Té igual, curt o llarg…

Preus

Fa uns mesos em vaig llegir el llibre El economista camuflado, de Tim Harford, pero al seu dia no vaig trobar interessant dedicar-li una entrada i ho vaig deixar estar. Però, fa uns dies em va vindre al cap per raons que ara després comentaré.

El llibre és d’eixe tipus que es podria calificar com “divulgatius” i, en este cas, el que l’autor ens explica són qüestions bàsiques (i no tan bàsiques) sobre economía, analitzant des d’un punt de vista económic aspectes tan diversos com la sanitat, la globalització, la competència, la situació dels països pobres, la contaminació en les ciutats, els preus, els aranzels, el creixement de Xina…
De vegades costa d’entendre el que se’ns explica pero, encara que no siguem experts en la matèria (a mi estes qüestions económiques sempre m’han costat d’assimilar) el llibre resulta perfectament inteligible per a qualsevol. Molt interessant.

Una de les coses que recorde, i que és la que em va vindre al cap fa uns dies, és una frase sobre els preus. Deia una cosa així com: “El precio de una cosa es igual o superior a lo que ha costado de producirse e igual o inferior al valor que le da el cliente“. És possiblement una obvietat, sí, pero cal tindre-la en compte.
És a dir, un cotxe que ha costat 6000 euros de fabricar me’l vendran per eixe preu o més, posem per exemple 10000€. Si jo considere que el cotxe val 15000€ (per la comoditat, consum, seguretat, etc.) trobaré que és una ganga, pero si per a mi val 9000€ no me’l compraré. Evidentment.
I per què em va vindre açó al cap? Doncs pels preus de la piscina… Vaja per davant que jo la piscina no la gaste molt i que tal volta no tinga molt a dir, pero bé…

L’entrada de la piscina costa 1.70€ pero, quin és el valor que li donem com a clients? En El economista camuflado s’explica una “estratègia” que segueixen algunes empreses per conéixer este valor del client cap al producte. Bàsicament consisteix en posar preus diferents a dos productes que costen quasi el mateix de fabricar pero que tenen alguna distinció. Harford ho explica amb l’exemple d’un tallat i un capuccino. El primer 1€; el segon 2€ (no recorde les xifres exactes). Però, a ells els costa de fabricar quasi el mateix.
Segons les vendes de cadascun, l’empresa podrà saber si els seus client són més sibarites o elitistes i no els importa pagar més per un poc de distinció, o si miren molt pel preus dels productes.

Ara passant al cas de la piscina, suposem que fem una “Setmana del bany de sol i de piscina“, i baixem el preu a 1€ només. Teòricament el cost de manteniment és el mateix durant eixa setmana que en la resta de l’any.
Així, si al llarg d’eixa setmana el número de gent que acudeix a la piscina és el mateix de sempre, podrem suposar que el client de la piscina és fidel i no l’importa, o no té més remei, que pagar més per eixe servei (potser pagaria fins i tot més). Ara que, si durant eixa setmana la piscina s’ompli de gent, cabria pensar que els clients sí que es fixen en els preus i consideren que el servei no val 1.70€.
Per tant, amb estes “estadístiques” es podria fer una estimació més acurada de quin podria ser el preu de l’entrada “óptim”…

Bé, ja sé que açó, igual que alguns altres exemples del llibre, son reduccions simplificades de les situacions reals i és possible que no funcionaren pero… qui sap?

This entry was posted on Dimarts, Juliol 22nd, 2008 at 18:54 and is filed under Llibres, Reflexions. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.

6 Comentaris en “Preus”

Occidental Orientalitzantse diu:
24 Juliol, 2008 a les 12:58
ací la pisina és prou barata, ves a Guadalest i voràs, 3 € l’entrada vajes mitg dia o el dia sancer. és més xicoteta, té algo de gespa, cap vista, el baret sols té polos i papes, l’aparcament fatal, però clar, és Guadalest.

Lo que jo no veig bé és que tingues que pagar el mateix tant si vas a les 10:00 com si vas a les 16:00.

Sempre tindrem els nostres tolls, que per cert, comencen a estar algo massificats, i plens de colilles, serà que està això “de moda”
Morning Star diu:
24 Juliol, 2008 a les 13:35
Sí, de segur que hi han piscines més cares, pero més barates també. Jo no he anat pero em van dir que en Orxeta valia 1€. Algú sap de veres si és així?

De tota manera, la història no està en si es car o barat, tot depén del valor que li donem com a clients, com es diu en el llibre. És que la pregunta seria: la gent en Guadalest considera que la piscina VAL eixos 3€? És que pot ser que sí…

A més, este dilema sobre els preus té sentit si trobem que cada vegada acudeix menys gent a la piscina i/o si perdem diners. Si la cosa va bé… avant!
amparo diu:
24 Juliol, 2008 a les 14:24
A vore si sé explicar be el que pense…..

Si el banyar-te en la piscina és un servei que presta l’ajuntament

Si l’ajuntament, com a entitat pública, no té per finalitat guanyar diners pels serveis que presta.

Si les despesses de manteniment de la piscina estan cobertes mitjançant subvencions

Per qué l’ajuntament cobra eixos preus tan elevats per utilitzar un servei públic com és la piscina?¿?¿
per qué no posar un preu simbólic per a tothom(0.50€??) o regular-los per a tindre en compte situacions socio-económiques per a aquells que més ho necessiten???
(Al fi i al cap es traurien els matiexos diners cobrant 1,70 € que 0.50€ i tothom podria guadir en estiu de les poquetes coses que tenim a Sella.)

Be, crec que éstes són actuacions pròpies de lo públic.

El guanyar o pedre diners són paràmetres de l’empresa privada.

No se….., és el que pense.
Morning Star diu:
24 Juliol, 2008 a les 14:39
Jo també pense que aixó de guanyar o perdre diners són criteris de l’empresa privada, pero clar, mantindre un servei que és molt deficitari tampoc té molta raó de ser… Bé, la piscina no és el cas, perque no es pot llevar eixe servei, pero almenys s’han d’ajustar gastos i ingressos.
Segur que cobrant a 0.50€ traurien els mateixos diners? Pues tal volta sí. O no. El que passa és que no sabem quin valor li donem a la piscina. Jo 1.70€ tinc clar que no, pero tampoc sabria dir el preu exacte.
Per aixó lo de fer una prova rebaixant-lo em pareix bona idea, encara que a banda de pensar que té un preu raonable s’ha de tindre temps per a anar…
amparo diu:
24 Juliol, 2008 a les 17:46
Morning,i…… tenim que ser els que ens banyem en la piscina els que ajustem despeses i ingressos ¿¿?¿¿
No podien ajustar-los per altre costat¿??¿¿ Jo crec que sí.

Però clar, d’esta forma és més fàcil, ara que, a la llarga meyns rentale.
Morning Star diu:
25 Juliol, 2008 a les 9:18
No sé qué vols dir excactament amb que els usuaris tinguen que ser els que ajusten el balanç, pero està clar que el preu que paga la gent és un punt importantíssim a considerar.
Supose que et refereixes a la prioritat per a establir els preus: si primer veiem els ingressos que es poden traure sense comptar les entrades i després ajustem éstes per a no perdre diners; o si primer marquem un preu de l’entrada “adequat” i després tractem d’obtenir ingressos d’on siga per ajustar el balanç.
Jo crec que el més normal, almenys en una empresa privada, clar, és la primera opció, la d’ajustar el preu al final, el que passa és que, com estem dient, este preu es pot marcar de moltes formes diferents pero bàsicament el dilema és: moltes vendes a preu reduït o poques vendes a un preu alt?
A mí, com a usuari, m’agrada la primera, clar…

Preus

6 Comentaris en “Preus”

Escriu un comentari