Una Pascua passada per aire
Com es nota que estic de vacances. Fa més d’una setmana que no m’assec davant l’ordinador per fer alguna cosa. Bé, si que ho he fet pero per jugar al Civ IV, i és que el vici que porte es massa per a la carabassa…
Anem on anàvem. Acabe d’entrar del terrat i tinc un mal de cap que no m’aguante. I és que fa un aire!… Pensava que amb el que vam tindre el cap de setmana n’hi havia prou, pero no, que va, ara s’ha tornat a agarrar amb força (mentre escric estes línies han bufat ràfegues de 70 km/h).
I és que el que està fent no és eixe aire racheado típic, no, és un vent incansable, continu, tocapilotes i queferós. He estat “fent uns càlculs” amb les dades registrades i des d’el dissabte la mitjana de vent cada dia no ha baixat dels 20 km/h!!! (bé, el dimarts sí que va ser inferior, pero és que el diumenge va ser de 36 km/h). Aixó és brutal!. Imagineu-vos: cada minut, cada segon del dia, ha estat bufant un aire de 20 km/h… és com per a fartar-se, no?
Tot i aixó, encara que ha fet (i està fent) molt de vent i durant el cap de setmana era quasi un vent polar, no hem arribat estos dies al màxim de velocitat (uns 100 km/h en febrer) ni a la sensació térmica mínima que teníem fins ara (de -9.4 ºC). Com a molt hem tingut una ràfega d’uns 89 km/h i una sensació de -7.9 ºC, que ja és, ja…
27 març, 2008 a les 19:17
Aire no ens en falta, encara no l’han anunciat per TV, ja el tenim bufant de valent;
El vent en Sella és una materia prima de qualitat, gratuït, quasi constant podriem aprofitar-lo, no???
i és que a mi, em roda això dels parcs eòlics (encara que sé duen molta polèmica), però, és que 1 parc eòlic (25 molins) produexin 32,5 milions de Kw/any d’energia neta, i només cal que el vent bufe a una velocitat major o igual a 3 m/seg, i això en Sella, ho tenim més que assegurat.
27 març, 2008 a les 22:10
Tened cuidao que esto del viento dicen que lleva al suicidio… Meteos en casa no vaya a ser que tengamos un disgusto
31 març, 2008 a les 8:31
jejeje… ei, Rave! Espero que no, pero ya lo comprobarás tu mismo si vienes en Abril… aqui sopla que no veas.
Si, Amparo, però amb l’energia eolica cal anar amb compte i pensar també amb els impactes negatius. No es el mateix instalar un parc eòlic en una zona plana, com pot ser La Manxa, que instalar-los a una zona muntanyosa com Sella. A mes, de l’impacte visual que suposaria, cal afegir el soroll que fan (ocasionen a la gent problemes de nervis) i l’impacte en la fauna i flora.
Pensem que per construir-los cal ampliar camins rurals o fer-ne de nous. Desmontar els terrenys allí on van a col·locar-los, i on van les torres per portar els cables (pensem en les torretes de llum de l’Arc)…
M’agradari que es potenciaren les energies renovables, sobre tot la solar i l’aprofitament de la força de la mar, però amb un estudi seriòs del territori on va a implantar-se, cosa que no sempre es fa i, aprofitant-se de l’economia i abandò dels pobles del Medi Rural, les empreses energètiques venen la moto i allí que se coloquen…
31 març, 2008 a les 11:17
En Pasqua, en S. Vicent,…… a vore si per a la S. Faz ens abandona ja d’una vegada l’aire :0
Perfecte Àngels!
Ja que sé que els molins eòlics duen polèmica i arguments com estos són els que volia escoltar.
Ara be, jo no dic que els posen propet del poble, (propet ja tenim les urbas) igual a una distància considerable que no molestara el seu soroll…
En quant al seu impacte visual, buf!! ahí si que encara no m’he pogut definir.
31 març, 2008 a les 21:47
En primer lloc enhorabona per l’activitat i temàtica d’aquest blog i després vos contaré unes curiositats que els orientals (tant observadors ells) relacionen amb el vent. Totalment d’acord amb Rave, té molta rao, els xinesos diuen que el vent és el “jefe” de totes les malalties. A Sella diuen: “Això ha sigut per una corrent d’aire”. Malgrat que estiga a totes les estacions diuen que és a la primavera quand més es manifesta. Entre les malalties que pot ocasionar, un llistat interesant, però resumint: vertígens, erupcions cutanes, mal de cap, tremolors, convulsions.
Altra cosa curiosa, vaig sentir a un savi que deia que, quand té que vindre el vent fort, a les persones que fan botiges (a l’hora de parlar) s’enganxen més. Ahir vaig estar parlant amb ell i em va dir: Demà AIRE. llàstima que l’asmolaor no passara també.
1 abril, 2008 a les 8:27
Hola Amparo, massa arguments realment no en tinc, perque no he estudiat ni traballat massa en aquestos temes.
El que se es el que he llegit o escoltat a la gent de la zona 14… i poc mes… (http://www.zona14.org/)
1 abril, 2008 a les 13:14
En primer lloc, gràcies, Occidental-Oriental (compte no te’n vages molt a l’orient que acabaràs en Benimantell), per les felicitacions.
I per altra banda, collons amb les malalties ocasionades pel vent!!! Jo no sé si serà per aixó pero a mi últimament l’aire em posa dels nervis (o “ñèrvits” com dirien en Sella), encara que pense que és perque m’ha de destrossar les plantes que tenim al terrat… Sí, fill meu, sí, tinc plantes i em preocupen (pero no d’eixes que estàs pensant). En fer raïm les parres que tenim plantades ja vos posaré una foto.