La fi de lo món
Qué voleu que vos diga, pero quan vaig arribar ahir a Sella, la imatge era d’un espectacle apocalíptic, d’una zona d’eixes que anomenen “catastròfica”…
Contenidors rodant per terra, el garrofer caigut, sense llum, sense cobertura telefònica, bufant el vent a més de 100 km/h, plovent, nevant, amb una temperatura de 3ºC i una sensació tèrmica de -12ºC!!!…
En fi, que vaig entrar a casa i vaig aguantar allí deu minuts, suficient com per a veure les dades meteorològiques que acabe de dir i poc més. Me’n vaig anar a la Vila perque allí no s’hi podia estar.
Almenys este matí ens hem alçat amb uns 45 litres de pluja i una imatge de tots els voltants nevats, com mai havia vist jo. La fotos que acompanyen l’entrada són d’este mati: Sella, Aitana des de Tagarina i el mas de la Foia Llarga.
15 desembre, 2009 a les 12:30
Guau !!!!
15 desembre, 2009 a les 22:15
Ni que ho digues Morning, certament anit pareixia que anara a acabar-se el món.
Ara que, este matí quan me n’anava a la faena, els voltants del poble pareixien extrets d’una postal típica nadalenca.
Jo tampoc m’he pogut resistir i també he fet unes quantes fotos.
15 desembre, 2009 a les 22:29
SiSISI!!!!
ja era hora!!!!
heu vist l’odisea de Jose Miguel? pobre… quasi es queda sense plaques.
I dic jo; que be que vivim no? que no tinc llum, pos men vaig a la Vila. que neva! pos men vaig a fer fotos… em… tu eres Cool?? jajaja (i jo que tinc que dir)
16 desembre, 2009 a les 10:28
Ajajajaja, cool diu ¡¡¡..jeje, tots van fer fotos, jo molt lluny, pero sempre pendent..aixó de la incomunicació de Sella, sempre en fa un nuc a la gola…jo vaig estar a punt de anar per vorer als pares, pero en casa no en van deixar, crec que son mes sensats que jo,vist lo vist…
16 desembre, 2009 a les 12:46
brrrrrrrr!!
a banda d’una situació catastrófica, les fotos i el paisatge son preciosos.
Jo vaig estar el diumenge per la vesprà/nit i començava el temporal… llàstima no haverme quedat aillat per aquelles muntanyes!
17 desembre, 2009 a les 9:51
Pues no sé si haguera sigut bona idea quedar-se aïllat en les muntanyes, Jose, perque el temporal era de veres que impresionant.
I a més, aixó d’estar incomunicat sense telèfon ni res fa un poc de rà bia, perque ni pots parlar amb ningú i tampoc algú de fora pot comunicar-se amb tu.
Pero bé, siga per fi del mon o sense tant de temporal, la “postal nadalenca”, com dius, Amparo, era per fer-li un obligatori “retrato”.
No, Miquel, no soc cool, encara que útimament intente fer-m’ho… Ah! i qué li va passar a Jose Miguel?. Se li’n van volar les plaques?.
17 desembre, 2009 a les 12:14
Xe!! Me\’n vaig uns dies fora i quan torne em trobe que ha nevat i ha fet un fred de por. I jo sense anar a la neu, en lo que m\’agrada pujar cada vegada que neva, però he vist les fotos i molt xules. Escenari nadalenc de veritat!!
17 desembre, 2009 a les 14:36
Pereeeeee!!!
Tio no tinc el teu correu!!!! Anem a vorer.. el dia 2 toquem al casino. (concert de nadal) i m’agradaria tocar 2 temes a soles en tu,
1.Placeto be de Hiromi. La tinc posada al blog en la seccio un jazzman.n4
aquesta la tocariem amb la guitarra i el saxo.
“2. Que tinguem sort de Llach. Aquesta seria per a cantarla.
P.D: volia enviarte un correu posante els enllaços pero per aci no es pot.
P.D.2: ja mos contara jose que li va passar. Ni el Ultimo superviviente les passa tant putes.
19 desembre, 2009 a les 20:24
Percert, hui he actualitzat les dades de la pàgina de l’oratge de 2009 i he vist que este dia (dilluns 14 de desembre) vam registrar unes quantes dades extremes del 2009, concretament la mínima sensació tèrmica, que va ser de -12.1ºC, i la màxima velocitat del vent, que va arribar als 120.9 km/h.
Xé!, que si va ser “la fi de lo món”…
20 desembre, 2009 a les 19:27
En raó en el Parat no ha deixat arbre en peu… mare i quina destrossa…