Cutre adaptació poética
Porte tota la setmana pensant-ho:
Vivo sin vivir en mi,
y tal carretera espero,
que muero porque no la ruedo.
Bé, en principi esta agónica espera es farà realitat demà, encara que he sentit que alguns espabilats ja han passat per ahí hui. Espere que aixó no faça que la tinguem més temps tallada…
Ale, a disfrutar-la tots!, en poder… 
18 febrer, 2008 a les 12:21
Quan va sorgir el primer comentari al poble, el qual deia que anaven a fer la carretera més ampla i arreglar-la, va haver qui com jo va pensar: “Vorem si no es queda en un projecte mal executat; com la carretera de Finestrat”.
A mesura que anava passant el temps, amb tots els “malentesos”, la falta d’informació o “la negativa d’informació”, al meu cap sols feia que repetir…”després quan estiga acabada de tot el mal ningú se’n recordarà; tot serà bo, perfecte i al fnal ho cal·lificaran de necessari o inclús de imprescindible, malauradament”.
Mai no en tenim prou amb el que tenim!
Tot siga per a que no acavem d’espatllar els nostres vehicles…
18 febrer, 2008 a les 13:26
Vinga, una altra de destrellats,
Ai, la carretera, la carretera!, forma part de tots nosaltres, fins a tal punt que ja li han asignat la culpa de l’elevat nombre de constipats que s’han produït esta setmana passada en Sella.
Diuen que, al tancar la carretera el virus s’ha quedat estancat en el poble sense poder eixir i ha infectat a tots (incluida jo mateixa), a grans i xiquets, fins el metge, tots empestats!!!
A vore quan l’obrin definitivament i el virus s’en cap avall, a la mar i que s’ofeguen allí tots
18 febrer, 2008 a les 19:24
Ei! Amparo, eixa és boníssima! Si és que la penya està fatal…
En efecte, Clareta, ningú no es recordarà del maldecap que hem patit, alguns més que altres, amb açó de la carretera. Que és una millora; per descomptat. Que la disfrutarem tots; aixó faltava!. Pero que ens hem d’aguantar per les obres, aixó no ho tinc jo tan clar.
Al final, jo em quede amb les pressions que van fer bona part del poble, tots junts, per tal d’aliviar les molésties del tall. I alguna cosa (poqueta, sí) vam aconseguir…