Té igual, curt o llarg…

El 31 de juliol, l’últim dia abans d’anar-me’n de vacances, em despedia de les últimes companyes que quedaven per la vesprada en la faena i una em va preguntar: “Vais a ir a algún sitio este verano?”. “No, la idea es de unas vacaciones relajadas: por la mañana a la playa y por la tarde poca cosa más, aunque veremos si adelantamos algo de faena que nos llevamos para casa”.

Ja!. Ni platja, ni relax, ni faena, ni res. Entre la Setmana Cultural, les parres i el vi (que farem en dos setmanes, D.M.), Paraules i música, el CAS, la Fira de Mostres (o Monstres), la paraeta del sabó del Cabiló, “nostres plantetes”, el dia de la juventut amb Jove’s Marina Baixa (JMB o Juegos MB, com dic jo), el taller de Firma electrónica i joqueséquémés, les vacances han sigut quasi estresants (sí, exagere). Massa ocupades, millor dit.

Xé, que el blog estava totalment abandonat i, a més, quan m’asentava davant de l’ordinador era sempre per “matar alemanes” i res de blogs. Aixó sí, veig que en este temps ningú ha deixat de complir i, fins i tot, hi ha un que em posa en la seua llista de “blogs de l’any” (Rave, cuando nos veamos en septiembre ya te pagaré lo que acordamos).
En fi, que la vida continua i jo amb el resum de l’oratge de juliol encara per fer!!!.