Té igual, curt o llarg…

Moltes voltes he volgut “justificar-me”, fer una entrada on dir que es poden escriure destrellats sense trellat, o millor dit, escrits amb sentit pero sense dir res especial. El cas és que ahir vaig tornar a pensar en aixó llegint l’article que Millás va publicar en el diari Información. Ell ho fa molt, aixó d’escriure coses aparentment ininteligibles, i de fet l’article d’ahir també ho és, pero és que, a més, ho insinua directament: “¿Y qué tiene que ver esto con el peso de las baterías de los móviles?”.

El copie a continuació…

Llegir mes »

(… i per si voleu un primer pla: )

Se levantó de la cama al poco rato. No conseguí­a ni dormir ni descansar. Tal y como imaginaba, aquel malestar general no se le habí­a pasado. Fuese gripe A o un constipado normal, continuaba dentro de su cuerpo y apenas le dejaba pensar con claridad. Era como una nube mental que le apagaba la voluntad, como si estuviese dentro de una burbuja que le impidiese actuar con normalidad.

Trató de luchar contra la apatí­a que empezaba a apoderarse de ella y se esforzó en pensar qué podrí­a hacer esa tarde. Entonces se acordó: el teatro. Desde hací­a un tiempo le gustaba hacer teatro, o mejor dicho, empezaba a gustarle el teatro. Una espectacular función se iba a representar en la capital dentro de unos meses y esa tarde habí­a quedado con un amigo para comprar las entradas.

Decí­an que era una obra maravillosa, que lo pasarí­an genial y que, a pesar de ser dentro de medio año, las entradas se agotarí­an en seguida. Pensó entonces en darse una ducha antes de salir, con intención de arreglarse un poco. Pensó además que, quizás, con suerte, la ducha le ayudarí­a a despejar la mente.

(1 - 2)

Qué voleu que vos diga, pero quan vaig arribar ahir a Sella, la imatge era d’un espectacle apocalíptic, d’una zona d’eixes que anomenen “catastròfica”…

Contenidors rodant per terra, el garrofer caigut, sense llum, sense cobertura telefònica, bufant el vent a més de 100 km/h, plovent, nevant, amb una temperatura de 3ºC i una sensació tèrmica de -12ºC!!!…

En fi, que vaig entrar a casa i vaig aguantar allí deu minuts, suficient com per a veure les dades meteorològiques que acabe de dir i poc més. Me’n vaig anar a la Vila perque allí no s’hi podia estar.

Almenys este matí ens hem alçat amb uns 45 litres de pluja i una imatge de tots els voltants nevats, com mai havia vist jo. La fotos que acompanyen l’entrada són d’este mati: Sella, Aitana des de Tagarina i el mas de la Foia Llarga.

Ara que ve el fred, anem a contar el resum de l’oratge del mes de novembre, que almenys per a mi, em va deixar una sensació d’haver sigut molt calurós, així­ que ja veurem si és de veres.
I parlant del fred de hui, he eixit de casa plovent (vora 9 litres en tota la nit) i amb uns 7 ºC de temperatura. Tampoc és que siga massa, pero la boira intensa i la pluja no m’han deixat veure si el Puig Campana o l’Aitana estaven nevades. Hui seria un bon dia per a anar a la neu, pero mira, per ara no podem…

La temperatura del mes de novembre ha estat un tant variable. Podem veure en la gràfica que el primers dies van ser relativament calurosos, després fred, després un calor exagerat i, finalment, pareix que es “calma” la cosa i pren una tendència esperada per a este mes. En fi, que amb una màxima de 31 ºC a estes altures de l’any, era quasi d’esperar que la mitjana del mes arribara als 16.1 ºC, també un tant elevada. De tota manera, també ha fet fred i hem tingut mí­nimes de fins 7.2 ºC (a final de mes), és a dir, que com dic, hem tingut una temperatura un tant caótica.

Però, tal volta el més destacable del mes ha sigut el fort vent que ha bufat. Amb una mitjana de 16 km/h, novembre s’ha convertit en el mes més ventós de l’any. La ràfega màxima (88.5 km/h) no ha superat la que havíem registrat en gener, pero bé, la mitjana ha sigut tan elevada perque hi ha hagut dies amb 49.5 km/h de vent mità (!!!), una autèntica locura.

Pel que fa a la pluja, res a destacar. Només dos litres en tot el mes. Una misèria per al que podríem esperar en este mes.
Igual esta combinació temperatura-vent-pluja ha sigut la que ens ha privat de tindre esclata-sangs com l’any passat. I és que, sense pluja per a banyar la terra, quan no ha fet calor, que podreix els bolets, ha fet vent, que seca la terra.

Finalment, la comparació amb altres anys ens deixa una diferència fonamental: la temperatura. Enguany ha sigut més calurós i irregular que el 2007 i el 2008. Així, màxima, mínima i mitjana han sigut de 3 a 5 graus menors. La pluja, per altra banda, ha sigut molt pareguda que en el 2007 pero no tant com el 2008, així que no hi ha comparació clara.

En fi, que sí. Com deia al començament, este novembre ha sigut prou calurós per al que podríem esperar, encara que igual no calia esperar a les dades de l’estació meteorológica: i és que, a estes altures, l’oliva està tant madura que molts estem a punt de fer l’oli…