Te igual, curt o llarg…

Estava tot preparat al mil·límetre. L’Organització havia estat setmanes planificant-ho tot per a que no quedara cap cosa per nugar i ben embastada. El protocol establert marcava les passes que havia de seguir cadascú, punt per punt, individualment o en grup, fins a un nivell que ho feia esgotador i estresant. Però, o es feia així o no es feia.

La vesprada del dissabte era el moment. Els dos grups en que s’havien dividit les forces de l’Organització actuaren simultàniament. L’objectiu inicial era segrestar a M i S, els artífexs de l’atac al poble que es preveia d’ací a catorze dies. Les víctimes potencials del seu atac eren vora les tres quartes parts del poble. Una barbaritat.
Les sis de la vesprada era l’hora convinguda. Els dos grups, H i D, actuaren ràpidament i aconseguiren reduir sense problemes als enemics. Bé està dir que dos membres de l’Organització s’havien infiltrat entre els enemics i aixó va facilitar el segrest. A més, M i S van oposar poca resistència, tal volta perque es van veure rodejats de seguida o tal volta perque s’esperaven alguna cosa…

Siga com siga, el grup H es va portar a S a la seua base en les muntanyes, per tal d’interrogar-lo sense cap problema. El grup D, agafà a M i se l’emportà més propet, a la base més propera al poble per poder controlar si hi havia alguna reacció. L’eixida del poble, malgrat la intensa organització, va estar a punt de ser un fracàs perque un camió intentà neutralitzar l’eixida bloquejant el camí. Milagrosament, tot va quedar bé.

Conten que, allà en les muntanyes, l’interrogatori de S va eixir prou bé: tranquil, relaxat i fluït. El de M diuen que va ser un poc més atrafegat; va oposar més resistència i va fer que el grup D hagués d’esforçar-se més.

Finalment, l’Organització va traslladar als enemics a un punt comú per a que un Jurat popular, constituït per un sector del poble, jutjara si les accions que planejaven S i M mereixien ser castigades.
La rebuda va ser molt calenta. Crits, trons i palmes es sentiren per tot el poble. La situació es va animar molt, la temperatura pujava, els crits cada vegada eren majors i els enemics es sentien rodejats. Fins i tot l’Organització va haver moments que es va inmiscuir en excés i li va furtar el protagonisme als autèntics protagonistes. Eren moments de descontrol.

El Judici va durar més de sis hores pero, al remat, S i M van quedar absolts. El poble va pensar que eixe atac no era mereixedor de la pena, com era d’esperar…

Va ser el dia D. El dia de la Despedida.

Dedicat, com no, a Sergio i Maria.

——————————————–

Altres històries de la col·lecció:

• Sota l’asfalt (conte)
• Ella (relat)
• La vaca que no riu (rondalla)
• … i moltes més!

This entry was posted on dissabte, setembre 13th, 2008 at 11:09 and is filed under Històries d'ací. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.