Té igual, curt o llarg…

La primera volta que van anar sé que no m’apetia molt pujar-hi. Després, les dos o tres següents, crec recordar que hi havia alguna cosa que em va impedir anar. Pero enguany, per fi, vaig pujar amb els amics a passar una nit en la Cova del Morral.

Va ser la nit del 16 al 17 d’agost. Allí que vam anar huit intrèpids (més un que no va poder quedar-se a sopar), carregats com a burros amb les motxilles, guitarra, caixó flamenc, sac de dormir, vi… i obrint-nos pas per bancals erms plens d’argilagues, pins jovenets i coscolla.

La pujada, menys dura del que em pensava pero costosa igualment, ens va deixar finalment en la Cova: un ampli abric en la penya, resguardat per un bon marge de pedra seca i amb una xicoteta “era” davant.
I el millor, en front: una inabastable vista de les terres treballades de l’Aguilar, amb la Rapella, la Real, etc. I més enllà, el terme de Relleu, el Cabeçò, la mar, el Campello, Sant Joan, Alacant i, fins i tot, el cap de Santa Pola.

Quan va baixar el sol, aprofitàrem per pegar una volteta i asomar-nos al morro de la penya, per poder veure el poblet. Després, a sopar, i com no, a xarrar sota una nit estrelada magnífica. Allà dalt, amb una foscor quasi completa i amb el cel ras, la miríada d’estrelles es podia admirar perfectament i et feia pensar en móns paral·lels…

Entre mos i mos, cançó i cançó, traguet de vi i traguet de vi (”una botella per got”), passàrem una vetllada fabulosa, encara que, com va dir Kike: “no havia sentit tanta brutícia junta en menys de 24 hores”…

(Disculpeu este últim muntatge un tant cutre, pero no em vaig adonar que no agafava les fotos juntes…)

Ja fa molt de temps que en la faena, esmorçant, va eixir a la conversa el tema de la sensació tèrmica. Es tracta d’una qüestió objectiva o subjectiva?

Està clar que cadascú té una sensació de calor o fred segons el moment. Per exemple, en l’estiu són comunes les baralles entre companys de faena per la temperatura de l’aire condicionat. Pero clar, tal volta esta sensació tèrmica, totalment personal, s’hauria de deixar de banda quan es parla de manera genèrica sobre que “la sensació tèrmica de hui ha arribat a…”.

En fi, que xarrant un poc i investigant un tant més, vam trobar una explicació molt interesant en un foro de Meteored. El cas és que m’he posat a buscar-la de nou i no la trobe, així que ja no sé si era eixa web o una altra.
Bé, finalment he hagut d’adreçar-me a la inefable wikipedia per trobar l’explicació que volia i que resumisc a efectes pràctics.

La sensació tèrmica depén de la relació entre el calor que produeix el nostre cos i el que dissipa a l’ambient. Es poden considerar dos “tipus de sensacions tèrmiques”: la de calor, que depén de la temperatura i la humitat; i la de fred, que depén de la temperatura i la velocitat de l’aire.
La sensació de calor s’aplica quan la temperatura és superior a 20ºC, per a qualsevol valor d’humitat, i la sensació de fred és vàlida per a temperatures inferiors a 10ºC amb una velocitat del vent major de 10km/h.
En la web de la wikipedia que he enllaçat, podeu veure unes taules on s’indica la sensació tèrmica resultant segons els valors dels paràmetres de temperatura, humitat i velocitat del vent. Pense que s’expliquen per sí mateixa.

Si volem filar prim, és cert que el vent també pot ajudar a modificar la sensació tèrmica de calor, pero els aspectes bàsics són els que ja s’han comentat. Si voleu veure cóm afecta el vent en la sensació de calor, al final d’esta web hi ha una taula que ho indica.

Si haguera sabut açó abans, de segur que aquell comentari sobre la calima de l’any passat haguera sigut molt més interessant…

>> Buenas tardes, señoras y señores pasajeros del vuelo 25/GST/09 dirección al futuro. Les habla el comandante de la nave, el piloto Pierre Nodoyuna.
Antes que nada me gustaría agradecerles el que hayan escogido nuestra compañía, Long Shortness, para efectuar esta travesía navegando por el hiperespacio.

Les informamos de que hace tres semanas y media que viajamos por una zona tranquila y ociosa en la que, como habrán podido observar a través de las pantallas delante de sus asientos, hemos disfrutado de música (jazz, folk, etc.), de Suís y de CivIV, entre otras cosas, todo sin apenas descanso.

A partir de hoy cambiamos la ruta y navegaremos por otra zona más tortuosa y ajetreada. Les recomendamos que se afirmen bien en sus asientos y aprovechen para terminar tareas que tuviesen pendientes después de la zona tranquila, especialmente las relativas a escribir sus memorias de esa corta pero apacible travesía anterior.

Aprovecho para despedirme de ustedes: para este nuevo trayecto por un mundo paralelo cogerá los mandos de la nave el comandante Pierre Voyaversidoyalgo, en principio algo diferente a mí.
Nada más. Ha sido un placer viajar con ustedes. Espero que sigan contando con nuestra compañía, Long Shortness, para sus trayectos por el hiperespacio. Que tengan una feliz travesía. <<

… valen más que mil palabras.

I si voleu una foto més, ací en teniu una des de l’apartament on estem.