Té igual, curt o llarg…

Dilluns passat isc de casa amb una temperatura de 4.8 ºC. La sensació térmica a causa del vent és de 2.3 ºC. Com es sol dir: “fa un fretorro que talla el morro”.
La situació fa que estos dies, parlant del temps, diguem: “clar, és que ja estem en hivern!”, pero no ens recordem que fa una setmana o més, amb la calor que feia déiem: “és que açó no és normal, si ja estem quasi en hivern!”, i raro és que no apareguera en la conversa el famós canvi climàtic.

On vull arribar és que només ens recordem del canvi climàtic quan les coses no són com solen ser, pero si veritablement està ocorrint eixe canvi, estaria tots els dies de l’any, dic jo. El que passa és que de vegades confonem oratge i clima (com crec que li va passar al famós “primo de Rajoy”) quan una cosa és la consequéncia de l’altra, és a dir, el clima d’un territori determina l’oratge, un és un “comportament” general i l’altre és la concreció diària del primer. En fi, tampoc no soc metereóleg i no vaig a fer discursos del que no se massa.

El que jo pense és que alguna cosa està passant, sí, potser una falta de regularitat en l’oratge, un lleuger augment de temperatura… pero dir que es tracta d’un canvi climàtic… doncs, no sé.
De tota manera, crec que la pregunta hauria de ser: Si hi ha canvi climàtic, la culpa és de l’home?
Siga la que siga la resposta, simplement per un principi de “prudéncia”, hauríem de pensar que ens estem passant un poquet…

Per cert, la pàgina amb les dades de l’oratge ja està actualitzada amb les dades d’estos dies de fred.

Si ya esto de la Interferometría Holográfica es casi ciencia ficción, cuando vemos aparecer los ojos de Murphy en la pantalla del laboratorio ya sabemos porqué no sale nada: sus leyes se están cumpliendo…

L’assumpte, únic, que es pretenia tractar en el Ple del dilluns passat era la modificació del PP-Les Saleres per tal de fer uns vials d’accés a algunes cases, que es veu que als inquenieros de Sol de Sella se’ls va passar… (Ostia!, que aquí hay una casa!).
L’arquitecte (ai!) municipal havia donat el vist i plau a la modificació, raó per la qual estava tot aclarit, en principi… He dit que “es pretenia tractar” perque, després de que l’alcalde plantejara el punt i ja disposats a votar, el grup socialista va fer la seua intervenció, molt bé per cert, sense ironies que només fan que enrarir l’ambient, i argumentant que no es podia votar basant-se en cinc punts fonamentals:

1. Després de l’aprovació en un Ple anterior d’altres modificacions al Pla Parcial, resulta que éstes estan recollides en el text pero no el els plànols. Una incongruéncia inexplicable que fa que el projecte no tinga validesa, crec. Qué passa si després la promotora no fa les modificacions? (Ay!, es que como en los planos no me viene, pues…). Van dir que fins que no es modifiquen els plànols, res de res.

2. El Pla parcial és il·legal. On collons dimonis està la llicéncia d’enderrocament de la casa de Les Saleres!!!?

3. La zona verda està en un lloc roïn per al gaudi de tot el poble, dalt del tot i allà avant. Bé, este argument no venia molt al cas perque açó ja es va aprovar el seu dia, pero bé, tot siga per remenar un poc.

4. De les empreses promotores del Pla parcial, una posa que te el domicili en Plaça Major 16, és a dir, l’Ajuntament!!!. Impresionant, fortíssim!, una qüestió que no fa “bona olor”. L’empresa és Condado de Adari (”pagadora” de Festes 05) i per molt que siga és a efectes de notificacions, no ho veig clar… Com este punt cantava massa, al poc es diu que s’ha d’aclarir, mirant en el Registre Mercantil o el que fora tal de canviar-ho.

5. I el punt fonamental: l’alcalde pot votar o no?

Ací en este punt va passar una cosa que no em va agradar molt: el subjecte de les “crítiques” va paréixer que deixava de ser l’alcalde i era Juan, el secretari. Resulta que li van demanar que diguera la seua opinió com a técnic sobre la votació, i el cas és que pareixia que li atacaren a ell, perque clar, el tio no volia mullar-se i contestava amb evasives pero, al cap i a la fi, el que volia dir era una cosa així com: “L’alcalde farà el que li done la gana, i si a tu no t’agrada, presentes una recusació o denúncia i un contenciós-administratiu, que tampoc és tant”.

Clar, els socialistes deien si “volem anar a bones”, que si “demana un informe a Diputació”, etc. pero clar, la discusió va augmentar de tensió i com el que contestava era el secretari, pareixia que anaren a per ell, quan l’auténtic implicat era altre.
Després d’açó i com ve sent habitual, ni a este punt ni a cap dels altres l’alcalde va donar contestació, cosa que em pareix d’un despreci total, llevat del comentari de que “no tot es perfecte” per aixó dels plànols, la zona verda, etc.

En fi, que al final no es van votar les modificacions i quan se’n anaven escapats, allà que salta Rosa amb el seu discurs sobre la inseguretat de les obres de Les Saleres: un bon repàs dels problemes que hi han i que ningú pareix conéixer. Molt ben fet i amb molta calma.

Era l’últim estiró d’orelles del dia per a l’equip de govern, llàstima que als Plens anem els de sempre…

(La portada d’aquell disc anava a ser esta, dissenyada per Miguel Oliva)

Açó ho vaig escriure al poc de començar a tocar Sejazz, per a la caràtula d’un hipotétic disc que pensàvem gravar, farà almenys sis o set anys. Llavors érem quasi els que estem ara: Miquel (cl, sx), Sergio (bt), José Miguel (pc) i jo (gt). Al baix estava Pablo “Gato” Giménez.

>> Las doce de la mañana de un domingo cualquiera. Cuatro de los componentes de Sejazz esperan algo impacientes en el local de ensayo: “l’Acadèmia”. Mientras preparan sus instrumentos, acaban con los últimos restos del almuerzo que, como siempre, han comprado en la panadería.
Hoy es Pere el que llega tarde. Uno de los músicos que esperan se asoma al balcón para ver si viene. Nada. Los escasos asistentes a la misa ya se han marchado a sus casas y la plaza está prácticamente vacía.
Al rato, se oyen unos pasos en las escaleras y aparece el que faltaba. El ensayo todavía no ha empezado pero en el ambiente ya se respira algo especial. Después de unos minutos, todos los miembros del grupo están preparados. Entonces, alguien dice: “Ja estem tots… Qué toquem?”. <<

Així era aleshores i poc més o menys així és actualment (quan quedem). Sempre hi ha algú que es retrasa i mai sabem ben bé que fer i esperem a que algú ens diga: “Qué toquem?”.

Creo que nunca me había alegrado tanto por los resultados de una votación, y encima ésta se puede decir que no me toca nada…

En fin, que me alegro de que la reforma constitucional que pensaba hacer Chávez en Venezuela no haya salido adelante. Parece ser que la manipulación ideológica y control encubierto no funcionan siempre, ni incluso en las “dictaduras democráticas”.

Eso sí, tamto bombo se le ha dado a esto que casi nos olvidamos de Rusia, y creo que la viñeta de hoy de Romeu lo explica bien claro: