Té igual, curt o llarg…

Com si del pròleg d’un llibre es tractara, dilluns per la vesprada, poc abans de les 20:00h, ens va sorprendre una tormenta que ens va deixar 1.5 litres en uns pocs minuts. Curta pero intensa. Just després d’acabar la tormenta, la sensació tèrmica que marcava l’estació meteorològica era de -3.7 ºC. Era el pròleg del fred que havia de vindre.

I en efecte, ara sí que podem dir que el fred ja està ací. Este matí eixia de casa amb una temperatura de 7 ºC que, amb este vent polar que ens bufa, abaixava la temperatura fins a una sensació tèrmica de 3.7 ºC.
Pocs minuts abans, a les 7:37h concretament, es registrava la mínima sensació tèrmica amb 4 graus baix zero!!.

La predicció de l’AEM per a Sella avisa d’una temperatura mínima per a hui d’1 ºC, i una màxima de 10 ºC només. Estes temperatures, junt amb la possibilitat alta de pluja fan que demà ens alcem, possiblement, amb la Penya i Aitana blanques, nevades.

Ja tocava…

No sé perqué pero moltes vegades em ve al cap esta cançó, tal volta per la línia de baix reggae que té i per la lletra tan escarida i directa. I clar, no és eixa cançó de Los Diablos que va triomfar allà pel 1970, sino altra de la Polla Records, molt millor. La cançó es de 1985 pero es podria dir que ara també està de molta actualitat:

Un rayo de sol pasa a duras penas
por entre el aire contaminao,
alumbrando el mar azul lleno de ful.
Y los verdes campos son basureros del plástico sobrante;
los frondosos bosques pelados de lluvia ácida.
La pálida luna está ocupada por rusos y americanos.
Qué puedo hacer?, creo en el banco de Santander.
Estamos con la gente, con toda la gente, la buena gente.

Per la vesprada solien eixir al carrer i sentar-se a la fresca, a la porta de la casa de Pepamari. Ella i Dolors gustaven de xarrar de les coses de antes, pero sempre hi havien sucoses notícies d’ara de què parlar…

Aquella vesprada, Felip, el veí de Pepamari, tornava de la piscina junt amb Roseta. Tots dos entraren junts a casa d’ell.
- Has vist? Este estiu porten arribant junts tots els dies.

Eixa mateixa nit, Dolors, mentre arreplegava la roba que tenia estesa en el balcó, es va trobar amb la veïna, qui regava les seues plantes.
- Saps de qué m’he enterat hui? Que Felip, el net de Paquita el cabàs, està de novio de Roseta, la de Isabelina la cantora. Porten tot l’estiu junts!.

Al sendemà pel matí, la veïna de Dolors va anar a la perruqueria a fer-se el monyo. Portava dos mesos sense anar i el casc el tenia desfet.
- Ahir em van dir que Felipet de Paquita va junt amb Roseta, i pareix que van en serio.

A l’eixida de la perruqueria poc després, altra dona que havia anat a donar-li unes tomaques a la seua amiga perruquera, va passar per la panaderia a comprar-se un sequet i una barra llargueta.
- En la perruqueria estaven dient que Felip i Roseta van molt en serio. Crec que van a casar-se.
- Casar-se?, pero si ells són molt moderns i aixó no s’estila! - replicà la panadera.

La notícia volava d’un establiment a un altre i, ja per la vesprada, en la carnisseria…
- M’han dit que Felip i Roseta van a casar-se, pero no ho han dit a ningú perque volen una boda moderna, amb música rock d’eixa i un viatge de noces als Estats Units!.

Enriqueta estava en eixe moment en la carnisseria i no s’ho podia creure: el seu fill era molt amic de la parella, segur que ho sabia i no li havia dit res!. Per la nit, quan va arribar el seu fill a casa després del patidet de basket, li preguntà:
- En la tenda estaven dient que Felip i Roseta van a casar-se, i es coneix que volen una boda moderna. Diuen que pensen fer-ho en Las Vegas, amb música rock i vestits d’Elvis Presley! Perquè no m’havies dit res!?.
- Mama, tú estàs mal del cap.

I el fill se’n va anar al llit sense sopar.

——————————————————-

La crítica i els rumors ens agraden tant que els donem per bons sense fer-nos massa preguntes.
Dedicat, sobre tot, a eixa parella que ho va patir fa un temps.

Este disco cayó en mis manos de una manera un tanto particular. Concretamente, me lo regaló Àngels después de quitarme el recorte de una reseña que tenia guardada en la cartera. Aquel comentario me había llamado la atención: al parecer era un disco de free jazz (estilo que no conocía por aquella época) bastante original.
Y, en efecto, Feet music es un disco de free. Es un disco libre, alejado de convencionalismos, de armonías o bien imposibles, o bien monótonas o simplemente inexistentes, de melodías sorprendentes y muchas veces disonantes, y de unas improvisaciones aparentemente anárquicas. Y es que, por lo que tengo entendido, de eso se trata el free: dicho mal y pronto, de que cada uno haga lo que quiera.
De todas formas, yo no creo que exista esa pretendida total libertad, y de hecho Atomic lo demuestra porque la coordinación que hay entre todos los miembros del grupo hace que muchas veces se dude de si la música es improvisada o está escrita (yo diría que es improvisada, pero la verdad es que es difícil saberlo). Como decía aquella reseña aproximadamente: el disco es difícil (duro) de escuchar, pero va enganchando con cada escucha.

Feet music es el primer disco de Atomic (2001), unos noruegos que van ahora por su sexto disco (o por ahí) y que han conseguido algún premio que otro por algunos de sus trabajos, todos en la misma linea de jazz contemporáneo. Los componentes del grupo son Magnus Bro (trompeta), Fredrik Ljungkvist (saxofón), Håvard Wiik (piano), Ingebrigt Håker Flaten (contrabajo) y Paal Nilssen Love (batería), todos unos músicos de altísimo nivel. Ah! y tienen esta web.

El disco tiene nueve canciones, de las que destaco:
Llegir mes »

Com sempre, amb unes setmanes de retràs, ja tinc el resum de l’oratge del mes d’octubre. I sense més preàmbuls, anem a fer el comentari de rigor…

Començant per la temperatura, octubre ha sigut un mes amb la temperatura un tant variable, havent dies de prou calor i altres de molt de fred. Així, la temperatura màxima va ser de 29.3 ºC, mentre que la mínima va abaixar fins els 5.5 ºC!. Siga com siga, el que està clar és que este mes ha continuat amb la tendència descendent de la temperatura mitjana, que en setembre va ser de vora 22 ºC i esta vegada s’ha quedat en els 17.7 ºC.
Com a detall, he fet dos gràfiques amb l’evolució de la temperatura durant uns dies senyalats d’octubre: en Festes i a finals de mes.

En la gràfica de l’esquerra està l’evolució de les temperatures durant el divendres, dissabte i diumenge de Festes. La destaque perque es pot apreciar com, després d’un divendres amb una temperatura relativament estable, el dissabte i el diumenge van mostrar variacions tèrmiques prou acusades entre les hores diurnes i nocturnes. Així, el dissabte començàrem el dia amb uns 14 ºC  a les tres de la matinada, passàrem per un mínim de11 ºC a les 9:00h i vam arribar als 22 ºC a les 17:00h. Ja més tard es veu el descens brusc de la temperatura que va fer que patírem un rosari de l’Aurora prou gelat, fins arribar als 10 ºC de mínima (marcats amb una X) just quan es ballava la jota…
Pel que fa a la gràfica de la dreta, ací es veuen els últims dies del mes, on és fàcilment apreciable el descens continu de la temperatura des dels 14-26 ºC (min-max) del dia 27 fins als 7-15 ºC del dia 29. També s’observa com este interval de temperatures es manté aproximadament els últims dies del mes i, grau amunt grau avall, és el que estem tenint fins hui.

Passant a comentar el vent del mes, octubre ha sigut un mes també amb un vent de força variable: hem tingut dies de molt d’aire i altres en que no ha bufat quasi res. En la gràfica corresponent es veuen els freqüents “pics” de les ràfegues fortes de vent, entre les quals destaca el del dia 26, on va bufar la ràfega màxima de tot l’any amb 102.2 km/h.

I per acabar, al llarg d’este mes d’octubre hem arreplegat 99 L/m² de pluja, una quantitat gens menyspreable que atorga a octubre el títol de segon mes més plovedor de l’any, per darrere de maig, amb 107 L/m². Aixó sí, la pluja d’octubre ha sigut més torrencial que en maig (com era d’esperar) tal i com es pot veure en els màxims de pluja en 24 hores (45.6 L/m²) i en una setmana (55.4 L/m²), que s’han registrat en este mes.

Acabant amb la comparació amb l’octubre de 2007, el primer que destaca és que l’any passat va ploure molt més, 183 L/m², gairebé el doble; pel que fa al vent dels dos anys, i considerant la mitjana, este ha sigut prou paregut, encara que enguany més variable. I finalment, encara que la mitjana de temperatura ha sigut quasi la mateixa, les temperatures extremes d’enguany, com ja he dit, han sigut prou més marcades que en el 2007.