Té igual, curt o llarg…

Ale, torne després d’una setmana en Astúries, on he arribat a dormir amb dos mantes i, qué és el que em trobe? Doncs una calima espectacular. Va ser abaixar del tren i començar a suar… Qué barbaritats!En efecte, arribe a casa i veig que les temperatures van arribar als 38.8 ºC, concretament el dia 23 a les 17:24h de la vesprada. No sabeu quant m’alegre de no haver-ho patit, tot i que encara queda estiu per patir…

Bé, d’Astúries ja en parlarem un altre dia i encara que vam tenir boira quasi tots els dies, preciós, xica, preciós…

Són les set del matí. El despertador sona i em diu: “Pedro, son las siete y siete”. Després d’un temps remoló, m’alce, m’arregle, em prenc un cafenet i agafe el cotxe per a abaixar a la faena.

El camí de Sella a la Vila és tranquil, no em trobe en cap cotxe-tortuga i arribe en poc més de deu minuts. De cara em creue amb els de sempre: l’obrer, el de la tenda, el panader, etc. uns per a començar la seua jornada i altres que l’acaben.

Per la carretera nacional el trànsit no és tan fluid. El camió de “La Vila neta” fa cua i jo soc el sext, raó per la qual desistisc de buscar un adelantament massiu. Després de tres quarts d’hora de viatge, arribe a la Uni…

——————————————–

De seguida em lleve estos pensaments del cap i disfrute del paisatge que tinc davant els meus ulls. Estos dies estic de vacances i ara mateixa deuré estar en el Mirador de Ordiales, al mig del Parc Nacional de los Picos de Europa. Bé, tot açó si no està ploent…

Resulta que ara mateixa és divendres i són les 17.05h de la vesprada. Però, la tecnologia em permet fer este tipus de maganyes…

———————–

Al final, ni Ordiales ni res. Hi havia una boira tan densa que ens vam haver de conformar amb quedar-nos al començament de la ruta…
En teoria, a la meua esquena tinc l’espectacular Lago Enol pero… algú el veu?

Mira que m’ha costat! Últimament no tinc temps per a res pero per fi he pogut fer el resum de l’oratge del mes de maig. I no sé si ha sigut per la tardança o què, pero el cas és que molts ja m’havieu preguntat quan pensava posar-ho en el blog… Doncs bé, ja ho tinc.

Òbviament, el resum d’este mes es pot fer amb una paraula: pluja. Al llarg del mes de maig han caigut un total de 107.2 L/m², vora quatre vegades més del que havia plogut en tot l’any fins el moment!. Barbaritats. Així, al final d’este mes hem arribat a un total de 135.6 L/m² que, amb les plujes que portem durant el mes de juny, estan fent que arribem quasi a la mateixa quantitat que l’any 2007 a estes altures (portem a dia 12 de juny poc més de 200 L/m²).

Este temps plujós va començar el dia de les paelles i no ha parat fins ara, que ja diuen que se’n van les boires i arriba la calor típica d’este mes. Bé, tampoc és que haja plogut tots els dies, pero ha estat tan nuvolat que la sensació de pluja contínua pense que la tenim fins hui.
De fet, el diumenge passat algú em va preguntar per una estadística que mai havia pensat: “Molts dies porta plovent?”.
Pues podríem dir que porta quinze dies seguits, des d’el 25 de maig, encara que no és cert del tot perque han hagut dies en que no ha plogut gens. El que passa és que, entre el cel nuvolós i la pluja fina de molts dies, hem acabat tenint la sensació de que no ha parat des de fa un mes.
Per a ser exactes, en maig ha plogut durant 12 dies, que no han estat seguits i per ara en juny ha plogut en 8 dies, i tampoc seguits.

Per altra banda, pel que fa a les temperatures, es nota que comencem a apropar-nos a l’estiu i les temperatures pujen. Bé, en realitat han sigut lleugerament superiors a les del mes passat, tant la màxima com la mitjana, amb valors de 30.4ºC i 17.1ºC, respectivament.
A més, si comparem el mes de Maig 08 amb el de l’any passat, veiem que les temperatures tampoc no han estat molt estiuenques perque la mitjana de Maig 07 va ser de 21.5ºC, prou més que la d’enguany.

En fi, un mes “tranquil”, amb poquet de vent, temperatures suaus i un tant fresques alguns dies. I, especialment, un mes plujós, que almenys farà que els fruitals engreixen les fruites que han de venir…

No hay combustible. En las gasolineras se agolpa la gente a la espera de las últimas gotas de carburante. Las trifulcas empiezan a sucederse entre gente impaciente que ve que no podrá ir al trabajo en los próximos días. O a visitar a la familia este fin de semana.

Hay huelga de transportistas. No solo es el combustible lo que escasea, los alimentos o los repuestos para las fábricas también. El país es un caos. Empieza a cundir el pánico y los ciudadanos saquean los supermercados para llenar sus neveras y despensas. Nadie sabe cuanto podrá durar esta situación y nadie quiere que le coja desprevenido.

No hay alimentos. Los mercados de abastos están cerrados. Apenas un par de puestos abren sus puertas, vendiendo restos de la semana pasada. El frutero, para no perder la costumbre, reparte de manera gratuita algo del perejil que tiene plantado en su casa, como ha hecho siempre con la gente que le compraba fruta. No hay carnicerías ni pescaderías abiertas, aunque el tipo de la ONCE no ha dejado de ir: su género no es perecedero.

No hay repuestos. Han dejado de fabricarse bolis Bic porque no llegan las tapas. Las fábricas están eliminando turnos de trabajo y alguna ya va a empezar a hacer alguna regulación de empleo temporal. La gente, que no puede acudir al trabajo, lo que hace es ir al supermercado a cargar con lo poco que queda. O se agolpa en las gasolineras en busca de algo de combustible. La situación se convierte en una espiral de histeria y caos.

El país está en crisis. Todo es un desastre… Menos mal que hay fútbol. Menos mal que está la Eurocopa.

Menos mal que España ganó 4-1.

Va ser fa unes quantes setmanes, en el programa de La 2 “Página2” (diumenge a les 20:45h), on vam veure una entrevista a Eduardo Mendoza en la que parlava del seu últim llibre: El asombroso viaje de Pomponio Flato, i ja ens va parèixer que podria estar bé.
Dit i fet, per al Dia del Llibre, Àngels “ens” el va regalar.

El asombroso viaje... ens conta la història de Pomponio Flato, un estudiós del segle I d.C. que viatja en busca d’aigües amb propietats fantàstiques i que, en un dels seus vaitges acaba en Nazaret, on es veu “obligat” a investigar la mort d’un noble de la regió.

El llibre és tot una ironia i un destrellat (pareix ser que és marca del autor) que es pot comprovar en dos detalls, que done com a exemple. De primeres, el nom del protagonista està relacionat amb que, després de beure un aigua suposadament miraculosa, li entra una “pertinaz diarrea” que escampa olorosament per onsevol.
Per altra banda, altre detall és que l’acusat de l’assasinat és José de Nazaret, el fuster de la ciutat, i és el seu fill Jesús qui contracta, per ordre de sa mare Maria, a Pomponio per a que demostre la inocència de son pare. Vos sona la família?.

Amb eixes dades vos podeu imaginar: un llibre policíac al cap i a la fi, pero irónic i divertit, que de vegades et fa riure en veu alta amb algunes de les esperpéntiques converses o situacions.
En fi, totalment recomanable, curtet i fàcil de llegir, desficaciadament realista i irreverentment bíblic!