Te igual, curt o llarg…

Com si del pròleg d’un llibre es tractara, dilluns per la vesprada, poc abans de les 20:00h, ens va sorprendre una tormenta que ens va deixar 1.5 litres en uns pocs minuts. Curta pero intensa. Just després d’acabar la tormenta, la sensació tèrmica que marcava l’estació meteorològica era de -3.7 ºC. Era el pròleg del fred que havia de vindre.

I en efecte, ara sí que podem dir que el fred ja està ací. Este matí eixia de casa amb una temperatura de 7 ºC que, amb este vent polar que ens bufa, abaixava la temperatura fins a una sensació tèrmica de 3.7 ºC.
Pocs minuts abans, a les 7:37h concretament, es registrava la mínima sensació tèrmica amb 4 graus baix zero!!.

La predicció de l’AEM per a Sella avisa d’una temperatura mínima per a hui d’1 ºC, i una màxima de 10 ºC només. Estes temperatures, junt amb la possibilitat alta de pluja fan que demà ens alcem, possiblement, amb la Penya i Aitana blanques, nevades.

Ja tocava…

No sé perqué pero moltes vegades em ve al cap esta cançó, tal volta per la línia de baix reggae que té i per la lletra tan escarida i directa. I clar, no és eixa cançó de Los Diablos que va triomfar allà pel 1970, sino altra de la Polla Records, molt millor. La cançó es de 1985 pero es podria dir que ara també està de molta actualitat:

Un rayo de sol pasa a duras penas
por entre el aire contaminao,
alumbrando el mar azul lleno de ful.
Y los verdes campos son basureros del plástico sobrante;
los frondosos bosques pelados de lluvia ácida.
La pálida luna está ocupada por rusos y americanos.
Qué puedo hacer?, creo en el banco de Santander.
Estamos con la gente, con toda la gente, la buena gente.

Per la vesprada solien eixir al carrer i sentar-se a la fresca, a la porta de la casa de Pepamari. Ella i Dolors gustaven de xarrar de les coses de antes, pero sempre hi havien sucoses notícies d’ara de què parlar…

Aquella vesprada, Felip, el veí de Pepamari, tornava de la piscina junt amb Roseta. Tots dos entraren junts a casa d’ell.
– Has vist? Este estiu porten arribant junts tots els dies.

Eixa mateixa nit, Dolors, mentre arreplegava la roba que tenia estesa en el balcó, es va trobar amb la veïna, qui regava les seues plantes.
– Saps de qué m’he enterat hui? Que Felip, el net de Paquita el cabàs, està de novio de Roseta, la de Isabelina la cantora. Porten tot l’estiu junts!.

Al sendemà pel matí, la veïna de Dolors va anar a la perruqueria a fer-se el monyo. Portava dos mesos sense anar i el casc el tenia desfet.
– Ahir em van dir que Felipet de Paquita va junt amb Roseta, i pareix que van en serio.

A l’eixida de la perruqueria poc després, altra dona que havia anat a donar-li unes tomaques a la seua amiga perruquera, va passar per la panaderia a comprar-se un sequet i una barra llargueta.
– En la perruqueria estaven dient que Felip i Roseta van molt en serio. Crec que van a casar-se.
- Casar-se?, pero si ells són molt moderns i aixó no s’estila! – replicà la panadera.

La notícia volava d’un establiment a un altre i, ja per la vesprada, en la carnisseria…
- M’han dit que Felip i Roseta van a casar-se, pero no ho han dit a ningú perque volen una boda moderna, amb música rock d’eixa i un viatge de noces als Estats Units!.

Enriqueta estava en eixe moment en la carnisseria i no s’ho podia creure: el seu fill era molt amic de la parella, segur que ho sabia i no li havia dit res!. Per la nit, quan va arribar el seu fill a casa després del patidet de basket, li preguntà:
- En la tenda estaven dient que Felip i Roseta van a casar-se, i es coneix que volen una boda moderna. Diuen que pensen fer-ho en Las Vegas, amb música rock i vestits d’Elvis Presley! Perquè no m’havies dit res!?.
- Mama, tú estàs mal del cap.

I el fill se’n va anar al llit sense sopar.

——————————————————-

La crítica i els rumors ens agraden tant que els donem per bons sense fer-nos massa preguntes.
Dedicat, sobre tot, a eixa parella que ho va patir fa un temps.