Té igual, curt o llarg…

Des de fa temps que ens rondava un concert així per a que en la Comissió es fera una activitat diferent. Ja quan vam ser majorals nosaltres, allà pel 2005, va sorgir la idea pero al final no sé ben bé perque no la férem. Massa calendari d’activitats, supose.

Doncs aixó, demà toquem en la Comi en un concert que tindrà tres parts i que, com sempre, anirà de més suau a més “canyer”…

No sé si puc o no puc perque no he demanat permís als companys, pero ací avance el “programa”:

Llegir mes »

Açó era que no era, un xicotet mas perdut en mig de les serres i acaronat per les punxoses penyes d’Aitana. Allí hi vivia un humil maser amb la seua família i els seus animals. Li deien Blai.
El maset, fet de pedres sense traballar i alçat gràcies al treball dur dels avantpassats de Blai, tenia un gran corral on es criaven conills, gallines, cabres i, fins i tot, vaques i bous. Era un corral enoooorme, molt més gran que la senzilla caseta vora la qual estava i en la qual la vida transcorria assossegada i en pau.
En el corral, com que hi havien molts animals, estos havien aprés a cuidar-se i organitzar-se pel seu compte, ajuntant-se en grups heterogenis per tal d’establir unes regles de convivéncia i viure tots en pau i harmonia, encara que sempre per damunt de tots estava Blai, el maser, a qui ells cridaven familiarment el senyoret.
Per aquell temps l’autoritat entre els animals era la vaca Mumu, que tractava de fer la seua faena el millor que podia pero que moltes vegades els assumptes del corral la superaven. Un dia era l’agrupació de gallines que protestava perque no podien pondre tranquil·les, altre eren queixes generals perque les cabres destrossaven marges i camins allà per on passaven, etc. Al remat, eren un munt de problemes els que havia de solucionar.

Però, aquell dia el que li va molestar va ser altra qüestió. Resulta que un nou grup d’animals del corral, format per espècies d’alló més variades (des d’el cavall fins al conill), pensava que les coses en el corral no funcionaven com calia, i li havia fet una demanda a Mumu que no sabia com resoldre. Aleshores, se’n va anar a buscar a son tio el bou Bastó per demanar-li ajuda, coneixedora de que en aquest cas el senyoret no sabria ajudar-la.
- No patisques, Mumu, jo tinc confiança en eixa gent i ja parlaré amb ells - va dir Bastó amb la seua veu ronca y greu.
- Moltes gràcies tio, i mira que eres bo…

Al moment, Bastó se’n va anar a parlar amb Giulia, la gallina d’aquell grup que havia molestat a Mumu, a qui coneixia de ben petita.
- No molesteu ara a Mumu que és época de creixement i no podem disgustar-la, no siga que la llet se li faça roïna! - li va dir prou enfadat el bou a la gallina.

Giulia, encara que sabia que el grandot Bastó no tenia raó, amb un poc de por, va esperar que passara l’época de creixement i de seguida va continuar, junt a la resta d’animals, amb la seua dedicació per a que el corral es convertira en el lloc on tots vullgueren viure.
Poc a poc les coses s’adreçaren i tornaren a la normalitat. La vaca va haver de resoldre pel seu compte la demanda que li plantejaren, a banda de moltes altres que sorgien per viure en aquell corral taaaaan gran. Així, la vida allí va anar millorant dia a dia…

Conten que Mumu va haver de treballar de valenta per tindre tot el corral content, i que gairebé ho va aconseguir. També diuen que el rude Bastó va acabar venut a un carnisser del poble , pero eixa és altra história…

- Fi -
—————————————————————————————-
Dedicado a todo aquél que leyere y entendiere…
(les fotos estan tretes de la web http://www.pbase.com/rotalbar/masias)

Res, que no hi ha manera. Estic viciat de manera podríem dir escandalosa al Civilization IV i res, que no hi ha manera de fer alguna cosa amb trellat. A les primeres de canvi ja estan declaran-te la guerra i no deixen a un créixer tranquil… uf!

Encara que té ja vora tres anys, estos jocs d’estratégia m’han apasionat tota la vida, des d’els Warcraft fins els Civ’s, passant per l’Age of Empires i altres per l’estil, pero trobe que els Civ’s son (i no és conya) els més “civilitzats” perque pots jugar i fer créixer el teu imperi sense necessitat de fer-li la guerra a ningú. Pero clar, és que no em deixen tranquil!

Siga com siga, he decidit deixar-me de moment açó de “matar alemanes” , que és la manera com li dic familiarment a jugar al Civ IV (l’origen del nom està en que abans jugava al Commandos…) i dedicar-me a altres “torbamentes” quan em pose davant l’ordinador, en concret, fer una web que em vaig comprometre a fer. Ja vos la ensenyaré…

La típica conversa dins d’un ascensor (quin moment més absurdament tens, Senyor!) es sol dir que és sobre el temps. És a dir, que quan un no sap de qué parlar comenta alguna cosa sobre el tema.

Bé, i aixó és el que em passa a mi. Hui han plogut 9.3 litres. Bé, aixó és el que jo tinc registrat, així que probablement algú diga una xifra superior.

En fi, que un poc d’aigua no ve malament i damunt si és suau i en quantitats moderades com la de hui. Una llàstima no haver llaurat les parres ahir…

Este sábado los ingenieros químicos de toda España nos vamos a concentrar delante del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio para manifestar nuestra protesta ante la falta de una regulación de nuestra profesión, que se lleva reivindicando desde hace 10 años.

-

Llegir mes »