Té igual, curt o llarg…

Després dels últims comentaris en la bitàcora se SePa, torne a pensar en aquells vells anónims que ens han acompanyat al llarg de la curta vida dels “foros públics de Sella” en internet (el Cabiló, SePa i estos blogs).

Sempre son anònims els que introdueixen les opinions més conflictives, àcides i crítiques. No volen donar el seu nom pero un tant ingènuament pareix que no se’n adonen que, a la llarga, tots sabem qui és cadascú. La manera d’escriure, les converses amb la gent en persona i les mateixes opinions, al remat ens acaben delatant.

En fi, que vull fer un repàs d’eixos noms que, per la seua “importància” o pel seu nom especial, se m’han quedat grabats. A saber (segurament em deixaré algun):

Soporc, Tollet de la v, la Rabosa, el Raposo di calabria, Morning Star, Decalex, Observador, Naves en llamas al este de orion (o paregut), Toro sentado, Calamar o’polp, Lluerna, Peixet, …

De nou he hagut d’agafar l’autobús este matí per abaixar a Alacant un moment. Esta vegada no portava els habituals papers per llegir alguna cosa i m’he dedicat a mirar a la gent. De seguida m’ha vingut al cap esta cançó:

Crec recordar que en l’últim concert de Presuntos, que va ser en Altea i al que vam anar Àngels i jo, l’autor va dir que la va composar després d’adonar-se que no tenia quasi temps per a veure a les seues filles (o la seua filla, no recorde bé). Molt bona, i en directe, més.

Nunca falla a su cita. Llueva o haga calor siempre está en el mismo lugar. Creo que me está esperando. Sí. De hecho, cada vez que paso a su lado se atreve incluso a dirigirme unas palabras…

Todos los días que cojo el tren para ir a comer a casa, nada más llegar a la estación de Alicante, me apresuro a salir por la puerta lateral, donde ella me espera. Es entonces cuando se produce el momento mágico: desciendo los escalones y, estando a unos pocos metros de ella, se dirige a mí (creo) con esa voz fina y al mismo tiempo un tanto estridente, y me dice:

- Un número para hooy!. La suertee!

Hace tiempo escuché en la radio un corto espacio en el que hablaron de Pío Baroja y, por lo que dijeron, pensé que estaría bien leerme algún libro suyo. Semanas después, delante de la estantería con clásicos de la literatura española, encontré uno de Baroja que me acabaré leyendo, pero que pensé sería mejor para regalar. El caso es que un poco más allá topé con Valle-Inclán, y a la postre fue con quien acabé quedándome: con Tirano Banderas.

El presidente Santos Banderas es el tirano dictador de una hipotética república hispanoamericana, antigua colonia española, que gobierna tras una revolución años atrás. El libro narra los sucesos de los días previos a una revuelta de los indígenas en contra del dictador. Allí podemos encontrar ejemplos de lo que se podría denominar una “república bananera”: corruptelas políticas, búsqueda de poder, abusos contra los indígenas, hacendados aduladores, revolucionarios charlatanes, miserias, extravagancias del dictador, etc.

Pero, a pesar de una historia interesante, crítica y amena, lo que más me ha impactado del libro ha sido el lenguaje, la manera de escribir. Admito que al principio lo encontré bastante difícil, no estoy acostumbrado a leer literatura así, pero poco a poco me fue enganchando. La verdad es que es un alarde de técnica impresionante, que además viene enriquecido con un vocabulario mezcla de todas las hablas hispanas. De hecho, al final del libro viene un glosario en el que se explican todas las palabras y expresiones mexicanas, ecuatorianas, argentinas, etc. que aparecen en la novela.

En fin, que si eres de los que te gusta que te sorprendan con el lenguaje y las formas gramaticales, el libro te gustará, a pesar de poder resultar su lectura algo complicada y que la historia pueda ser algo más floja, aunque nunca aburrida.

Acaba el mes i de nou el resum mensual de l’oratge. Esta vegada he aconseguit no tardar molt i ja tinc el resum del passat mes de Novembre. Podeu veure’l ací.
Esta vegada he reduit un poc el número de gràfiques i n’he llevat dos: la de la humitat perque pense que tampoc té molta importància, i la rosa dels vents, perque ja s’ha demostrat que tinc la veleta en una ubicació roïna i no senyala bé. A més, com sempre m’he preguntat si seguiu el resum mirant les gràfiques, tal vegada no siguen tan importants i més val fer-ho curtet ací. En fi, allà va.

El mes de novembre diguem que ha sigut un mes sense massa “estridències”: la majoria de variables han mostrat un comportament prou regular. Així, la temperatura ha sigut bastant uniforme al llarg de tot el mes, llevat de l’última setmana de fred (la setmana passada) en que la temperatura va patir un descens molt important. En la gràfica es pot apreciar com la temperatura màxima, per exemple, va abaixar des d’els 23.3 ºC del dissabte 22 fins els 8.2 ºC del dijous 27. Més de 15 graus de baixada en no arriba a una setmana!.
Amb la temperatura mitjana de 11.6 ºC, novembre ha sigut el segon mes més gelat de l’any, encara que per molt poc, per darrere de febrer amb 11.4 ºC.

Pel que fa al vent, la seua variació ha sigut també molt pareguda a la de la temperatura: relativament constant al llarg del mes i l’última setmana, coincidint amb el fred i per a fer que la sensació tèrmica siga encara menor, ha bufat amb més intensitat, arribant a ràfegues de 67 km/h. I ja que parlem de la sensació tèrmica, cal destacar que la mínima ha sigut de -2.4 ºC, registrada el dijous 27 a les 19:30h.

La pluja ha estat prou repartida al llarg de tot el mes, sobretot en la segona quinzena en la que poc a poc, dia a dia, ha plogut de manera suau vora la meitat de tota la pluja del mes. El total ha sigut de 47.6 L/m², fent un total anual de 415.8 L/m².

Per últim,  comparant este novembre amb el de l’any passat, el d’enguany ha sigut, principalment, prou més plovedor que l’any passat, amb cinc vegades més de pluja. També ha sigut un mes un tant més gelat, tal volta per esta última setmana que hem patit, on les temperatures han sigut molt baixes.

I res més, per ara continuem amb molt de fred que, de continuar així, no m’extranyaria que fera d’este mes de desembre el més gelat de l’any. Pero aixó sí: encara no ha nevat!