Te igual, curt o llarg…

Fa uns dies em vaig enterar que es deia que jo estic “en contra de Pericolospalotes” ( ). Cóm!?. Eixa quina tonteria és!?. Em va descolocar un poc perque crec que jo no estic en contra de ningú, no considere a ningú com un enemic. El que sí pot ser és que no m’agraden algunes coses que fa o decideix el tal Pericolospalotes (una cosa del més normal del món), pero igual que no m’agraden altres coses que fa Menganito, Zutanito, algun amic, la meua dona… o jo mateix!!!

Supose que el problema ve perque quan un es queixa d’una cosa que no li agrada (de tú, d’algun amic, de la meua dona, o de mí mateix), en lloc de prendre-ho com una opinió més de la que podem extraure alguna cosa (o no), ho interpretem (tots) com una crítica destructiva que ens ataca directament.
Per a arribar a considerar que algú està en contra (perdoneu que siga tan repetitiu, pero és que em va descolocar) dic jo que hauria de ser quan les queixes o crítiques es fan de manera diferent, un tant agressiva: insultant, amb crítiques destructives, etc.
No sé, pero qué passa si algú es queixa de la Comissió de Festes, per exemple (cosa molt normal, per desgràcia)? Vol dir que està en contra? Per favor…

A més, també es podria contestar: “Jo estic en contra i tú estàs a favor! “. Pero bé, açó només fa que confirmar que, a banda de ser una interpretació, és una magnífica estupidesa.
En fi, sé que en el fons açó és una tonteria i no havia d’haver fet molt de cas pero em va fer menjar-me un tant el cap i vaig pensar: “Ho hauré de posar en el blog. Quin remei!…”.

This entry was posted on divendres, gener 18th, 2008 at 12:35 and is filed under Reflexions. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.