Una nit en la Cova
La primera volta que van anar sé que no m’apetia molt pujar-hi. Després, les dos o tres següents, crec recordar que hi havia alguna cosa que em va impedir anar. Pero enguany, per fi, vaig pujar amb els amics a passar una nit en la Cova del Morral.
Va ser la nit del 16 al 17 d’agost. Allí que vam anar huit intrèpids (més un que no va poder quedar-se a sopar), carregats com a burros amb les motxilles, guitarra, caixó flamenc, sac de dormir, vi… i obrint-nos pas per bancals erms plens d’argilagues, pins jovenets i coscolla.
La pujada, menys dura del que em pensava pero costosa igualment, ens va deixar finalment en la Cova: un ampli abric en la penya, resguardat per un bon marge de pedra seca i amb una xicoteta “era” davant.
I el millor, en front: una inabastable vista de les terres treballades de l’Aguilar, amb la Rapella, la Real, etc. I més enllà, el terme de Relleu, el Cabeçò, la mar, el Campello, Sant Joan, Alacant i, fins i tot, el cap de Santa Pola.
Quan va baixar el sol, aprofitàrem per pegar una volteta i asomar-nos al morro de la penya, per poder veure el poblet. Després, a sopar, i com no, a xarrar sota una nit estrelada magnífica. Allà dalt, amb una foscor quasi completa i amb el cel ras, la miríada d’estrelles es podia admirar perfectament i et feia pensar en móns paral·lels…
Entre mos i mos, cançó i cançó, traguet de vi i traguet de vi (”una botella per got”), passàrem una vetllada fabulosa, encara que, com va dir Kike: “no havia sentit tanta brutícia junta en menys de 24 hores”…
(Disculpeu este últim muntatge un tant cutre, pero no em vaig adonar que no agafava les fotos juntes…)
31 agost, 2009 a les 17:35
Les fotos magnifiques i la crònica millor encara!!!!
La quarta edició confirma la nit a la cova del morral com un classic estiuenc que no cal perdre’s…
allò dels mons paral·lels demostra que no sempre fa falta LSD per a pujar a les estrelles
l’any que ve més i millor (si pot ser amb LSD, DDT, més CNT i més H2O i menos THC) ahhhh, i més vi sense sulfitos, que deixen un regust al paladar…
3 setembre, 2009 a les 10:15
Qué has de dir del vi si vas tirar en terra tots els gots!?.
Enguany pel que sé s’ha superat el récord d’afluència a la Cova, ja veurem si d’ací a uns anys no cabem!.
Doncs aixó: l’any que ve més vi i menys H2O, i de THC el que vullgueu…
3 setembre, 2009 a les 23:40
L’any que vé recalifiquem i montem un xaletet!,per reviscolar els clàssics estiuencs, més que res. A veure qui és el/la valentet/a que porta BMX,MTB o fins i tot BTT…. que THC se’n va portar per a estar com en un JPG montant un PPS dins un BMP. Encara que jo sóc de GTI, tot un clàssic…
8 setembre, 2009 a les 0:45
Una nit fabulosa. Vaig aprendre una gran lliçò: No portes mai la fiambrera fora de la motxilla. També un gran exemple d\’allò que diuen el xinesos de que \"entre el cielo y la tierra està el hombre\". Per a l\’amic invisible de Pablo que algù li regale una boteta de vi, avore si aixina no fa escampàaaaa