Té igual, curt o llarg…

Fa qüestió d’una hora he sentit en les notícies de la ràdio que Paquito el xocolatero ha sigut la cançó que més ingressos per drets d’autor va generar l’any passat segons la SGAE, i una recerca ràpida en internet de seguida ho confirma. Espectacular!

Pero clar, si ho penses és cert: no hi ha festeta, boda, barraca de Fogueres o elquesiga on no es pose eixa cançó, i allà que va tot el món a formar eixa pseudofilà i, ale!, amunt i avall amb el “Eih, eih!” (cosa que personalment odie, pero bé…).
La veritat és que un pasdoble, encara que puga sonar avorrit, està íntimament lligat a la nostra “cultura festera” i, siga el Paquito o un altre, no és extrany sentir-ne un, com dic, en qualsevol festeta. Potser serà per eixa raó per la qual sempre en Festes jo demane a les orquestres que toquen el pasdoble Islas Canarias; bé, eixa i els cubates i morningstars que porte de tot el dia… La llàstima és que no solen fer-me cas…

A més, segons podem veure en l’últim post d’snake, encara és possible que el Paquito es faça més popular si el contrat d’integració dels immigrants és tal i com diu el Wyoming. Temps al temps…