Té igual, curt o llarg…

Com es nota que estic de vacances. Fa més d’una setmana que no m’assec davant l’ordinador per fer alguna cosa. Bé, si que ho he fet pero per jugar al Civ IV, i és que el vici que porte es massa per a la carabassa…

Anem on anàvem. Acabe d’entrar del terrat i tinc un mal de cap que no m’aguante. I és que fa un aire!… Pensava que amb el que vam tindre el cap de setmana n’hi havia prou, pero no, que va, ara s’ha tornat a agarrar amb força (mentre escric estes línies han bufat ràfegues de 70 km/h).
I és que el que està fent no és eixe aire racheado típic, no, és un vent incansable, continu, tocapilotes i queferós. He estat “fent uns càlculs” amb les dades registrades i des d’el dissabte la mitjana de vent cada dia no ha baixat dels 20 km/h!!! (bé, el dimarts sí que va ser inferior, pero és que el diumenge va ser de 36 km/h). Aixó és brutal!. Imagineu-vos: cada minut, cada segon del dia, ha estat bufant un aire de 20 km/h… és com per a fartar-se, no?

Tot i aixó, encara que ha fet (i està fent) molt de vent i durant el cap de setmana era quasi un vent polar, no hem arribat estos dies al màxim de velocitat (uns 100 km/h en febrer) ni a la sensació térmica mínima que teníem fins ara (de -9.4 ºC). Com a molt hem tingut una ràfega d’uns 89 km/h i una sensació de -7.9 ºC, que ja és, ja…

Desde que oi hablar de ella y entendí su utilidad, el “invento” de la participación ciudadana me ha parecido un gran método de gestión municipal. Me quedo en el nivel de “municipal” porque para asuntos de más entidad, léase asuntos estatales o regionales, creo que puede resultar un tanto difícil de articular. Bueno, también he dicho que era un “método” de gestión, pero quizás más que un método se debería llamar un principio.
Como digo, esto de la participación es algo que me interesa bastante y de hecho me he leido algunos libros acerca del tema (vos recordeu del “Book”? ). Bueno, algunos también sabréis del artículo que escribí en la revista de “El Cabiló” (un poco denso, lo sé) y que en SePa la hemos reclamado desde el principio.

La cuestión es que me viene a la mente el asunto por un comentario que hizo un amigo comparando los resultados de las elecciones nacionales y las votaciones para elegir nuestro representante a Eurovisión: “Es lo que tiene la democracia, que dejan elegir a la gente y todos prefieren el cachondeo”. Bien, era más o menos así y el tono era con algo de cachondeo aunque también cabreado porque digamos que ZP “no es santo de su devoción”…

Sin ser tan exagerado, obviamente no es cosa de la democracia, la elección del Chikilicuatre representa uno de los problemas esenciales de la participación ciudadana: que el resultado sea un despropósito.
Creo que en este caso han fallado algunas de las premisas básicas de la participación. En primer lugar, se dice que para haber participación “bien hecha” la gente debe estar informada y formada sobre el asunto a tratar. No es que en el caso de Eurovisión la gente no supiese qué es eso (o sí), pero creo que la información ha estado sesgada principalmente porque ha habido una publicidad muy fácil para el candidato ganador, por ejemplo.
En segundo lugar, también creo que ha habido un error en la representatividad. Digamos que la relación de “interesados” en el asunto (organizadores, público general, músicos, críticos, antiguos ganadores, etc. por hacer una “clasificación”) era bastante irregular o poco proporcionada, es decir, la cantidad de público general era infinitamente superior al resto de partes implicadas.

Sea como sea, es posible que estos errores se hayan cometido “a propósito” por ambas partes: organización y público. Por parte de la organización quizás porque el hecho de dejar votar masivamente implicaba la cadena voto público - muchos votos - mucha publicidad - más dinero a las arcas… Y por parte de la gente porque quizás sí estuviese formada acerca de lo que representa Eurovisión, sí, pero por esa misma razón (que pasan olímpicamente) han decidido acabar de hundirlo votando de cachondeo (yo lo creo así).
En fin, que ya veremos los resultados y si el año que viene nos dejan repetir los mismos “errores de participación”…

Xé, que barbaritats!, dos-centes visites en poc més d’un mes… I el millor és pensar que les visites son sempre de les mateixes persones, perque si no m’enganye molt, ací soleu entrar sis o set persones en total!.

Bé, possiblement ara la cosa vaja més ràpid perque en la faena s’ha extés que tinc un blog i ja em veig a tot el mon passejant per ací a veure quines tonteries se li acudeixen a un.
Per cert, salutacions a tots…
Jo ja els he dit que el blog és prou “localista” i que la majoria són historietes de Sella, pero bé, benvinguts sigueu.

Ara, que a mi em pareix que tinc moltes visites, pero l’amiga Amparo “està que se sale!!!”…

Per la ubicació i el número de gent que hi havia de públic, es podria considerar que el recompte de vots d’ahir per la vesprada-nit era com el bingo de la Comissió: una veu “cantava” els resultats en veu alta i el públic, boli en mà, s’acatxava cada vegada a fer una ratlla en el seu paper. Només faltava que el president de la taula electoral haguera fet el toniquete repetitiu del bingo per a fer-ho més autèntic. “El PSOE; pe-soe. La Esquerra Unida; esque-raunida”.

Pel que fa als resultats, sincerament no m’esperava la victòria del PSOE en Sella, i menys per eixa diferència. Com va dir una persona en acabar el recompte, “El titular de demà es: Els socialistes de Sella voten a Mas Pla“. Hi estic d’acord, es podria dir que és una qüestió “d’estadístiques”, pero les raons, reflexions i anàlisis vos les deixe a cadascú. Jo només diré que no em pareix normal…

En les eleccions nacionals m’alegre de que haja guanyat el PSOE, encara que ha sigut a costa dels seus “aliats” anteriors. Bé, que ERC haja perdut més de la meitat de diputats no m’importa gens, pero el desastre d’EU sí que és un problema… En fi, pense que ha hagut un ball de vots d’EU al PSOE i d’estos al PP, a banda de que eixe centre-esquerra que es deia tan important no ha sigut tal i pareix que s’haja convertit més en un centre-dreta.
Siga com siga, augmenta el “bipartidisme” este tan nomenat (cosa que també trobe un problema) i pense que al PP els ha eixit bé l’estratégia de “acoso y derribo” i de “crispació” que han seguit estos quatre anys. Una llàstima. En tindrem quatre anys més en la mateixa línia? Noooooo, per favor!.

I tornant a les eleccions en Sella, em va tocar de suplent del president de taula i allí que hi vaig anar a les huit del matí. Em vaig alegrar al veure al president que tocava i per no haver de quedar-me, encara que potser no hauria estat tan malament: haguera estat acompanyat per una secretària ben guapa…

L’altre dia quan baixàvem de La Pileta en el Dia de l’Arbre va eixir a la conversa (a saber per qué) la famosa broma que va fer un programa de ràdio fent que Luis Moya (el copilot de Carlos Sainz) demanara un taxi a Radio-taxi, i jo va i hui me’n recorde d’alló…
He trobat l’audio i el pose ací per a qui no el conega. De segur que hi han altres bromes paregudes i també boníssimes, pero esta per a mi és brutal!
Aixó sí, s’ha de dir que la broma va funcionar perque la xica que va agafar el teléfon va participar i també s’ho va passar “en grande”!…