Vaig a veure si pose el meu primer vídeo en el blog. La veritat és que no me’n recordava de com es feia, així que gràcies per l’explicació, Amparo (l’enllaç al seu blog està a la dreta, Imagina…).
El video és de l’Enjuto Mojamuto de Muchachada Nui, un programa que sempre vull veure pero que mai me’n recorde. El video el vaig veure ahir en el blog del meu germà i és “pamorite”…
Progrés. Diuen que es progrés pero ja ens han mort dues vegades…
Fa vint anys la meua família vivia tranquil·la, vigilant, als peus del poble i a l’abric d’un marge mil·lenari de pedra seca, eixe que no ha pogut resistir l’últim plujós mes d’octubre. Dues ferides descarnades mostren la terra nua sobre la qual creixen cirers, parres i oliveres.
Allí creixien els meus avis, tots tres barallant-se per pujar el més alt possible i acollir-se sota els vius i diàfans llamps de sol mediterrani.
Peró, el progrés arribà i la serp artificial de la seua vora va créixer ocupant el seu espai. Els féren desaparéixer, furtats de la seua terra. Trencats. Morts.
Malgrat alló, les seues vivéncies romanien allí, ben arrelades en la terra. Els meus pares, reviscolant per les escampadisses arrels paternes, viatjaren en busca de l’aire i el sol que havia vist i fet créixer anteriors generacions.
Uns metres més enllà, a l’altra vora de la serp, en front de l’antic lloc ocupat per sons pares, obriren els ulls a la llum, encissadora, que els banyà d’optimisme, amb somnis d’una vida llarga i plena de goig, envoltats per l’únic que necessitaven: el sol i l’aigua, l’aire i la terra.
Fa uns mesos, però, quan encara no havien ni albirat el que van arribar a ser els meus avis, encara joves, la serp tornà a créixer i mons pares patiren el mateix destí que els seus progenitors. Tot va passar igual pero ningú se’n recordà de nosaltres.
Ara sóc jo el que, lliscant-me silenciós, seguint les meues arrels, perseverant, avance cercant els elements que em donaran la vida.
Encara estic viu, sota l’asfalt.
No sé perquè, pero hui en el cotxe m’ha vingut al cap un missatge que fa temps no sentim pel poble:
>> ¡Aprovéchese de esta gran oportunidad!
Señora, ha llegado a la puerta de su casa el camión de las sillas.
El que les ofrece: mesas, sillas, muebles de madera
y además, colchones de las mejores marcas del mercado: Flex y Pikolín.
¡Acérquese y compruébelo!
¡Aprovéchese de esta gran oportunidad!
Señora, ha llegado a la puerta… <<
