cordillera Cantàbrica asturiana, en el Concejo de Somiedo, i concretament en Valle de Lago, un poble al bell mig del Parc Natural de Somiedo.

Jo no afegiré res més i deixaré que parlen les fotos…

La Sidra
Llegir mes »