Te igual, curt o llarg…

Ja fa uns quants dies que roda per la Cabilogosfera este meme. Primer va ser Àngels i després Amparo i Clareta. Ara agafe jo el relleu.
Em pose a pensar i poc a poc van venint records de llibres, molts, que he llegit quan era més menut. Potser esta entrada es faça llarga pero és que en ma casa hem llegit prou entre el meu germà gran i jo, i mai ha faltat algun llibre. Els seus llibres me’ls llegia jo i al revés.

- De contes infantils no en tinc molts records, encara que em ve al cap un que era com una especie de diccionari, curtet, i on la definició de cada paraula anava acompanyada d’un dibuixet. Recorde, veges a saber perquè, la paraula “añorar”. És curiós pero només eixa. Em deguera impactar per alguna raó. Els dibuixos eren amb animals, i els protagonistes eren un gat, un burro i algun més. Sé que teníem altres contes amb eixos dibuixos, pero el record és molt llunyà…
Ah! Com no, també recorde els contes de Teo. En la granja, en el circo, en el zoo… Pense que era ma mare qui ens els llegia.

- Després crec que el primer que recorde són els cómics. De Zipi y Zape i Mortadelo ho teníem quasi tot, encara que el que recorde amb més enyorança és Tintin. Em vaig llegir tota la col·lecció milers de vegades i no sabria dir quin era el meu preferit. Tots eren boníssims. Potser em quede amb la serie: “Las 7 bolas de cristal” i “El templo del sol”.

- També recorde adaptacions infantils de clàssics d’aventures: Salgari, Julio Verne, R. L. Stevenson, etc. Em venen al cap llibres com “El corsario negro”, “La isla del tesoro”, “Los hijos del capitán Grant”, “Moby Dick”, “La flecha negra”… Eren llibres curtets, d’eixos de la “lletra gran” i molt entretinguts.

- Altres que em venen ara al cap, i que també m’agradaven un muntó, eren aquells de “Elige tu propia aventura”, en el que tú decidies com volies que continuara la història, triant entre diferents opcions que anaven botant de pàgina en pàgina fins arribar a un final no sempre feliç…

- Després van arribar els llibres de misteri, que no han deixat d’agradar-me fins ara, que continue amb Mankell o Camilleri, per exemple. Recorde una col·lecció d’Anaya, classificada per géneres (Aventura, Misteri, Ciència-ficció, etc.), amb uns llibres de tapa dura i portada blanca. Amb ells vaig conéixer als detectius més famosos com Sherlock Holmes o Rouletabille, o grans històries d’aventures com “Robinson Crusoe” o “El prisionero de Zenda”.
Altres llibres de misteri que recorde, encara que d’altra col·lecció són, com no, els d’Agatha Christie. Tots molt pareguts pero que sempre t’enganxaven.

- I ja més majoret va arribar la literatura fantàstica medieval, a la que va contribuir aixó de jugar a rol. Com no, imprescindible, El Señor de los Anillos. Algú es riurà pero recorde que quan me’l vaig acabar vaig plorar. En serio.
També d’este estil recorde les interminables històries de la Dragonlance, amb totes les seues variants: cróniques, aventures…

I bé, encara podria afegir alguna cosa més si furgue un poc més en la memòria. Pero ja n’hi ha prou. Com veieu, llibres d’aventura a porrillo…
Ara, si algú vol agafar el relleu, des d’ací passe este meme per a que aneu contant-nos els vostres records lectors d’infantesa…

Un poc “de chiripa” he arribat a llegir este article d’opinió d’Albert Branchadell, professor de la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, aparegut el divendres passat en el diari El Pais.

Crec que val la pena llegir-lo. Hi estic totalment d’acord: si defenguérem totes les llengües espanyoles com a tal, guanyaríem diners, tant els nacionalistes unificadors com els nacionalistes separadors.

Ara que ja ha passat el “temporal” podem fer balanç. No arribem ni de llarg a la quantitat de l’any passat a estes altures (portem 91 litres enguany) pero, amb les pluges d’este cap de setmana i el passat, anem recuperant-nos. Clar que el 2007 va ser extraordinàriament generós parlant de la pluja i tota comparació amb ell eixirà negativa, pero bé…

La setmana passada van caure quasi 40 L/m² principalment el dijous i després concentrats, com sabem, el dia de les paelles. Esta setmana, o millor dit, este cap de setmana hem arribat als vora 30 L/m² caiguts sobretot el diumenge. De fet este dia, dels vint litres que van caure, la meitat va ser en només 20 minuts, al voltant de les 15:50h. Si haguera aguantat així tota la vesprada d’altra història estaríem parlant.
Des de casa vaig poder veure com baixava un riu per les Saleres i queia dins del camp del Grupo convertint-lo en una bassa. Els canals no donaven a bast. La carretera era un riu.
Llàstima que no durara més temps…