Te igual, curt o llarg…

Un rovell d’ou es pon per sobre de fosques serralades, allà on arriba la nostra vista. Muntanyes llunyanes de les quals ens separa un vast camp pla, ratllat per les pinzellades de tiralínies que dibuixen els vells camins i sèquies, que divideixen i uneixen, tot alhora, les gegantines taules de l’albufera.

Ara el pla té un color rogenc fosc, de terra humida i treballada, que d’ací a uns mesos tornarà gris i que reflectiria el rovell somort que s’amaga davant de nosaltres. Mentre, per sota d’aquell espill d’aigua, creixerà l’arrós i omplirà de vida l’albufera.

I al bell mig del pla, a la vora d’una petita caseta, que com moltes altres esguiten l’albufera de menudes taques blanquetes, hem passat uns magnífics dies de Pasqua, amb les mateixes costums de sempre: excursions, bones converses i bones cançons acompanyades d’una guitarra.

Els nostres ulls reflectien a la perfecció la mescla de fatiga i satisfacció del moment, en front d’aquell sol taronja intens que s’esvaia darrere les muntanyes. Uns ulls plorosos i endormiscats per la falta de son pero amb una lluentor especial: l’induïda per les gotes de morningstar que portaven dins del cos, i que sempre animen l’esperit.

Dos esdeveniments esportius especials han marcat el cap de setmana, un per a cada dia, i els dos amb molt d’èxit. El primer, dissabte, el Torneig de Bàsquet organitzat per El Cabiló; el segon, ja el diumenge, la Final de la Lliga Juvenil Caixa Popular d’escala i corda.

I Torneig de Bàsquet

La veritat és que va eixir tot millor del que m’esperava, i no només perque al final el meu equip va resultar el guanyador, sino perque, tot i que el bàsquet és un esport amb molt contacte físic, tots ens vam controlar i quasi com van haver xocs i faltes grosses. Aixó sí, encara hauríem de millorar en l’arbitratge, pero mira que és difícil aixó de pitar!…

Reconec que en la selecció-sorteig inicial dels equips, vam tindre un poc de sort i el meu equip va resultar prou “regular”, i aixó tal volta va ajudar al resultat final. Siga com siga, crec que el campionat va estar prou igualat, de fet en la lligueta de clasificació fins als últims partits no es van saber quins serien els equips que passaven a la final.

L’important és que tots ens ho passàrem molt bé i que segur que repetim i ho farem encara millor. Aixó sí, espere estar més en forma perque el dissabte per la nit no em podia ni menejar!.

Acabe amb els màxims anotadors, que segons les estadístiques que m’han passat, van ser: Jonàs (57), Ramón i Miquel (53), Saoro (51) i Pere (42).

Final de la Lliga Juvenil Caixa Popular

Bé, açó era la continuació del que vam viure la setmana passada, i pense que ningú s’esperava el resultat tan contundent al nostre favor: 60-25.

L’equip de Sella encara ho va fer millor que l’altre dia i, amb una concentració i demostració de qualitat excepcional, va demostrar que els professionals de “la pilota grossa” també juguen en trinquet…
I no és que els contrincants ho féren malament, no, pero és que el trio de Sella va jugar barbaritats!. Enhorabona!

Més informació, en el blog del Club de Pilota, encara que també val la pena (i molt) veure la notícia i els comentaris en el diari Levante.

Sempre dic que vull fer els resums mensuals només acabar el mes, pero res, que no hi ha manera. En fi, que ja tinc el resum de l’oratge del passat mes de març.

Continuem amb les marcades oscil·lacions en la temperatura, que puja un dia i al següent abaixa, i que fins i tot han sigut més acusades que en els darrers mesos. Així, les temperatures extremes han sigut de 5.2 i 28.4ºC (esta última la més calurosa de l’any, per ara).
Possiblement siga cosa de que es un mes a cavall entre hivern i primavera i no té clar si fer calor o fred. Ho dic perque, comparant-lo amb el març de 2008, l’any passat també tinguérem molta diferència entre les temperatures extremes (més, de fet), amb 1.2 i 28.9ºC.

El vent també ha bufat amb relativa força, com els mesos passats, amb una mitjana mensual de 10.5 km/h. No hem tingut ràfegues excessivament fortes (considerant els 70 km/h com lights) pero, almenys en la primera setmana, si que ha hagut aire de manera prou contínua.

Pel que fa a la pluja, Març ha sigut el mes més plovedor de l’any, per ara, amb 43.1 L/m². Aixó sí, cal destacar que la major part d’esta pluja (un 90% aproximadament) va caure concentrada en els últims quatre dies del mes.

I per acabar, la comparació amb el Març de l’any passat és ben clara. Com s’ha dit, la temperatura ha sigut per l’estil, pero l’aire i la pluja sí que han estat prou diferents: no sé si recordareu la barbaritat de vent que va fer l’any passat, amb una mitjana de 15 km/h; i pel contrari, la pluja, que en 2008 no va caure ni gota!.