Té igual, curt o llarg…

Són les set del matí. El despertador sona i em diu: “Pedro, son las siete y siete”. Després d’un temps remoló, m’alce, m’arregle, em prenc un cafenet i agafe el cotxe per a abaixar a la faena.

El camí de Sella a la Vila és tranquil, no em trobe en cap cotxe-tortuga i arribe en poc més de deu minuts. De cara em creue amb els de sempre: l’obrer, el de la tenda, el panader, etc. uns per a començar la seua jornada i altres que l’acaben.

Per la carretera nacional el trànsit no és tan fluid. El camió de “La Vila neta” fa cua i jo soc el sext, raó per la qual desistisc de buscar un adelantament massiu. Després de tres quarts d’hora de viatge, arribe a la Uni…

——————————————–

De seguida em lleve estos pensaments del cap i disfrute del paisatge que tinc davant els meus ulls. Estos dies estic de vacances i ara mateixa deuré estar en el Mirador de Ordiales, al mig del Parc Nacional de los Picos de Europa. Bé, tot açó si no està ploent…

Resulta que ara mateixa és divendres i són les 17.05h de la vesprada. Però, la tecnologia em permet fer este tipus de maganyes…

———————–

Al final, ni Ordiales ni res. Hi havia una boira tan densa que ens vam haver de conformar amb quedar-nos al començament de la ruta…
En teoria, a la meua esquena tinc l’espectacular Lago Enol pero… algú el veu?

This entry was posted on Dilluns, Juny 23rd, 2008 at 15:37 and is filed under Històries d'ací, Viatges i excursions. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.