Segon intent
Porta tres setmanes plantat i ja alça poc més d’un pam de terra. Ja veurem si enguany es fa més gran que l’any passat. Paciència.
Foto: Collita “panís en maceta” 2008.
Porta tres setmanes plantat i ja alça poc més d’un pam de terra. Ja veurem si enguany es fa més gran que l’any passat. Paciència.
Foto: Collita “panís en maceta” 2008.
7 juny, 2009 a les 19:56
I… quina panotxeta de panís més xicoteta i més guapeta
La cabellera de panís, jejje. Be crec que sabreu el que és, i per a que serveix, no? però si acàs vos ho conte. La cabellera de panís està formada per tot eixos filaments rogencs que eixen per un extrem de la panotxa i que, cal arrancar-los d’ella i guadar-los ja que bollits en aigua fan una infussió que és molt bona per a les infeccions d’orina o per al mal de renyò.
jejjeje, són brebajes que es feia “m’auelo” Ramon i que de veritat van molt be.
8 juny, 2009 a les 10:22
Xè, Amparo!!! No tenia ni idea de per a que servía eixa infusió. M’ho apunte, el meu ronyó dret ha estat fotut i ara cada pocs mesos patisc d’infeccions.
8 juny, 2009 a les 10:26
Ah! Morning, amb el nou descobriment se m’havia oblidat! jejeje. Enguany no hem plantat panis… amb pepinells, alficossos i carabases se no-sé-quantes classes, ja en teniem prou, jejeje Ara que “El Tio Tomàs” s’ha jubilat hi ha que parar-li els peus.
8 juny, 2009 a les 17:55
Clara, no recordes un mocador a la finestra de l’habitació de la iaia on hi havia una cosa que semblaven pels de color roig (entres altres herbes)? jejeje… es tractava de la cabellera de panís…
Vaja, veig que has heretat el mal als ronyons… ella també patia i per això prenia la cabellera…
8 juny, 2009 a les 20:16
Bò, espere que no haja sigut massa tard el plantar les llavors fa poc, que ja tinc en projecte fer un orreo per al pròxim any, xe!!!, Miriam em va deixar unes quantes i a veure que ix d\’ahí. Bon truc el de la cabellera de panís, me l\’apunte….en sé d\’altre…una cocció de pepites de carabassa va molt bé com a tenicida, es a dir, per als gusanos intestinals.
9 juny, 2009 a les 8:41
jeje…
si vos agrada el tema de la etnobotànica vos recomane “Costumari Botánic” de Joan Pellicer. Son dos llibres on es recullen les plantes del nostre territori i l’us que s’ha fet.
Jo els tinc, si vos apeteix pegar-li una miradeta m’ho dieu.
Per cert, bonic tema per al meu bloc… jejeje
9 juny, 2009 a les 10:19
Jorge, tu estaca-les en terra i només tin en compte dos coses: deixa un canyot per clot i rega-les prou, que aigua necessiten un fum. Bé, i si els tires un poc de abono, encara millor.
9 juny, 2009 a les 11:05
La meua plantació de panís va “viento en popa”. Tindré que montar sessions de cine a casa (peli més clotxes), jeje!!
16 juny, 2009 a les 16:46
Ahir i hui, al entrar al bog per veure si havies escrit alguna cosa i mire la panotxeta pense: “Si sembla de joguet”…
jejeje…